millors moments

Durada: 4 min

Kris Ubach comença un viatge a San Blas, Mèxic, que l'ha de portar molt més enllà, sempre per terres americanes.

Durada: 5 min

Viatgem a una illa desconeguda pel gruix dels mexicans, però considerada per Jacques Cousteau la petita Galápagos mexicana.

Durada: 4 min

Mexcaltitán és una localitat poc coneguda arreu. Una illa lacustre tallada per canals navegables com si fos una Venècia mexicana.

Durada: 4 min

En clau mexicana encara, arribem a Tepic. Kris Ubach s'endinsa en la cultura dels wixàrikes, indígenes de la Sierra Madre Occidental.

Durada: 2 min

Els experts consideren el Yasuní, a la regió amazònica de l'Equador, un dels parcs nacionals amb més biodiversitat del món. En una sola hectàrea de terreny s'han arribat a descriure fins a sis-centes espècies d'arbres diferents, més de les que hi ha localitzades a tot Europa. De fet, si ampliem el radi a tota la superfície del parc, se n'han descrit més de mil cent. Calen 60 milions d'anys d'història geològica per poder gaudir d'una biodiversitat com aquesta. És per això que el Yasuní, igual que la veïna reserva de Cuyabeno, és un lloc únic al món. El parc Nacional del Yasuní, amb Carles Barriocanal, ornitòleg, doctor en Geografia per la UB.

Durada: 2 min

Mexcaltitán és una localitat poc coneguda arreu. Una illa lacustre circular, tallada per canals navegables en nou porcions com si fos una Venècia mexicana. Kris Ubach la va descobrir per casualitat amb el nas enganxat al Google Maps. Per arribar-hi, has de recórrer una carretera de vegetació exuberant, amb parades de venda de fruita tropical en cada revolt. Es creu que aquesta petita illa de l'estat de Nayarit és la mítica Aztlán, el lloc des d'on els mexiques o asteques van sortir per establir-se a Tenochtitlán, a l'actual Mèxic. Viatge a Mexcaltitán, amb la viatgera de la Gran Anaconda en marxa, Kris Ubach i les seves cròniques americanes.

Durada: 3 min

Roger Canals va rebre un regal "enverinat". Es tractava d'una petita figura d'una dona nua cavalcant un tapir amb els braços alçats, sostenint una pelvis. Llavors encara no ho sabia però tenia a les mans la figura de María Lionza, una divinitat amb rang nacional a Veneçuela. Interessat com estava per les cultures afroamericanes, la cultura que neix de la trobada entre els indígenes, els esclaus africans, el catolicisme, etc., en Roger va fer les maletes i se'n va anar a Veneçuela per investigar a fons el mite de María Lionza. Viatge a la muntanya de Sorte, a Veneçuela, amb Roger Canals, cineasta i antropòleg.

Durada: 4 min

A l'Índia, les dones organitzen rituals domèstics per vetllar pel benestar familiar. Quan se celebra un "vrat", literalment "vot", les dones pinten l'entrada de casa o el pati, si n'hi ha. Hi fan dibuixos geomètrics, una mena de mandales, per crear un espai sagrat, amb representació inclosa de la divinitat. I hi canten, hi expliquen els mites i hi fan ofrenes per protegir la família, la salut dels fills o per tenir cura de l'economia domèstica. Una religiositat femenina molt més pragmàtica i utilitària que la religió oficial dominada pels homes. Tot i que la situació creada arran de la pandèmia ha portat els indis a obrir "coronatemples", és a dir, santuaris per fer rituals i cerimònies de protecció de la Covid-19. El vot de les dones amb Agustí Pàniker, escriptor i editor especialista en història i antropologia de les religions.

