Enemics de la innovació
Subtítols en: català
Subtítols en: català
Crisi, desnonaments, atur, retallades, pobresa, fam, guerres, refugiats, desigualtats, canvi climàtic. Són realitats que hem viscut, i que hem vist i veiem cada dia a les notícies. El món va molt malament. O no? Xavier Sala i Martín fa un homenatge a Hans Rosling, un professor i divulgador suec, mort fa uns mesos, que era conegut per la seva lluita mitjançant la visualització de dades contra les idees preconcebudes. Al teatre Narcís Masferrer de Sant Feliu de Guíxols, el catedràtic fa una master class especial per explicar que "Al loro, que no estamos tan mal".
El professor Sala i Martin vol explicar a l'alumne Tian Riba que la divisió de l'economia entre capitalisme i comunisme és absurda perquè de sistemes econòmics n'hi ha hagut molts més al llarg de la història, entre els quals, el de la tribu dels Leles. El problema és que no se n'acaben de sortir. Aquest és el fil conductor per repassar les classes, entrevistes i conceptes dels 11 capítols anteriors i per veure la vinculació d'altres disciplines amb l'economia i constatar que un programa de tele és també una lliçó de com funciona l'economia.
Tots els experts i institucions es dediquen a fer prediccions econòmiques sabent que ningú pot predir el futur. Però si sabem que mirar el futur és com conduir mirant pel retrovisor, per què en continuem fent cas? Si sabem que el fet que una cosa no hagi passat mai, no vol dir que no pugui passar, per què hi ha gurus que insisteixen a fer prediccions? Algú l'encerta mai? O ho fan millor les màquines? En parlem amb Fernando Trias de Bes i amb Antoni Bassas.
Sovint prenem decisions econòmiques sense tenir en compte les conseqüències que generen. Amb el pare de Quico "el Progre", José Luis Martín, expliquem l'efecte Barbra Streisand, que va comportar la retirada d'una portada d'"El Jueves" amb els reis d'Espanya en posició compromesa. I amb Javier de las Muelas descobrim què els va passar als anglesos a l'Índia, a més d'inventar el gintònic. I l'Ana Boadas ens ajuda a descobrir un misteri d'una illa de la Melanèsia.
Existeix una economia de l'amor. Les noves aplicacions tecnològiques per lligar i les empreses de cites ràpides ens permeten analitzar les dades d'un mercat molt similar al laboral. Tots dos són un mercat de cerca doble. Analitzem com actuen els homes i les dones en el mercat de les parelles, tant de primera com de segona mà, amb els periodistes Joaquín Luna i Llucia Ramis. Visitem una impremta i la Rambla, però també un hivernacle abandonat i una empresa de cotxes desballestats. Però, sobretot, expliquem quina és la festa perfecta.
Amb els Castellers de Vilafranca descobrim que els sàpiens han dominat el planeta gràcies a la cooperació. I l'economia de mercat n'és una prova. Però els mercats no són perfectes perquè hi ha productes problemàtics. Amb el doctor Joan Gavaldà parlem del risc de l'abús dels antibiòtics per entendre les externalitats. La decisió de reclinar o no el seient de l'avió ens serveix per explicar un dels teoremes més complexos de l'economia. I un sopar amb la colla d'amics és ideal per entendre la tragèdia dels béns comunals.
Un dels experiments més cèlebres de la història és el Marshmallow Test. Un professor de Stanford va posar uns quants nens, d'un en un, sols davant d'un caramel en una habitació blanca amb la promesa que si no se'l menjaven, els en donaria dos. Què va fer cada nen? I, més important, com els ha anat la vida als qui van tenir paciència i als qui no? Ho descobrim en el programa, on reproduïm l'experiment. Descobrim quines conseqüències econòmiques tenen la paciència i la impaciència, i parlem de la importància de la constància amb el jugador de bàsquet Pau Gasol i amb la presentadora de l'"InfoK" Laia Servera.
Estem en plena Quarta Revolució Industrial i tenim por que els robots ens acabin prenent tots els llocs de treball. Serà així? Ho intentem respondre en un magatzem d'Amazon. I a partir de l'evolució del transport, des dels cavalls, passant pel SEAT 600 i acabant amb el cotxe elèctric, fem un recorregut fins a la Costa Brava per entendre què ha passat en les anteriors revolucions industrials. Parlem amb Josep Colomer, l'històric propietari de l'hotel Trias de Palamós, sobre la irrupció del turisme. I amb l'enginyer Josep Maria Ganyet i els emprenedors Xavier Verdaguer i David Andrés mirem d'imaginar les feines del futur.
Per què fem trampes? Des de la gesta del cavall de Troia, que ens portarà a Empúries, la història de la humanitat està plena d'estafes. En fem un recorregut amb la campiona de pòquer Leo Margets, el periodista Pere Cullell, el divulgador J.M. Mulet i l'exdiputat David Fernández. Però, què en diuen els economistes? Des de la presó Model expliquem les dues aproximacions que s'hi fan: la del cost-benefici i la de la cultura. Quina té raó? Ho descobrim amb un experiment. Però encara ens queda saber... per què ens fan trampes... i sobretot per què hi caiem.
