A Catalunya hi ha més de 200.000 senglars. Per acabar amb la sobrepoblació d'exemplars en algunes zones del país, sobretot a la zona nord-est, s'ha declarat l'emergència cinegètica en dos massissos de les comarques de Girona, les Gavarres i Rocacorba, per agilitzar la cacera d'aquests animals. Els pagesos creuen que la mesura arriba tard i els caçadors diuen que les xifres que s'han fixat seran difícils d'aconseguir abans del 31 de maig. Mentrestant, les expertes consultades aposten per posar el focus en l'accés dels senglars a l'alimentació i alerten que la sequera actual complica encara més les coses. A Catalunya hi ha uns 200.000 senglars, segons la Directora Serveis Territorials del departament d'acció climàtica a Girona. I a les Gavarres i a Rocacorba el seu efecte és més devastador. Seguiu el #CatalunyaAlDia monogràfic sobre el senglar aquí?https://t.co/Vr9LK3jFGk pic.twitter.com/HraedihWtU Catalunya Informació (@Catinformacio) March 3, 2023 "Ens han perdut la por" La població de senglars s'ha duplicat durant els últims 20 anys, amb creixements de fins al 15% en algun any. Què explica aquest creixement desorbitat? Segons Carme Rosell, doctora en Biologia de la UB, especialista en la conservació de la biodiversitat i la prevenció de conflictes amb la fauna, les causes són múltiples. Els pagesos alerten que l'emergència cinegètica arriba tard Per exemple, assenyala el fet que durant molt temps hagi desaparegut de les muntanyes el llop, el principal predador dels porcs salvatges, que ara ha tornat: "Va augmentant a poc a poc, però el ritme és petitíssim. No hi ha prou llops perquè arribin a controlar els senglars." La clau, però, és l'accés a l'alimentació i el fet que els senglars, animals molt intel·ligents, han "perdut la por" als humans, sobretot en àmbits urbans. Al costat de les batudes, Rosell demana prendre mesures perquè tinguin menys accés al menjar i es reprodueixin menys: "Hem d'ajudar els nostres pagesos a protegir els conreus i hem d'adaptar el mobiliari urbà perquè no puguin accedir als contenidors, tombar papereres, accedir al pinso de les colònies de gats..." En aquesta mateixa línia, Quim Gubau, gerent del Consorci de les Gavarres, defensa deixar camps que són en zones més boscoses com a menjadors per als senglars i evitar que baixin als conreus que hi ha més a prop dels pobles o malmetin plantes, com les orquídies: "Assumir que camps dins del massís no són productius i deixar-los com a espais perquè els senglars s'alimentin." Cada dissabte i cada diumenge sortim a caçar senglars, diu al #CatalunyaAldia l'Albert Mias, president de la Societat de Caçadors de Cassà de la Selva. Assegura que a les Gavarres no hi ha tants senglars com diu el govern. Seguiu l'especial aquí?https://t.co/Vr9LK3jFGk pic.twitter.com/Op3ZMsWBZ5 Catalunya Informació (@Catinformacio) March 3, 2023 Els caçadors, però, alerten que a les Gavarres no hi ha els més 2.000 senglars que, amb les xifres de la mà, haurien de matar durant tres mesos.   Calor i falta d'aigua Narcís Poch, pagès i coordinador territorial de les comarques de Girona d'Unió de Pagesos, lamenta que l'emergència cinegètica arriba tard, després de molts danys a les finques, i avisa que molts pagesos deixen de cultivar les terres més envoltades de bosc, amb el risc que això suposa, per exemple, en cas d'incendi. Des de la pagesia, confirmen que els senglars cada cop colonitzen indrets més elevats i comencen a ser un problema en comarques com el Ripollès o la Garrotxa. I aquest és un dels elements que preocupen els experts, perquè la sequera i les altes temperatures afavoreixen que els animals puguin fer vida durant més temps en zones d'alta muntanya. Carme Rosell explica que els senglars avancen cap a "zones alpines" i que la falta de pluja els acosta a zones urbanes regades, com ara jardins. Per tant, segons la doctora en Biologia, la jardineria també ha de ser una eina de prevenció per reduir la població de porcs. Els caçadors no creuen que puguin matar a les Gavarres els 2.000 exemplars previstos fins a 31 de maig (ACN / Marina López) Els senglars posen en perill la biodiversitat de l'Ebre En aquesta zona no hi ha emergència cinegètica. Històricament, al delta arribaven pocs individus, però des de fa un parell d'any ha crescut la presència d'aquests animals. Una raó, explica Jesús Gómez, director d'acció climàtica de les Terres de l'Ebre, és que hi ha una gran expansió d'aquesta espècie a tot Europa. Una altra és la sequera: "La sequera propicia que els senglars baixin de la muntanya on no tenen aigua per beure i baixin al pla. Al delta el que sobra és aigua i hi troben un hàbitat molt adient." A l'Ebre, els senglars no posen tant en perill els sembrats, sinó la biodiversitat: "A l'entorn del delta hi ha moltes aus que nidifiquen al terra. Per tant, els senglars tenen un accés molt fàcil als ous. A més, tenen molt bon olfacte i un ventall molt ampli d'alimentació." L'eliminació dels senglars, en aquest cas, persegueix protegir aquestes aus del delta. Les gàbies, un complement a la caça Per ajudar a reduir la població de senglars a l'Ebre s'han instal·lat unes gàbies que han tingut molt bons resultats. N'hi ha 7, que s'han anat posant des de setembre, i ja han aconseguit capturar 25 exemplars de senglar. Una de les gàbies instal·lades a Amposta (ACN/Jordi Marsal) Als aiguamolls de l'Empordà s'ha optat per un altre tipus de gàbia anomenat Pig Brig Tap, que consisteix en una mena de xarxa rodona d'uns 5 metres de diàmetre, on es posa una mica de menjar que faci d'esquer perquè hi entrin els animals. Un cop dins s'hi acobla una xarxa d'immobilització per traslladar-los, garantint el seu benestar. A l'Empordà s'han instal·lat aquest tipus de trampes (ACN/Imatge cedida per Pig Brig Tap) Fins ara s'han caçat 55 senglars amb aquest mètode. Els agents rurals, explica Ignasi de Dalmases, cap de l'àrea regional de Girona, van triar aquesta zona pel seu valor ecològic: "Vam triar aquest lloc perquè és una reserva natural integral, on el senglar pot provocar danys importants, tant a la flora com a la fauna." Aquest sistema no és una alternativa a la caça, assegura de Dalmases, sinó un complement que s'ha demostrat altament eficaç, sobretot en aquells indrets on els caçadors no hi poden arribar.  15 accidents cada dia per culpa dels senglars Cada dia hi ha 15 accidents de trànsit a Catalunya provocats per senglars, que representen 3 de cada 10 sinistres. Els Mossos d'Esquadra de trànsit estudien de prop el fenomen, perquè només en els últims 5 anys la xifra d'accidents per senglars ha crescut un 82%. Els accidents es disparen a partir de les sis de la tarda i arriben al pic a les 11 de la nit. Segons les dades, de novembre a febrer hi ha més accidents coincidint amb els desplaçaments d'aquests mamífers. Per comarques, les més afectades són la Selva, amb 275 l'any passat; l'Alt Empordà, amb 259, i la Noguera, amb 232. Gairebé la meitat de tots els accidents amb animals salvatges a la xarxa viària s'han registrat en uns 400 trams. És per aquesta dispersió, que els Mossos d'Esquadra acaben de desplegar un sistema de senyalització amb sensors.