Els supervivents dels Andes: "Bayona transmet allò que va fer que poguéssim sobreviure"

El Festival de Venècia tanca amb la projecció de "La sociedad de la nieve", l'última pel·lícula de Juan Antonio Bayona. Al film, el director barceloní explica la història de la tragèdia --o el miracle, segons com es miri-- després de l'accident aeri als Andes del 1972 amb l'avió contractat per la Força Aèria Uruguaiana que transportava un equip de rugbi amateur de Montevideo a Santiago de Xile. El vol 571 es va estavellar als Andes i els supervivents van passar 72 dies fins que no els van rescatar, amb temperatures que van arribar als 30 ºC sota zero i havent de recórrer al consum de carn humana per sobreviure. El director Juan Antonio Bayona, director de "La sociedad de la nieve", en una imatge d'arxiu (ACN/Violeta Gumà) Al "Catalunya nit", hem parlat amb dos dels setze supervivents, Gustavo Zerbino i Daniel Fernández, que, a més, ja han vist la pel·lícula abans de l'estrena. Tots dos coincideixen a destacar la "sensibilitat" que ha donat Bayona a la seva història, que s'ha basat en el llibre "Tenía que sobrevivir" (2016), del periodista uruguaià Pablo Vierci. La història ja tenia una primera versió cinematogràfica. El 1993, Frank Marshall va dirigir "Viuen", basada en el llibre amb el mateix títol, escrit per l'historiador britànic Piers Paul Read el 1974. "Bayona i el seu equip han aconseguit transmetre allò que va fer que poguéssim sobreviure. Valorem aquesta capacitat i sensibilitat artística." (Gustavo Zerbino) La pel·lícula de Bayona s'estrena aquest dissabte, 9 de setembre, envoltada de molt secretisme. Aquest dijous s'ha sabut que l'Acadèmia de Cine espanyola ha preseleccionat "La sociedad de la nieve" per competir als Premis Oscar del 2024, juntament amb "20.000 especies de abejas" i "Cerrar los ojos". "L'esperança és el que ens mantenia amb vida" Mentre travessava els Andes, l'avió en què viatjaven Zerbino i Fernández, juntament amb la resta de l'equip i alguns familiars, es va estavellar contra la muntanya a més de 3.500 metres d'altitud. En l'impacte, i més tard a causa de les ferides que els va causar, van morir-hi una quinzena de persones. I una setmana i mitja després de l'accident, el fuselatge de l'avió, on s'arreceraven els 27 supervivents, va quedar sepultat arran d'una allau, que va causar vuit morts al moment i tres més en setmanes posteriors a causa d'infeccions en les ferides. Les dures condicions climatològiques van fer que, durant la primera expedició després de l'allau, Gustavo Zerbino es quedés cec. El fred va cremar-li els ulls. Aleshores, el cosí del Daniel, Fito Strauch, que també viatjava amb ells, va construir mitja dotzena d'ulleres utilitzant els vidres i els cables de l'avió per evitar casos similars. Malgrat tot, Daniel Fernández explica a aquesta emissora que ell sempre va confiar que acabarien sobrevivint. "L'esperança és el que ens mantenia amb vida." (Daniel Fernández) "Tots els que van morir, van morir per les ferides de l'accident el primer dia; per l'allau, sepultats o asfixiats, o perquè se'ls van infectar les ferides. Però de fred o d'abandonament, no va morir ningú." (Gustavo Zerbino) Fotograma de la pel·lícula de Bayona, "La sociedad de la nieve" Consumir carn humana per sobreviure El que va cridar l'atenció en un primer moment és que els supervivents van recórrer al consum de carn humana, dels seus companys morts, quan se'ls van acabar els aliments que hi havia a l'avió, una situació que també s'esmenta a la pel·lícula de Bayona. "La manera com ens havíem d'alimentar va ser molt dura, molt difícil de decidir. L'important era com havíem de construir una societat solidària per sobreviure tots." (Gustavo Zerbino) Anuncio Oficial de #LaSociedadDeLaNieve, mi siguiente película como director. Producida por Belén Atienza y Sandra Hermida de la mano de @netflix. pic.twitter.com/NNYrilbYeH JA Bayona (@FilmBayona) November 29, 2021 Rebuts com a herois El cas va causar molta sensació en la societat del moment, i en especial en la uruguaiana, d'on era originària l'expedició que anava a l'avió sinistrat. El 1972, una notícia d'aquelles característiques va aconseguir un abast global poc habitual en l'època, comparable a l'assassinat de Kennedy o l'arribada de l'home a la Lluna. Els supervivents van organitzar una conferència per explicar als familiars dels morts com havien passat aquells 72 dies, que es va acabar convertint en una conferència de premsa seguida arreu del planeta. El rebombori mediàtic es va accentuar perquè s'havia donat per morts els viatgers. Una setmana després de l'accident, a finals d'octubre, les autoritats van cancel·lar les tasques de rescat i es va deixar la cerca de l'expedició per a l'estiu --al desembre, a l'hemisferi sud--, quan la neu es fongués i les condicions als Andes fossin més favorables. Tot i així, just dos mesos després de l'accident, tres dels setze supervivents van sortir a buscar ajuda. Una setmana i mitja després, van trobar un pastor i van poder contactar amb els serveis d'emergència, que van organitzar un operatiu per rescatar la resta de supervivents, que a l'arribada a Montevideo van ser rebuts com a herois. "Hi devia haver 60.000 o 70.000 persones, de l'aeroport fins al lloc on fèiem la conferència de premsa. La gent duia banderes i cridava. Nosaltres no enteníem res." (Daniel Fernández)

Els supervivents dels Andes: "Bayona transmet allò que va fer que poguéssim sobreviure"

Juan Antonio Bayona tanca el Festival de Venècia amb "La sociedad de la nieve", una pel·lícula sobre l'accident aeri als Andes del 1972. Dos dels setze supervivents han parlat al "Catalunya nit" del film i dels records que tenen d'aquells 72 dies