Durada: 3 min

Quan arribes a Abu Simbel i et quedes dempeus mirant els colossos de roca de la façana principal et fas petit, petit. L'experiència s'ha de viure. La mirada se'n va més enllà de tres mil dos-cents anys enrere, en ple regnat de Ramsès II, l'únic faraó de tota la història d'Egipte que va fer erigir un temple a la seva estimada esposa, Nefertari. Aquest regal d'amor és un dels dos temples del complex egipci. Quan el 1813 l'explorador suís Johann Ludwig Burckhardt va topar amb un seguit de figures de roca mig enterrades a la sorra del desert, no sabia que aquelles estàtues colossals el fitaven des del passat remot. Burckhardt acabava de descobrir els temples d'Abu Simbel, si bé en aquell moment encara no ho sabia. Viatge als temples d'Abu Simbel, amb Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB.

Durada: 3 min

Kris Ubach volia recórrer la 66 nord-americana, però els dinosaures, les ciutats fantasma, els extraterrestres i, en darrer terme, en Gerry la van desviar de la ruta. Era al volant del cotxe circulant per les carreteres desertes de Nou Mèxic quan enmig del no-res va aparèixer una rulot amb dos grans cartells. En un s'hi llegia "Ulleres de sol". En l'altre, "Déu t'estima, sempre ho ha fet". La Kris va sortir de la carretera, va pitjar el fre i va aturar el vehicle enmig d'un núvol de pols. I se'n va anar directa cap a la rulot per escoltar la increïble història d'en Gerry. A "Retrats del món", amb Kris Ubach, fotògrafa i escriptora de viatges.

Durada: 3 min

Diu la tradició que només néixer, un eixam d'abelles va cobrir del tot el cos indefens del petit príncep. Veient el miracle, la reina mare va exclamar: Lalibela!, Lalibela!, que vol dir literalment "les abelles reconeixen la seva sobirania". L'infant rei, Gebra Maskal Lalibela, arribava al món amb una missió transcendental que li seria revelada per l'Altíssim: construir deu esglésies de pedra monolítiques. Altres fonts parlen que la veritable intenció del monarca va ser construir una nova Jerusalem en resposta a la conquesta de Terra Santa pels exèrcits musulmans. Amb aquest objectiu va enviar una delegació a la ciutat del savi Salomó, perquè s'inspiressin en els seus edificis. Sigui com sigui, Lalibela és avui dia una ciutat monàstica, que compta no amb deu, sinó amb onze esglésies monolítiques tallades a la roca, úniques al món, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Viatge a Lalibela, amb l'arqueòloga i historiadora Irene Cordón.... Amb el permís de la guerra.

Durada: 3 min

Anar a peu des de Bangkok fins a Barcelona no és una empresa fàcil. No ho és per molts aspectes com l'alimentació, la salut, la seguretat, l'entesa o l'orientació. Què passa quan un pont que hauria de ser allà no hi és?; o un carrer, marcat al mapa, que en realitat no existeix. No hi ha cap altre remei que refer el camí i trobar una altra solució que et permeti seguir la ruta traçada. O preguntar a la gent, que tants cops té la resposta. Tot just fa pocs dies que la Jenn i en Lluís han deixat enrere Bangkok, la capital i alhora gran metròpoli de Tailàndia. Però ja s'han adonat que, al sud-est d'Àsia, la vida és al carrer. La gent viu al carrer. El carrer és casa seva. Hi dormen, hi cuinen, hi mengen, s'hi apleguen amb la família i amb els amics. Al carrer hi fan de tot, venen, compren, reparen... A peu de Bangkok a Barcelona, amb Jenn Baljjko i Lluís López Bayona.

Durada: 3 min

Elleore és tan a prop de terra ferma que amb prou feines és una illa. Amb disset minuts en barca de rems n'hi ha prou per atansar-s'hi. Aquest bocí de terra, de la mida de dos camps de futbol, esta habitat pels "immortals", que l'any 1994 la van declarar un regne independent de Dinamarca. De fet, Elleore és la micronació més longeva de totes les que hi ha al món. Un regne que en els seus prop de 80 anys d'existència ha tingut set reis, malgrat que els habitants habituals i més nombrosos són el cigne mut i el gavià argentat. Però ni els uns ni els altres han inspirat el nom de cap dels seus monarques, quatre dels quals s'han dit Leo, Lleó o Leodora. Però per quina raó en una illa europea els monarques porten el nom del lleó, que alhora forma part de l'escut del regne i és l'animal nacional? El regne d'Elleore, amb Sergi Ramis, viatger, periodista i editor. Ah!, important a recordar: l'únic requisit per entrar a l'illa és no portar cap exemplar de "Robinson Crusoe".

