Els Quatre Gats va ser una de les icones del modernisme a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX i principis del XX. Una taverna creada a l'estil del cabaret Le Chat Noir de París, que es va convertir en punt de trobada d'artistes i intel·lectuals. Ara, el Museu del Modernisme de Barcelona li dedica una exposició amb més de 200 obres de 63 artistes, entre els quals Picasso, Casas i Rusiñol. El títol de l'exposició és clar, "Els 4 gats. Bressol del Modernisme", i ressegueix el fil històric d'aquest moviment artístic que va posicionar Barcelona en diferents àmbits. L'eix central és l'edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch Els Quatre Gats, i el quatre és recurrent a tota la mostra, com explica Gabriel Pinós, comissari de la mostra. "El quatre surt diverses vegades: Quatre Gats, quatre quadres de Picasso, acaba amb quatre obres de Ramon Casas... El que sí que és cert és que és l'única exposició de l'any Picasso que se centra en els seus orígens, és a dir, en la relació amb Els Quatre Gats  i amb Barcelona, i hem volgut que el quatre fos present en tot el recorregut de l'exposició." Gabriel Pinós, comissari de l'exposició (ACN/Carla Mallol) Arrenca amb l'Exposició Universal del 1888, que va posicionar la capital catalana com una metròpoli moderna i amb personalitat pròpia. Passa per Antoni Gaudí i el Cercle de Sant Lluc com a contrapunt de la bohèmia modernista i a partir d'aquí arrenca un recorregut circular. "Hem volgut que, tal com comença un àmbit de l'exposició, en comença un altre. Tots s'emmirallen i són contrapunts alhora. També veiem aquest glamur i decadència, els contrastos que hi ha entre els artistes, entre obres glamuroses, modernistes, de la Belle Époque, i obres decadents, tenint en compte que la decadència era transgressora, 'underground', moderna, fins i tot." I un altre factor que Pinós destaca és que les obres no són conegudes. "El que és més atractiu és que veuran obres que normalment no són als circuits museístics. Un bon percentatge d'aquesta exposició ve de col·leccions particulars. Pel visitant és obra nova que no està habituat a veure en exposicions. N'hi ha algunes d'inèdites o que han estat reproduïdes en revistes de l'època, però no en publicacions contemporànies." Gabriel Pinós, comissari de l'exposició (ACN/Carla Mallol) També hi ha espai per a la bohèmia parisenca, pel cartellisme i les revistes il·lustrades, i pel que es va anomenar "espanyolada", centrada en estereotips com ara el flamenc. L'exposició es podrà veure fins al 14 de juliol.