← Tots els episodis El Xavi i el Boro, dos dels hippies que aquell estiu vivien a Tor, troben un mort a casa Sansa. Es resisteixen a creure que aquell cos amb les dents serrades i sense llavis fos el vell. Poc quedava de la corpulència del llavors amo de la muntanya de Tor. Van fer l'única cosa que podien fer: anar a buscar el Gregori. Ell, com a veterà i intel·lectual, sabria què fer. A més, tenia la clau de casa Sansa i era l'únic que aquell dia tenia cotxe. El Gregori d'Auléstia tenia uns 35 anys quan va arribar a Tor pels volts del 1990. Vivia d'organitzar exposicions a Barcelona i, quan tenia quatre calés, se n'anava d'excursió qui sap on fins que se li acabaven els diners i havia de tornar a la ciutat. El Gregori volia trobar "el lloc", un indret on l'atracció fos tan forta que se li fes difícil tornar al brogit de la ciutat. El va trobar a Tor. D'Auléstia pujava sovint a Tor i es va fer amic de Sansa, que li va concedir el privilegi de ser el primer a tenir una cabana pròpia. Sansa, a la seva manera, l'havia apadrinat i li havia ensenyat la lliçó més important: no s'havia de refiar mai de ningú. El 30 de juliol del 1995, a les dues del migdia, el Gregori feia una becaina ajagut a l'herba de Pleià. En Xavi el va anar a buscar a les bordes. Esverat per la notícia, no va trigar ni deu minuts a fer un trajecte que habitualment feia en mitja hora. Quan el Gregori va veure el cos també va dubtar. Ell tampoc no es creia que pogués ser Sansa, però tenia un nus a l'estómac. Amb el seu jeep blau i ronyós i amb capota de lona van anar a Araós a buscar el Rosendo, el germà de Sansa i el familiar més pròxim que tenia en tota la vall. Eren les tres de la tarda tocades. Els del poble encara ignoraven el que passava i com aquell fet trasbalsaria Tor.
