Un de cada cinc casos d'assetjament sexual passa en l'entorn laboral, segons dades d'una macroenquesta del Ministeri d'Igualtat que no es corresponen amb la xifra real de denúncies. Moltes víctimes tenen por de perdre la feina si denuncien l'assetjament. I què hi fan les empreses? Totes les empreses, siguin grans o petites, estan obligades per llei a dissenyar protocols de prevenció i actuació contra l'assetjament sexual en l'entorn laboral.   L'advocada del Col·lectiu Ronda Remei Dorado equipara aquesta obligació a la de tenir protocols de seguretat: "A ningú se li acudiria plantejar que una empresa petita, pel fet de ser petita, no ha de tenir protocols de seguretat o pot tenir una escala trencada. El plantejament és el mateix. El fet que siguis petit no vol dir que no hagis de prevenir o actuar contra la violència sexual com qualsevol altre risc que té a veure amb l'entorn." I evidentment, quan hi ha una situació d'assetjament sexual les empreses han d'actuar amb garanties per protegir la víctima, com explica Itziar Ruedas, directora del departament jurídic de la patronal PIMEC:  "S'ha de seguir un procediment molt formal i garantista per protegir la persona que ho ha patit. Mai s'han de fer mediacions. Abans, a les pimes hi havia molta tendència a fer-ne i a ajuntar els implicats per aclarir la situació. Això està totalment contraindicat en casos d'assetjament sexual." Víctimes sovint desprotegides Però de vegades la resposta de l'empresa es queda curta per a la víctima i els casos arriben als advocats. Quan fallen els protocols, moltes víctimes han de recórrer a la justícia L'advocada Remei Dorado lamenta que en la majoria dels casos només es tenen en compte les conseqüències per a l'empresa:  "Malauradament, el que ens trobem moltes vegades és que aquests protocols acaben protegint l'empresa. Quan una persona arriba a l'advocat és perquè no s'ha buscat la manera de protegir-la, sigui readaptant el seu lloc de treball o bé donant suport psicològic o qualsevol altra mesura que permeti que la víctima treballi amb normalitat."   I cada cop reben més casos perquè hi ha conductes de caps o companys de feina que fins fa poc temps no es consideraven assetjament sexual, i que ara les dones es veuen amb la legitimitat de denunciar-les.  El cas Rubiales dispara les consultes El sindicat Comissions Obreres va posar en marxa fa un any l'Observatori de l'Assetjament Sexual i per Raó de Sexe, on qui vulgui pot fer una consulta o demanar ajuda. I hi han notat un augment significatiu d'entrades des del cas Rubiales. Valoren que ha ajudat a visibilitzar una situació que fins ara no es denunciava. Segons Carolina Vidal, de Comissions Obreres, ha marcat un abans i un després: "Després del 's'ha acabat' del cas Rubiales aquest estiu, vam detectar un creixement exponencial de dones i homes que demanaven informació a l'Observatori." L'assetjament sexual és transversal L'assetjament sexual a la feina no és exclusiu d'un sector ni d'una categoria professional, tot i que el poder és un factor de risc i genera situacions d'assetjament vertical, dels caps als subordinats.  També hi ha molts casos d'assetjament entre companys del mateix nivell professional, segons Itziar Ruedas: "N'hi ha molt d'horitzontal: insistència per anar a sopar o per quedar, i la companya no dona resposta i al final acabo enviant imatges que no hauria d'enviar... en veiem molt, també d'horitzontal."   I a més a més, hi ha col·lectius de dones que tenen més dificultats per plantar cara a una situació d'assetjament, tal com recorda Carolina Vidal de Comissions Obreres:.  "Tenim dades que indiquen que les dones migrants ho tenen més difícil per escapar de la violència, i els sectors molt feminitzats, evidentment, també. A vegades són llocs de treball considerats de poc valor on la capacitat d'abús de poder és molt més gran."