El títol "Tot a la vegada a tot arreu" ho diu tot, alhora i a tot arreu: els Oscars han mossegat a tort i a dret a la recerca de nous líders, com ho fan la mateixa indústria, Acadèmia i públic del cinema al món sencer. El resultat d'aquest festí no és la victòria del cinema sinó de molts cinemes: el comercial, el d'autor, el sensible, l'espectacular, l'immersiu i el reflexiu. L'americà i l'internacional. No ha guanyat una opció, n'han guanyat moltes. I a la reconquesta del seu espai estan convidats aquells que fan animació, els documentalistes que no obliden Navalny, la mirada a una gran guerra antiga "Res de nou a l'oest", molt similar a la guerra d'Ucraina ara mateix, i les dones que parlen. O molts animals, un elefant, una balena, un nen, un talp, una guineu i un cavall. L'equip de "Tot a la vegada a tot arreu", triomfadora de la 95 gala dels Oscars (Reuters/Mike Blake) Els Oscars, aquesta vegada, han abraçat molt. Han guanyat pel·lícules imperfectes, plenes de detalls seductors i interessants. I ha guanyat gent meravellosa, com els quatre premis d'interpretació: res a dir contra el resultat. Jamie Lee Curtis és una festa; Ke Huy Quan, un miracle; Brendan Fraser, el rescat d'un actor delicat dins l'home objecte que alguns volien, i Michelle Yeoh, la reivindicació de la dona-dona, de 60 anys, que juga i ens fa jugar segura de sí mateixa. (Reuters/Mike Blake) Tot això és el cinema que Amèrica irradia i vol fer seu en ple desconcert sobre el seu futur però amb simptomes prometedors. La victòria del film dels Daniels és una aposta per la immersió, les noves tecnologies, la gran pantalla, les sensacions vertiginoses i el parc temàtic més enllà de la realitat d'espai i temps actuals, amb la qual ja no en tenim prou. Jamie Lee Curtis ha guanyat el seu primer Oscar (Reuters/Carlos Barria) Esclar que Spielberg, el biopic d'Elvis i l'intimisme d'Inisherin s'han quedat sense res, però és que pertanyen al passat, a un cinema que ja ho ha demostrat tot abans. El tetris del cinema del futur està encaixant moltes peces noves, i noves possibilitats, i ells (gràcies, amics, i adeu-siau) han de sortir per la porta. És injust? Així volem el món ara. Gràcies pels serveis prestats i ara que tot exploti amb la cançó "Naatu Naatu", aquí, allà, a tot arreu i tot el temps!