Durada: 2 min

El temple de l'albada de Bangkok, el Wat Arun, va ser el punt de partida escollit per iniciar la llarga caminada. La Jenn i en Lluís s'havien proposat una quimera. al davant se'ls obria un horitzó incert de més de setze mil quilòmetres, a través de desenes de països i infinitat de maneres de ser, de fer, de pensar i de creure. Tres anys i mig de caminada que va començar amb una primera passa, a l'albada de Bangkok, la ciutat dels àngels. Volien apreciar el món de la manera més íntima possible. Sense assumir més riscos dels que calien, si bé, de risc, n'hi havia. Només la sortida de la gran metròpoli tailandesa ja suposava tot un repte. Es tracta d'una megalòpoli solcada per escalèxtrics d'autopistes, trens monorail i mercats ambulants, sense una via clara per als vianants. Amb una calor tropical que t'obliga a avançar de cent metres en cent metres, sempre cercant l'ombra i bevent aigua sense parar per no defallir. De Bangkok a Barcelona a peu, amb Jenn Baljko i Lluís Lopez Bayona.

Durada: 2 min

L'antropòleg Francesc Bailón reprèn el seu viatge per la Sibèria russa i arriba al campament de Tània i Iaixa. Una parella de nènets que viuen amb els seus set fills aïllats al mig de la tundra glaçada, al nord del cercle polar àrtic. Una vida lliure en plena natura, sense wifi ni televisió, sense hospitals ni escoles, i amb mínimes connexions amb la resta del món. Pràcticament és com viure en un altre planeta, on durant una gran part de l'any sempre és de dia, no existeix el temps, ni la vida es regeix pel rellotge. D'aquí ve que l'aparició de Francesc Bailón fos com l'aterratge d'un extraterrestre. Va caldre temps per escalfar l'ambient i deixar que fluís la confiança, que, al capdavall, va fer possible la integració entre dues formes de vida tan radicalment diferents. Una estada amb els nènets de Sibèria, amb Francesc Bailón, antropòleg especialista en l'Àrtic.

Durada: 2 min

Comencem la temporada per terres d'Israel, amb el viatger i investigador Jofre Rocabert. Israel atresora història en la terra que ocupa, cobejada per les persones que se la disputen des de fa mil·lennis. Hi ha pocs llocs al món on la terra amagui tants estrats de pobles i cultures que en un moment o altre s'hi han emplaçat, hi han combatut i hi han deixat la vida.

Durada: 2 min

A Hong Kong, els diners ho són tot. Diners i sort, diuen els hongkonguesos. I el lloc de la metròpoli on aquesta filosofia està més ben resumida és a la plaça de l'Estàtua on van substituir la vella imatge de la reina Victòria d'Anglaterra, referent de tota la Gran Bretanya colonial, per la d'un banquer, Sir. Thomas Jackson, director de The Hong Kong and Shanghai Banking Corporation. "Et valoren molt pels diners", explica el viatger i escriptor Xavier Moret, "algú em va comentar que el més difícil és fer els dos primers milions, després, la resta és fàcil". Xavier Moret va viure a Hong Kong i va tenir temps per recórrer el territori, amb un llarg passat colonial i amb un present, sota sobirania xinesa, farcit de fortes tensions. Els hongkonguesos es queixen de la creixent pressió de Pequín en el procés, lent però inexorable, d'absorbir l'ex colònia. A Hong Kong, calen diners i sort, molta sort. Potser per això la gent va al temple de Man Mo on es ret tribut al déu de les lletres i alhora al de la guerra. Va ser en aquest temple on un endevinador va dir a en Moret: "No viatgis els dimecres". Viatge a Hong Kong amb el viatger, periodista i escriptor Xavier Moret. Completarem la visió de la Xina amb la crònica People's Square a càrrec del viatger de la Gran Anaconda en marxa, l'escriptor i viatger Josep Maria Romero.

