Els supervivents de Txernòbil tornen al lloc de l'explosió nuclear, 35 anys després

Fa 35 anys, la tarda del 26 d'abril del 1986, el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil es va convertir en el lloc més perillós del món. Després de l'explosió, quan el nivell de radiació podia matar una persona en menys de 10 minuts, gairebé 120.000 persones van ser evacuades de casa seva en sis hores. Cap no hi ha pogut tornar. La ciutat de Prípiat es va fundar el 1970. Hi vivien els treballadors de la central nuclear de Txernòbil i les seves famílies. Dos quilòmetres i mig la separen de la central nuclear de Txernòbil. Oksana Braginsky tenia 12 anys quan va ser evacuada de Prípiat i encara ho recorda amb por. El govern no donava informació. Només hi havia rumors i el seu pare va portar els quatre fills a l'estadi, un espai obert des d'on es veia el reactor: "Vaig veure un fum negre i molts helicòpters i avions i cotxes militars que anaven cap al reactor. Aquell vespre van passar els soldats per totes les cases dient que ens preparéssim per marxar. Mai no vam pensar que marxàvem per sempre, ens pensàvem que estaríem quatre dies fora i que després hi tornaríem. Per això no vam agafar res. Va ser la pitjor tragèdia de la meva vida. Vaig tenir una crisi molt forta. La meva vida va quedar partida per la meitat." 35 anys després de l'accident de Txernòbil, l'Oksana Braginsky torna per primera vegada a la seva ciutat natal, Prípiat. Això és el que queda de l'auditori de l'escola de música on la seva germana va aprendre a tocar el violí. Recorda venir de públic a veure els seus concerts. Cada any en queden menys, de supervivents. Ara, alguns d'ells han explicat la seva experiència al mateix lloc de l'accident; d'altres ho fan des dels hospitals i des de la ciutat de Prípiat, d'on van haver de ser evacuats immediatament i sense poder-se endur gairebé res, com l'Oksana. Són les històries personals, il·lustrades amb imatges inèdites d'arxiu i de l'actual "zona d'exclusió" de Txernòbil, que recull el documental "Retorn a Txernòbil" ("Back to Chernobyl") i que proven de reflectir la catàstrofe humana que hi ha darrere d'aquest episodi de la història de l'energia nuclear. El dia del desastre, un divendres, l'Oksana Braginsky va anar a l'escola, com sempre. 'Però pel camí vaig veure moltes ambulàncies i cotxes amb màquines netejant els carrers amb alguna mena de producte químic, com una mena d'escuma. No ho havia vist mai. Era estrany.' Era divendres i tothom ho recorda com una guerra contra un enemic invisible. Les unitats de bombers, que eren a cinc minuts en cotxe d'allà, van ser els primers d'arribar-hi i es van posar directament a treballar. "Tots els que hi van arribar en aquell primer moment, a la teulada del reactor, tots els bombers de les dues primeres unitats, van morir", recorda Boris Gerstein, bomber de l'equip d'emergència militar. Els bombers formaven part dels anomenats "liquidadors", les persones que van treballar per aplacar al màxim les conseqüències de l'accident de la central nuclear. Són gent que va sacrificar la seva salut i fins i tot la vida per tractar de salvar Europa i el món sencer d'una radiació mortal. Per reduir al màxim la pluja radioactiva, es va decidir cobrir el reactor amb sorra i plom llençats al voltant des d'helicòpters. Quan els bombers van apagar el foc de la teulada del reactor 4, van ruixar el forat amb aigua. I després, quan van tirar la sorra i el plom al reactor, van provocar que els fonaments del reactor s'enfonsessin. "Si el cilindre de grafit, que va arribar a 3.000 graus, hagués entrat en contacte amb l'aigua, hauria pogut provocar una explosió d'hidrogen. Molt poca gent ho sabia, això, i segurament encara és un gran secret", desvela Gerstein. Alexander Kalantirsky , cap d'enginyeria del projecte de construcció de la cúpula del reactor, l'anomenat "sarcòfag", recorda que hi van treballar 600.000 persones: "Hi treballaven el màxim de temps que permetia la radiació. Alguns hi anaven durant tres minuts, hi feien una palada, la llençaven i en marxaven. O, si era a baix, potser hi treballaven dues hores per preparar tot l'equipament." El capità de batalló Gennady Fraierman, responsable de desenrunar la teulada del reactor, explica que per al procés de "liquidació" es van fer servir uns robots que es van fer portar del Japó i d'Alemanya, sense gaire èxit a causa del nivell de radiació. "Quan van activar els robots allà dalt, van deixar de funcionar. O sigui que nosaltres, que érem persones, éssers vius, treballàvem allà i anàvem absorbint tota la radiació de mica en mica... Suposo que per això ens deien els biorobots'." Els robots i rovers lunars redissenyats van quedar fora de servei pels alts nivells de radiació. La feina de descontaminació, la van fer finalment unes 600.000 persones, a qui van anomenar 'biorobots'. Més d'un milió de persones van participar en el procés de neutralització de les conseqüències del desastre. Encara ara, si un d'aquells "liquidadors" té un fill, al nadó li adjudiquen automàticament la condició de víctima d'un desastre. "Actualment, de nens d'Ucraïna que tenen l'estatus de víctimes d'un desastre, n'hi ha milions", constata Fraierman. La metgessa de l'Hospital de Prípiat, Polina Polsky, recorda que les primeres dones embarassades que van arribar de part després de l'accident "venien en un estat lamentable" i se'ls va oferir la possibilitat d'avortar immediatament allà mateix: "Aquell vespre vam fer 36 avortaments, en tots els estadis de l'embaràs. Va ser horrible, perquè els fetus absorbeixen tota la radiació i estaven tots deformats." Vladímir Kagan era un enginyer elèctric que es dedicava a construir plantes i reactors nuclears. Txernòbil va ser l'últim en què va treballar. 35 anys després, visita a la zona d'exclusió de Txernòbil. A la fotografia, torna a la que havia estat casa seva. "L'accident va afectar tot Ucraïna, tot el sistema de Rússia i de tota l'URSS, i també altres països. Per mi, la gent que hi va anar a treballar just després de l'accident, de fet, van salvar tot el món", sentencia Vladimir Kagan, enginyer elèctric de la central de Txernòbil. Es calcula que fins d'aquí a uns 4.000 anys aquesta zona no serà prou segura perquè hi pugui tornar a viure gent. Podeu veure el tràiler de "Retorn a Txernòbil" aquí. Pista d'autos de xoc de la ciutat de Prípiat, actualment. Després de "Retorn a Txernòbil", a les 23.10, s'emetrà "Un debat nuclear", una edició del programa de la secció d'Internacional de TV3 "Món", que presentarà, des de múltiples punts de vista, l'estat actual del tradicional debat a favor i en contra de l'energia nuclear. Fitxa tècnica Direcció: Roman Shumunov Guió: Simon Shechter i Yuval Haimovich Zuser Producció: Ronen Machlis-Balzam Coproductors: Hila Guy i Mykhailo Maylis Recerca: Carolina Arden Breeze i Marina Kigel Recerca imatges d'arxiu: Liliia Ostapovych Càmera: Daria Sivirin Muntatge: Roman Shumunov Banda sonora: Michael Goorevich Distribució: Autentic Distribution 2019 "Retorn a Txernòbil" ("Back to Chernobyl") és una producció de KAN, Israeli Public Broadcasting Corporation, i Metaphor Visual Storytelling.