Durant molts anys la classe amb més demanda a Harvard va ser la d'Introducció a l'Economia. Però des de fa uns anys és una classe sobre la felicitat del psicòleg Tal Ben-Shahar. La felicitat està de moda i el programa intenta respondre a l'eterna pregunta de si els diners fan la felicitat. En parlem amb la psicòloga Patrícia Ramírez, el biòleg Pere Estupinyà i el lama Wangchen. Però com mesuren la felicitat els economistes? Ho responem a partir d'un experiment al qual se sotmeten els periodistes Núria Solé i Toni Clapés.
Què és la llotja del Bernabéu? Daron Acemoglu i James Robinson van forjar cèlebre el concepte d'institucions extractives per explicar per què hi ha països que funcionen i altres que no. Però què són les institucions extractives? Per què hi ha països extractius i altres d'inclusius? La història ho explica tot o les institucions es poden canviar? I Espanya i Catalunya, quins tipus d'institucions tenen? Ho analitzem amb César Molinas, Germà Bel i Antonio Baños.
La majoria de la gent pot pensar que els esportistes d'elit cobren massa. Però, en canvi, no figuren mai a la llista Forbes dels més rics. A partir de l'exemple de Leo Messi intentem respondre per què. Més enllà de consideracions ètiques, quin tipus de producte generen els esportistes? I com ho han de fer per cobrar-lo? A partir de l'exemple fàcil dels gols de Messi expliquem conceptes complexos com els béns "no-rivals" i "no-exclusius". Però més enllà del que en diuen els economistes, què en pensen Sergi Pàmies, Santi Balmes, Ignatius Farray i Santi Segurola?
L'anomenada ajuda al desenvolupament no ha servit per treure als països pobres del pou en que es troben. No ho fem bé? De quina manera els anomenats països rics han d'ajudar als països pobres. O com ho han de fer els països per millorar el benestar dels seus ciutadans? Buscarem l'optimisme amb el grup Txarango.
L'economia sembla un món molt complicat, i encara més el sistema financer. Sentim a parlar de mercats, de bancs, de la borsa que puja i baixa... I els economistes s'han convertit en gurús a qui consultem el futur. Tenen, realment, una bola màgica? Potser la resposta la té el Tomàs Molina.
El primer diner de la història va ser l'ordi. I hem acabat pagant amb uns números encriptats. Què són els diners? Què els dóna valor? Si els governs en necessiten, perquè no fan anar la màquina que fabrica bitllets? És veritat que existien els sopars de duro? Ho anirem a esbrinar al restaurant més antic de Barcelona.
La primera gran idea de la historia va ser posar-se dret. És el que va permetre a la Lucy, el primer homínid, alliberar les mans per fer les primeres eines, cosa que distingeix els animals dels humans. Posar-se dret permet que baixin les cordes vocals i comenci el llenguatge, la pell es transforma i sua i pot refrigerar el cos després de córrer, la pelvis de la dona s'ajunta i fa que els nens hagin de néixer abans i les mares els han de cuidar els primers anys, i això provoca que comenci la divisió del treball. La clau de l'economia són les idees, no els béns materials.
L'home més ric de la historia de la humanitat va ser Mansa Musa, Rei de Mali entre 1312 i 1337. La seva fortuna al canvi actual serien 400.000 milions de dòlars. Ara això ho pot fer qualsevol treballador i per anar a la Meca no calen mesos, només 6 hores d'avió. Al llarg de la història, el 99,9% dels ciutadans han viscut en la pobresa extrema, fins que tot comença a canviar el 1760, amb la revolució industrial. La riquesa no són els diners, sinó el que pots comprar amb el teu treball. Bill Gates en una illa deserta seria pobre.
El 1985 un sociòleg canadenc es va adonar que tot l'equip d'hoquei gel del Canadà havia nascut els tres primers mesos de l'any. És el mateix que passa amb la immensa majoria dels millors futbolistes del món. Tots han nascut en els primers sis mesos de l'any. Casualitat? Astrologia? No. Com que es divideixen els nens per edats, acaben jugant sempre els del gener, que són més grans. El concepte clau és l'esperit crític, la curiositat i la creativitat. Per què fem les coses d'una manera? Per què no les podem fer d'una altra? I això és primer que pregunta un nen. Per què? I li matem l'esperit crític.
És l'1 de maig del 2009 . El dia abans que el Barça jugui contra el Reial Madrid al Bernabéu. Els blancs s'acosten perillosament en la classificació. Pep Guardiola sap que la solució per guanyar Mourinho és als vídeos que se li acumulen sobre el despatx que té al soterrani del Camp Nou. De sobte ho veu. El Pep agafa el telèfon i truca a Messi. Ha nascut el fals 9. La innovació que canvia la història de Messi, del Barça i del futbol.