Durada: 2 min

Travessar les muntanyes Urals polars és una experiència increïble, afirma l'antropòleg Francesc Bailón. Es tracta d'un recorregut entre continents i alhora un viatge en el temps. Sobretot si vas a la recerca d'algun dels pobles nòmades, com els nenets, que habiten la tundra àrtica acompanyant els seus ramats de rens, tal com ho han fet durant segles. Viuen en tendes o "txums" plantats enmig de la buidor més pregona. Envoltats de vent i gel. Tan solitari és aquest món que els nenets han d'aprofitar el festival anual del Dia del Pastor per trobar parella. Si no ho aconsegueixen, trigaran un any a tornar a trobar-se amb els altres membres del seu poble i tornar-ho a intentar. Francesc Bailón buscava una família de nenets perduts a Sibèria. No és fàcil trobar-los, però l'antropòleg ho va intentar i es va endinsar a les estepes àrtiques en un viatge èpic de final incert. El viatge siberià de Francesc Bailón, antropòleg. A la recerca dels nenets.

Durada: 3 min

"Les pintures i la sepultura son les primeres 'marques', els primers símbols de l''Homo sapiens sapiens", i que ens diferencien dels bonobos". Agustí Pàniker, escriptor i editor, especialista en història i antropologia de la religió, explica que aquestes pintures, que trobem en indrets amagats, des de la península Ibèrica, passant per França i l'Àfrica, fins a l'altre extrem del món, a Austràlia, ens parlen d'una cosmovisió universal. Segurament de l'esperit animista i xamànic. Des dels temps més pregons, els xamans s'han valgut d'estats alterats de consciència per entrar en contacte amb els esperits d'animals i deixar-ne constància a les pintures. Seguim el rastre de l'art rupestre, amb Agustí Pàniker, escriptor i editor, especialista en història i antropologia de la religió.

Durada: 3 min

Els prop de quatre milions de persones que viuen als monts Nuba pertanyen a pobles molt diversos que parlen llengües inintel·ligibles entre elles. I quan és que Occident descobreix els Nuba? "La persona que va 'iconitzar' la gent d'aquests pobles", explica Riera, "que els va convertir en una mena de 'Gioconda' de l'etnicitat africana va ser la fotògrafa Leni Riefenstahl". I des de llavors, els occidentals han anat a l'Àfrica a la recerca del món perdut del qual els Nuba en són el símbol. "Els Nuba", amb l'antropòleg Joan Riera. Tot plegat en un viatge en què també compartirem un trajecte amb autobús local pel sud-est asiàtic amb el viatger de "La gran anaconda" en marxa, Josep Maria Romero, i sentirem parlar Chinuk Wawa, una llengua desconeguda que ens acostarà el lingüista David Valls.

Durada: 2 min

Els únics que pugen a l'autobús a la Costa Oest dels Estats Units són els ancians, els pobres, els hispans, els negres i, fins i tot, els sensesostre, amb el seu carretó del súper ple de trastos. I ningú els diu res". L'escriptora i viatgera Ana Maria Briongos està contenta de no tenir cotxe quan viatja a San Francisco i a Berkeley, perquè això li permet conèixer altres realitats, que, d'una altra manera, ignoraria. Briongos fa un viatge familiar a la Costa Oest nord-americana i ens acosta la seva realitat més quotidiana i desconeguda. També farem una estada a Koh Kong amb Josep Maria Romero, a l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". Malgrat les similituds no estem parlant de l'excolònia britànica, avui territori semiautònom de la Xina. Estem parlant d'una ciutat cambodjana, a tocar de la frontera amb Tailàndia. I parlarem dels europeus d'ultramar. Molts són els interrogants que s'obren si el Brexit s'acaba consumant, un és en quina situació quedaran un grapat d'europeus d'ultramar. En parlem a l'espai "Geografies" amb Sergi Ramis, periodista, editor i viatger.

