Esmena a la totalitat i frenada al projecte de pressupostos? Abstenció perquè es tramitin? Seguir negociant malgrat tot, o deixar-ho córrer? Dubtes que hauran d'aclarir el miler de militants de la CUP que avui voten per fixar la posició del seu grup parlamentari. Una vegada més, des que van fer el salt a la política nacional, aquesta votació d'avui es presenta com a decisiva per al conjunt de l'independentisme. Però ara no som en el "o referèndum o referèndum", ara som en el "o pressupostos o pressupostos". No som al 2016, som al 2021, i aquesta civilitat i generositat que el conseller Jaume Giró reclamava ahir en un article a El Nacional per als pressupostos més socials, feministes, sostenibles, i que volen fer front a la desfeta econòmica i social que comporta la pandèmia que no cessa, entrant en la sisena onada, també l'ofereixen socialistes i comuns. És clar que tant ERC com Junts, amb el president Aragonès renunciant a promoure l'ampliació del Prat, Hard Rock o Jocs del Pirineu, miren de treure les brosses del beure a la CUP, però caldrà veure si amb això n'hi ha prou, o si als seus ulls el suport de la investidura només ha permès canvis estètics, més enllà de les polítiques del govern. És clar que tot va tan de pressa que ja no saps ben bé si ja fa 100 dies del govern (que van ser a l'agost) o si ja som a la meitat de legislatura del 52%. I amb tanta pressa, i davant la primera prova efectiva d'aquesta suma independentista del 52% al Parlament, si els pressupostos acaben pivotant cap a socialistes i comuns, deurà ser com allò que estranya Pablo Casado, que hi pugui haver placa solar que doni energia més enllà de les 8 del vespre.