Es dobla el nombre de municipis on es pot limitar el preu del lloguer

6,2 milions de catalans viuen en zones tensionades pel preu de l'habitatge. És a dir, pobles i ciutats on viure de lloguer és com tenir una soga al coll cada mes. El govern mou fitxa perquè el Consell de Ministres aprovi a contrarrellotge que els nous contractes de lloguer no pugin més d'un 2% aquest any i un 3% l'any vinent. 

És la primera aplicació pràctica de la llei d'habitatge: pionera a nivell estatal (inspirada en la llei catalana que el Constitucional va tirar per terra). La limitació del preu del lloguer és la principal eina per donar resposta a la situació d'emergència habitacional, que dit així sembla l'epígraf d'una tesi doctoral, però que és la crua realitat de moltes famílies dia a dia i també dels joves, que veuen inaccesible l'accés a l'habitatge.

És segurament la llei més important de les que s'han aprovat aquest any, la que afecta més gent. I la que obliga els governs a fer-ho millor: la Generalitat té el deure de treure el màxim profit d'aquest nou marc legal. De fet, avui el DOGC ja publica la llista dels 140 municipis que formen el nou mapa de les zones tensionades pel lloguer. Gairebé tota l'àrea metropolitana de Barcelona, bona part del litoral, de Blanes a Cubelles, les quatre capitals de demarcació i ciutats com Puigcerdà, Ripoll, Reus, Vic o Solsona.
 
Sobre el paper de la Constitució, l'habitge és un dret. A la pràctica, no ho és gens. Catalunya és un dels llocs on costa més accedir a un habitatge digne. Les últimes dades del Banc d'Espanya fan posar els pèls de punta. Gairebé la meitat dels llogaters a Espanya estan en risc de pobresa per la pujada dels lloguers dels últims anys. I un percentatge molt similar destina més del 40% del que ingressa a pagar el lloguer, quan la recomanació (i el que diu el sentit comú) és que no passi del 30% per viure sense la soga al coll de què parlàvem abans.

Però com sempre, això són números, són estadístiques. Al darrere hi ha milers de persones: moltes amb una realitat molt pitjor del que dibuixen les gràfiques. Per tant, en una situació de gran vulnerabilitat. 

L'habitatge, com dèiem, és un dret sobre el paper... però a la vida real és un dels principals factors de desigualtat. El fet que des d'avui, 6,2 milions de catalans (el 80% de la població) visqui oficialment en municipis on el govern considera que cal regular el preu dels lloguers és un primer pas per començar a mitigar aquesta dura realitat.