Durada: 2 min

"Sud-amèrica a l'aquarel·la". Vet aquí un viatge artístic per Sud-amèrica. Un viatge pintat a l'aquarel·la a mesura que avançava. Joan León, viatger, n'és el protagonista i amb ell reviurem els colors del continent. Amb en Josep Maria Romero us expliquem que travessar una frontera terrestre no sempre és fàcil, sobretot en països on no hi estan gaire acostumats. El nostre "viatger en marxa" s'atansa a la que separa Tailàndia de Cambodja i ens explica la vivència.

Durada: 3 min

Cada 8 de novembre els aimares de l'altiplà de Bolívia hi celebren la festa de les "ñatitas", una festa per recordar i honorar els avantpassats. Al nou espai "El viatge més llarg", amb el periodista, Adolf Beltran. La primera aturada de Josep Maria Romero, Rayong, en el seu viatge pel sud-est d'Àsia tot resseguint la línia de costa tailandesa. Un lloc, en principi, que no surt en cap guia turística. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". També mirarem les illes Svalbard, a Noruega. No hi ha gaires llocs al món on estigui prohibit néixer i morir. Aquest arxipèlag noruec n'és, però, una excepció. La fotògrafa Kris Ubach s'hi atansa i ens en fa un retrat. A l'espai "Retrats del món".

Durada: 2 min

El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal fa un viatge al cor de la Xina, al llac Poyang, convertit en santuari de grues siberianes que s'hi aturen fugint de l'hivern a Sibèria. També escoltarem la crònica del viatger i escriptor Josep Maria Romero, que inicia un viatge a l'est, tot resseguint la costa del sud-est asiàtic, per observar de prop la vida de la gent ordinària. A l'espai "El viatger de la Gran Anaconda en marxa". I ens acostem a dos monestirs, el de Sant Pere del Burgal i el de Sant Genís de Bellera, o el que en queda, tot resseguint vells camins de muntanya i gaudint de paratges oblidats. A l'espai "Camins de casa", amb Joan Portell, pedagog, escriptor i viatger. De moment, fes-ne un tast!

Durada: 3 min

L'obsessió per descobrir les fonts del Nil ve de lluny, es remunta, es creu, al temps dels faraons. Ptolomeu II ja estava d'obsedit per aquesta idea, que uns quants mil·lennis després es va expandir per algunes generacions d'exploradors i d'aventurers europeus. El Nil Blau, un dels dos afluents principals del gran riu, no va ser menys. La cursa dels occidentals per trobar-ne el naixement la va guanyar el jesuïta espanyol Pedro Páez, si bé va ser l'escocès James Bruce qui se'n va endur els llorers de la glòria. Sigui com sigui, vora el Nil, i el Nil Blau en concret, és on va començar tot... o gairebé tot. Les aigües sacralitzades van veure néixer, créixer i desaparèixer civilitzacions que es van estendre mil·lennis en el temps, fins a quedar enterrades per la terra o per la sorra dels deserts. "El braçalet de Nefertiti" proposa un viatge al passat per descobrir què se'n va fer d'aquelles antigues civilitzacions. Amb Irene Cordón, doctora en arqueologia i història antiga.

