Els rebels houthis escanyen el comerç internacional en solidaritat amb Gaza

Quan parlem de trànsit marítim de mercaderies, el principal soci comercial d'Europa és l'Àsia. I si parlem de moviments de contenidors, Europa n'importa tres cops més amb Àsia del que ho fa amb Amèrica.

Aquests tràfics comercials, que també afecten els mercats del petroli o del gas natural que venen de Qatar, Emirats Àrabs o Aràbia Saudita, utilitzen el canal de Suez per arribar a Europa. O, en sentit contrari, Suez és la via utilitzada per les exportacions europees, que inclouen, clar, les catalanes. I això és clau, perquè el 90% del comerç europeu es fa per via marítima, sobretot per aquest canal de Suez.

Al sud del canal, l'estret de Bab el Mandeb, és la porta de sortida al mar d'Aràbia i a l'oceà Índic. Un indret, doncs, estratègic, que és on els rebels houthis del Iemen han concentrat els seus atacs contra vaixells que van a Israel o en tornen pel mar Roig. Una situació que posa en escac el comerç marítim internacional.

Una derivada geopolítica perillosa

La situació s'ha enverinat fins a l'extrem que els grans armadors han fet un pas al costat. 

BP, Maersk, Hapag-Lloyd, MCS i les grans firmes xineses han anat suspenent des de dimecres el trànsit dels seus vaixells per la zona, després dels atacs perpetrats pels rebels, que asseguren que només actuaran contra embarcacions de bandera israeliana. 

Això no ha estat suficient per temperar els ànims, per afrontar una amenaça que -segons Washington- està auspiciada per l'Iran. Per això els Estats Units han fet un pas endavant i han proposat crear una coalició internacional. El secretari de Defensa nord-americà, Lloyd Austin, advertia a Teheran que aturi les hostilitats dels rebels houthis.

"Els atacs d'aquests aliats de l'Iran amenacen els ciutadans de la regió i amenacen d'estendre el conflicte. És obvi que els Estats Units no volen la guerra. I demanem que l'Iran prengui mesures urgents per rebaixar la tensió".  

Austin creu que la coalició l'han de formar 39 països, que incloguin els Estats Units, Egipte, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. L'esborrany defensa que cada país pugui decidir com contribueix, i aclareix que no hi ha un mandat polític o militar que els vinculi. 

Un punt estratègic pel comerç mundial 

Els atacs houthis a la zona de l'estret de Bab el-Mandab tenen una intenció estratègica evident. L'estret separa la punta occidental d'Aràbia, al Iemen, de la costa africana.

La impossibilitat d'utilitzar-lo representa un problema logístic de primer ordre. I és que, com a alternativa, els vaixells han de circumval·lar tot el continent africà i passar pel cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica, per arribar al punt de destí.

Això n'allarga el trajecte entre 10 i 12 dies, i encareix el comerç marítim en una zona econòmica clau, com explica a Catalunya Informació Jordi Torrent, cap d'estratègia del Port de Barcelona. 

"Quan això passa, ha passat 3-4 vegades als últims anys, els vaixells triguen més temps a completar el recorregut entre Àsia i Europa. Depèn de la velocitat del vaixell, també de l'origen i la seva destinació, però en general es pot dir que triguen entre 10 i 12 dies més, un 40 per cent més de temps en completar el recorregut des d'un port asiàtic fins al primer port que toquen aquí.

I això allarga els terminis d'arribada dels vaixells i els terminis de lliurament de les mercaderies que porten".

La reacció del sector

Torrent sosté que, normalment, els armadors redirigeixen els vaixells si el problema és puntual. Però si s'allarga poden decidir eliminar escales. O incrementar el nombre de vaixells que serveixen una rotació marítima per mantenir la freqüència.

"Els vaixells arriben cada setmana en un lloc i si el recorregut és més llarg calen més vaixells. Si s'allarga caldrà més vaixells a les rotacions".

Torrent afegia que de moment no ha arribat cap comunicació al Port de Barcelona que parli d'alteracions ni de supressió d'escales.