Els viatgers de la Gran Anaconda
El tast de "La Gran Anaconda": Poblacions de costa amb closques de petxines, però sense mar
Durada: 2 min
05/07/2019
El mar d'Aral era el punt mític del viatge d'Agustí Carmona. Com sempre, va sortir des de Ripollet, sol i en moto, disposat a cobrir els aproximadament 18.000 quilòmetres de la seva particular Ruta de la Seda, en cinc o sis setmanes de viatge. "Viatjar en moto suposa tensió, perquè no vas aïllat de l'exterior", explica. "Si bufa el vent, ho pateixes; si plou, ho pateixes; si els camions et tiren pedres, te les menges... Mentre avances, veus com van canviant les civilitzacions, els estils arquitectònics.... i és quan perds de vista l'autopista que comença el veritable viatge". I l'autopista es va acabar a Geòrgia. L'Agustí va creuar les muntanyes del Caucas i el mar Caspi... a bord d'un ferri que navegava esquivant el laberint de plataformes petrolíferes. I va arribar al mar d'Aral, però el mar ja no hi era. Hi havia ports i vaixells avarats enmig del desert. Corroïts pel temps. I poblacions de costa amb closques de petxines, xarxes de pesca i platges. Només hi faltava el mar. Després va venir Bukhara, Khivà i Samarkanda. I una sorpresa inesperada.