Durada: 2 min

"El Laberint" és el nom que els "aventurers urbans" han posat a un complex de túnels, coves, passadissos i cambres subterrànies que s'estén dessota mateix de les ciutats bessones de Minneapolis i Saint Paul, a Minnesota, Estats Units. Es tracta d'un món perdut que es va arribar a oferir pràcticament verge i desconegut per una nova nissaga d'aventurers pioners. La sensació que ja es coneix fins al darrer racó de món, que s'ha explorat tot i que tot està cartografiat va impulsar aquest nou grup humà a explorar els anomenats "no llocs", espais, illes o ciutats inversemblants que obren un nou horitzó de possibilitats als més agosarats. "El Laberint" és un d'aquests espais recollits al llibre "Fuera del mapa. Un viaje extraordinario a lugares inexplorados", d'Alastair Bonnett. Si bé aquesta obra en recull fins a 48, de "no llocs". Es tracta d'una de les quatre lectures que ens proposa l'editor, escriptor i viatger Enric Soler.

Durada: 2 min

El mar d'Aral era el punt mític del viatge d'Agustí Carmona. Com sempre, va sortir des de Ripollet, sol i en moto, disposat a cobrir els aproximadament 18.000 quilòmetres de la seva particular Ruta de la Seda, en cinc o sis setmanes de viatge. "Viatjar en moto suposa tensió, perquè no vas aïllat de l'exterior", explica. "Si bufa el vent, ho pateixes; si plou, ho pateixes; si els camions et tiren pedres, te les menges... Mentre avances, veus com van canviant les civilitzacions, els estils arquitectònics.... i és quan perds de vista l'autopista que comença el veritable viatge". I l'autopista es va acabar a Geòrgia. L'Agustí va creuar les muntanyes del Caucas i el mar Caspi... a bord d'un ferri que navegava esquivant el laberint de plataformes petrolíferes. I va arribar al mar d'Aral, però el mar ja no hi era. Hi havia ports i vaixells avarats enmig del desert. Corroïts pel temps. I poblacions de costa amb closques de petxines, xarxes de pesca i platges. Només hi faltava el mar. Després va venir Bukhara, Khivà i Samarkanda. I una sorpresa inesperada.

Durada: 2 min

Suakin és una ciutat sudanesa de ressonàncies mítiques. El que més va impressionar Laura Alameda i Joan Antoni Afonso quan hi van posar els peus van ser els homes de gran talla que hi van veure "armats amb espases", afirmen, "tan altes com nosaltres". La Laura i en Joan Antoni eren en plena travessia de sud a nord del mar Roig, saltant de port en port. També s'arreceraven en antics llits fluvials inundats pel mar que s'endinsen al desert. Vet aquí el fort contrast entre la terra estèril que els envoltava a la superfície i l'explosió de vida que hi havia sota l'aigua

Durada: 3 min

Hi ha persones per qui el wifi és la brúixola que guia els seus viatges. Es tracta de professionals "freelance", autònoms, que es desplacen pel món a la recerca d'aquesta tecnologia de xarxa sense fils que permet intercanviar dades o connectar-se a internet. Cadascú és una entitat autònoma en si mateix, un mena de microempresa que es mou amunt i avall amb la motxilla, l'ordinador i les seves idees. Són nòmades digitals, caçadors de wifi que cerquen espais on assentar-se temporalment per treballar.

Durada: 2 min

L'illa de Shikoku esta encerclada per un collaret de 88 temples. Recorre'ls és feina de milers de pelegrins que cada dia s'hi posen abillats amb quimono blanc, barret cònic de palla, un sarró amb menjar i un bastó que quan acaben el pelegrinatge deixen repenjat a l'últim santuari. A cada temple és preceptiu seguir un detallat cerimonial, i abans de reprendre el camí, que t'estampin el segell corresponent al carnet del pelegrí. És l'única manera de demostrar que has culminat el recorregut per ser mereixedor del diploma que acredita la gesta. Xavier Moret es va convertir en pelegrí durant uns dies, per bé que només es va atansar a uns quants dels 88 temples. Un, el més alt, situat al capdamunt d'una muntanya a la remota vall de Lia, on diu la llegenda que alguns soldats de guerres antigues s'hi van amagar i no els van trobar mai. Els 88 temples de l'illa de Shikoku, al Japó. Voltant el món amb Xavier Moret.