Molts intèrprets han viscut la seva primera experiència dalt d'un escenari amb "Els pastorets". Aquest any, unes 5.000 persones participaran en les més de 200 funcions que se'n faran en territori català. Ja escalfen motors per a una nova temporada. En tenen moltes ganes, sobretot, després de la pandèmia. Molts d'ells estan assajant des d'abans de l'estiu. Aquesta és una representació que és escola d'actrius i actors. Un d'ells és Dafnis Balduz, que ha passat pels de Vilanova i la Geltrú: "És un tour de force i una escola com una catedral. Hi cantes, hi balles. Dius text en prosa, en vers. I si et toca fer un dels papers protagonistes, que vol dir actuar durant més de tres hores, has de descobrir si n'ets capaç." "Els pastorets" és la primera experiència teatral per a molts actors i actrius (ACN/Eva Bonet) L'actriu Laura Aubert també ha passat per aquesta escola i defensa que ha fet els millors papers a "Els pastorets" de Vallvidrera: "Jo he fet de Lluquet, de Rovelló, de Satanàs i Llucifer, els guais. El Llucifer és el que em va agradar més, perquè sovint és a l'ombra i això resultava més divertit." I a Vallvidrera també han feminitzat el text: "Aquí sempre hem intentat acostar-los més a l'actualitat, fins al punt que vam dir: 'Si una noia fa de Lluquet o Rovelló, per què no ha de ser la Lluqueta?' I hem passat a dir-los 'pastoretes'. També hem fet una revisió de gènere de tota l'obra." "Els pastorets" de l'Espluga de Francolí (ACN/Eva Bonet) El reconegut Jordi Banacolocha també ha passat per "Els pastorets". En el seu cas, pels de Sant Andreu. Ha fet molts personatges, fins a arribar a Satanàs, un paper que recorda encara a la perfecció. També recorda anècdotes divertides, com la del soldat romà que jugava amb una llança: "Hi havia un quadre, quan Maria i Josep busquen un lloc on estar-se, amb molts extres, i uns eren els soldats romans. Aprofitaven per fer una mica el tonto i fer riure els altres. I una vegada un va veure que a terra hi havia uns foradets i hi va plantar la llança i anava dient 'se m'aguanta sola, se m'aguanta sola', però quan van haver de marxar, no hi ha haver manera de treure la llança. Va marxar i va quedar la llança allà, al mig de l'escenari." Les noves generacions també venen disposades a donar-ho tot per "Els pastorets" i fer els esforços que calgui. Com l'Elira, dels de Figueres: "Vaig començar 'Els pastorets' amb una cama trencada. La meva mare em deia: 'Ves amb compte.' Però jo vaig decidir anar a l'assaig amb crosses. Després a les funcions ja estava bé." Amb gent com l'Elira queda clar que "Els pastorets" continuen tenint present i molt de futur.