Es multipliquen per quatre les denúncies a empreses que no fan servir el català

L'evolució en xifres de les denúncies i les sancions per incompliment de la normativa lingüística demostra, segons l'Agència Catalana de Consum, que hi ha una preocupació creixent per part de la ciutadania en aquest àmbit. De les 206 denúncies de l'any 2021 es va passar a 456 l'any 2022, una mica més del doble. I d'aquí, el salt fins a les 1.873 de l'any 2023, un creixement equiparable a la quantia de les sancions, que van pujar un 342% més que l'any anterior. Entre el total d'actuacions de l'Agència Catalana del Consum durant el 2023, les que han crescut més són les relacionades amb la protecció de la ciutadania en l'àmbit de l'habitatge i, en segon lloc, les que tenen a veure amb la vulneració dels drets lingüístics. Entre les 261 infraccions lingüístiques sancionades el 2023 hi ha de tot, des del fet de no atendre els clients en català a no etiquetar-hi els productes. Tant les denúncies com les inspeccions en aquest aspecte es van multiplicar per quatre. Els responsables de l'ACC defensen que l'augment de les denúncies no es deu a una davallada de l'ús del català (ACN/Miquel Vera) El secretari d'Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, considera que les xifres no responen a una situació de caiguda generalitzada de l'ús del català, sinó a un increment de la consciència lingüística entre els parlants. "És obvi", assegura,"que si augmenten les denúncies és perquè hi ha més sensibilitat i menys tolerància dels consumidors a la vulneració dels seus drets lingüístics". Segons dades de Plataforma per la Llengua, el 90% dels productes que es comercialitzen incompleixen la legislació sobre l'etiquetatge i vulneren els drets lingüístics dels catalans. Gràcies, en part, a la pressió de la plataforma, sectors com el tèxtil s'ha posat les piles i un 65% de les grans empreses de roba ja etiqueten en català. View this post on Instagram A post shared by Plataforma per la Llengua (@plataformaperlallengua) Empreses que han fet els deures La històrica Macson, amb seu a Igualada, és una de les empreses del sector tèxtil que Plataforma per la Llengua posa com a exemple de fer bé les coses. Va començar a incorporar el català fa dos anys i ho ha anat fent progressivament, però durant aquest temps d'adaptació també ha rebut sancions, tal com explica el propietari, Domingo Obrador. "A les botigues sí que m'he trobat que m'han multat, perquè en comptes de posar 'cinturons' hi posava 'cinturones' o en comptes de 'vestit d'home' hi posava 'traje'. Aquí sí que m'han posat alguna multa de 600 euros o una cosa així." Obrador explica que etiquetar en català no li suposa un cost addicional, però, en canvi, li ha generat problemes de boicots: "Hi ha gent que quan veu que està escrit en català torna la peça de roba, sí, sí. Ens ho hem trobat online, a fora de Catalunya i aquí també alguna vegada. Sempre hi ha gent a qui li molesta." L'empresari creu que en comptes de multar s'hauria de premiar les empreses que han fet el canvi al català, com la seva. "Per exemple, els tiquets de caixa, jo els demano que tinguin la part del darrere amb l'explicació en català, castellà i anglès, però hi ha alguna botiga que encara no els té". "Doncs ara m'han obert un expedient perquè aquell rotllo encara no té incorporat el català. El més normal seria premiar qui ho fa bé i nosaltres ho estem fent bé dins del que és possible." Més ajudes i menys sancions Una altra empresa que demana ajudes per haver incorporat el català és Punt Roma, que té la seu a Mataró. Les empreses de roba que han fet el canvi al català troben a faltar ajudes de l'administració (ACN/Maria Asmarat) Montse Garcia és la directora adjunta de Punt Roma. Assegura que l'obligatorietat d'incorporar el català genera una despesa extra: "Tant etiquetar en català com tenir la pàgina web en català té un sobrecost i és sorprenent que no hi hagi cap ajuda per part de la Generalitat." I afegeix: "La idea d'incorporar el català em sembla molt bé, al capdavall, hem de potenciar la nostra cultura i la nostra llengua, però obligar les empreses i que no hi hagi cap suport és el que no em sembla correcte." En canvi, i a diferència de Macson, Garcia explica que Punt Roma no ha tingut problemes de boicot per la llengua. "De boicot, cap ni un. Crec que en un 95% dels casos la gent ni se n'adona, que està escrit en català o altres llengües. Nosaltres vam aprofitar que havíem d'incorporar el català per posar-hi altres llengües de l'Estat, com el gallec o el basc, precisament perquè no hi hagués cap discriminació entre la clientela que tenim i no hem rebut cap comentari." Punt Roma ven a tot l'Estat espanyol i també exporta a diversos països, amb la mateixa etiqueta, que està en català i moltes altres llengües. Entre les altres marques de gran facturació que han incorporat el català hi ha les empreses del grup Inditex, com Zara i Oysho, Custo Barcelona, Mango, Bóboli, Punto Blanco, Desigual, Canada House, Tinny Cotons, Cortefiel, Pedro del Hierro, Springfield, Women'secret, H&amp;M, Primark, Venca, SystemAction, Uniqlo, a més del grup Calzedonia: Intimissimi, Tezenis i Falconeri.

Es multipliquen per quatre les denúncies a empreses que no fan servir el català

I també es disparen les sancions de l'Agència Catalana del Consum per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors, fins a mig milió d'euros l'any 2023