L'accés a l'habitatge en propietat és cada vegada més complicat. Els preus són alts i hi ha poca oferta que, en molts casos, acaba en mans de ciutadans estrangers rics. Alguns estats, com Espanya, venen permisos de residència a canvi de la compra d'habitatges: són les conegudes com "golden visa". Segons ha pogut saber "El matí de Catalunya Ràdio", a les quatre demarcacions catalanes se n'han concedit 1.230 des de 2018. Què són els "golden visa"? Són visats per a inversors estrangers que atorga el Ministeri d'Exteriors i que permeten viure a Espanya i moure's lliurement per tot l'espai Schengen. Les condicions no estan a l'abast de tothom: es pot dipositar un milió d'euros al banc, o bé comprar dos milions de deute, o també, l'opció preferida, comprar un o més immobles per un valor total d'almenys mig milió d'euros. Si bé no es pot saber amb exactitud el nombre d'immobles que estan en mans d'aquests ciutadans, per Pau Llonch, economista del seminari Taifa, els visats per a inversors "desacoblen encara més el sector immobiliari de les necessitats de la ciutadania": "El sector immobiliari ven actius a inversors estrangers, que només han de visitar un cop l'any el territori nacional per evitar ser residents fiscals i evitar, per tant, pagar impostos, i els actius acaben en molts casos engreixant el parc d'immobles de lloguer d'ús turístic diari de les zones més tensionades." Llonch alerta que "la combinació de salaris baixos i un sector immobiliari car tan a l'abast dels estrangers rics tensiona, encara més, el mercat d'habitatge". Qui està a favor dels "golden visa"? Aquest setembre farà deu anys que el Partit Popular, amb el suport de Convergència i Unió, va aprovar la llei que permet els visats d'or. La iniciativa va arribar de la mà de Cristóbal Montoro, llavors ministre d'Hisenda. Durant la crisi, amb els preus del metre quadrat en mínims i amb la inversió estrangera enfonsada, calia, deia, atraure capitals com fos: "Amb l'aprovació d'aquesta llei fem un pas més per sortir de la crisi econòmica." Segons el darrer informe de Transparència Internacional, Espanya és el país que més diners ha captat a través d'aquests visats. Gairebé 1.000 milions d'euros anuals. Des del 2018, Exteriors ha concedit 1.230 visats per a inversors i les seves famílies a Catalunya. Eduardo Cirés és soci de la immobiliària Liberty Barcelona, especialitzada en el mercat xinès, la nacionalitat que acapara el 62% dels visats: "No és que fugin de res. Simplement, porten anys treballant i tenen estalvis. Barcelona és una marca molt famosa i sobretot el que busquen és un estil de vida: cases amb jardí, tranquil·litat i una millor qualitat de vida. Les ciutats xineses d'on venen estan molt i molt massificades." Al conjunt de l'Estat, l'any passat, un de cada cinc habitatges el va comprar un estranger, segons dades del Consell General del Notariat, comptant també els que ho van fer a través d'aquests permisos. A les Balears, un de cada tres. És, també, la comunitat amb el metre quadrat més car de tot l'Estat. Encara que es concedeix a un estat, el "golden visa" permet la circulació per tot l'espai Schengen (Canva) Qui està en contra dels "golden visa"? El 2013, el PSOE, ERC i IU hi van votar en contra, però tot i la pressió de Més País, el govern de coalició no ha acabat ni endurint-ne les condicions ni abolint-los. En qualsevol cas, la crítica per contribuir a l'especulació immobiliària no és l'única que reben aquesta mena de visats. La Comissió Europea no només considera "antidemocràtic" posar a la venda el dret a moure's lliurement per tot l'espai Schengen, sinó que el comissari de Justícia i Consumidors, Didier Reynders, creu que "posen en risc la seguretat europea". "Els valors europeus no es poden posar a la venda. Els 'golden visa' (...) obren la porta a la corrupció, al blanqueig de capitals i a l'evasió fiscal. Tots els estats membres han de posar-hi fi." A Catalunya, a molta distància dels xinesos, els compradors d'aquests visats són els ciutadans russos, seguits dels egipcis i dels estatunidencs. Solen comprar habitatges al litoral, prop de Barcelona, i, mentre continuïn sent propietaris a Espanya, el visat es renova automàticament.   !function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r   A Espanya, Itàlia i Grècia aquests visats són legals, mentre que a Portugal, Irlanda, Xipre, el Regne Unit i els Països Baixos els han prohibit en els darrers anys. Els principals arguments: casos de corrupció, conflictes amb les sancions als oligarques russos i lluitar contra l'especulació amb l'habitatge.