Es podrà controlar la plaga de conills que afecta els cultius de Lleida?

Les pomes que vas comprar l'altre dia, les peres del supermercat, el raïm que tens a la nevera o la bossa de fastugs que piques de tant en tant, tots podrien compartir el mateix problema, una plaga de conills sense precedents que afecta la zona agrícola de la plana de Lleida. Fa anys que aquests conills roseguen i destrossen diversos cultius, però és que ara el problema s'ha disparat i està posant contra les cordes un sector que és essencial per a la nostra economia i per a la nostra alimentació. Com és que ha crescut tant la plaga de conills a la Plana de Lleida? Com es pot resoldre i què s'està fent per solucionar-ho? Benvinguts a Això és el Radar de 3Cat Info. El Pere Joan Alvaredes, periodista de Catalunya Ràdio Lleida, i de fet ja fa uns quants anys que segueix aquest tema. Hola, Pere Joan, benvingut. Hola, Eloi, què tal? Escolta'm, expliquem què està passant exactament amb els conills aquí, en aquestes zones agrícoles de Lleida. Doncs,

tu has dit que són zones agrícoles, sobretot al Pla de Lleida, a totes les comarques de la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, el Segrià, la Noguera en què hi ha una plaga de conills des de fa ja uns quants anys que arrasa els cultius. Es mengen les herbes que han plantat els pagesos i no només els cultius que estan arran de terra, sinó arbres fruiters, per exemple, tot i que els hi posen protectors de plàstic a les arrels, al tronc, a baix, Els conills tenen molta habilitat i fins i tot rosseguen més enllà del plàstic. Em deia un pagès que, diu, jo els he vist saltar a l'alçada dels meus ulls, gairebé un metre i mig. Uau! Per tant, estem parlant d'un problema greu, perquè bé, és una sobrepoblació que costa molt de controlar, que costa molt de reduir, i que els pagesos se senten cada vegada més impotents perquè veuen que els conills estan espavilant-se i per tant és un problema molt greu. És una plaga i surten a massa, en massa, no? Totes les nits a arrasar cultius, que se'ls mengen, se'ls mengen, acaben amb el que el pagès ha estat durant tant de temps cultivant i portant a terme en la seva explotació, així de clar.

Exacte, i vull que m'ajudi justament això, a dimensionar el problema, per fer-nos una idea de quines dimensions estem parlant, de quants conills estem parlant, de quines zones. De molts.

No és anecdòtic, això. No, no, de molts, de molts. Per tenir dades, hi ha zones en què es poden comptabilitzar fins a 9.000 conills per quilòmetre quadrat. Au, és moltíssim. Són molts. Això no vol dir que a totes les zones hi hagi 9.000 conills per quilòmetre quadrat, però que en algun moment la densitat pot arribar a aquest nivell, sí. Quina seria la densitat ideal perquè el conill fos una espècie controlada i no generés problemes? Doncs imagina't 50 individus per quilòmetre quadrat. 50. Estem parlant que hi ha zones amb 9.000. Imagina't. Això és una quimera, els 50 no hi són gairebé enlloc perquè costa molt de reduir aquesta sobrepoblació.

Clar, és a dir, no es tractaria d'eliminar-los, d'erradicar-los del tot, sinó arribar a aquestes proporcions en què la cosa estigués equilibrada i pogués hi haver un equilibri en l'ecosistema. Clar, ara que m'estaves explicant això, jo pensava, quan he fet la presentació, he dit que tu fa molt de temps que ho estàs seguint això, per tant vol dir que no és una cosa nova que hagi sorgit d'ara. Els pagesos ja fa anys que ho van avisant, però sí que ara sembla com que s'hagi sortit de mar, que s'ha descontrolat moltíssim últimament, molt recentment.

Sempre hi ha hagut conills que han arrossegat els cultius i que han fet mal, però era una població controlada. I dius, i per què ara estem en aquest nivell de sobrepoblació? Doncs el que comenten els especialistes és que els conills s'han fet resistents a malalties endèmiques que sempre els han afectat i que han controlat aquesta població. Estem parlant de les malalties virals més greus i comunes en conills que són la myxomatosi i la febre hemorràgica vírica. Totes dues són altament contagioses i sense tractaments que les puguin curar. Però el que diuen és que s'estan fent resistents i, per tant, cada vegada costa més de reduir aquesta sobrepoblació així de clar.

Això més enllà del que ja sabem, perquè és de coneixement popular, que és que, a més, els conills tenen una gran capacitat reproductiva, no? Reproduixen molt i molt de presa.

Sí, sí, sí, sí. Per això diuen que en matem 10 i neixen 20. I és constant, això. I bé, és la dita popular que cries com a conills, no? Sí, sí, sí, moltíssim. Està clar.

Avui estic parlant amb el Pere Joan Álvarez sobre aquesta plaga de conills insòlita que està fent tant de mal a la producció agrícola de Lleida. I ara et volia preguntar, Pere Joan, quines mesures s'han aplicat per mirar de resoldre-ho això, no? Què s'ha fet? Quin resultat ha donat, si és que s'ha fet alguna cosa? I també, sobretot, qui hi ha al darrere de tot això? No sé si hi ha algú que estigui pilotant aquesta operació, si el Departament d'Agricultura o no, si cada pagès va una mica per lliure pel seu compte. Com s'està gestionant això? Els agricultors han de

denunciar al Departament d'Agricultura els danys que han tingut a la seva finca i llavors el Departament d'Agricultura gestiona caçadors i gestiona persones professionals que surten per aquella zona a fer batudes, la majoria són nocturnes. No pot anar un pagès de forma particular pel seu compte, sense informar a ningú, a començar a arrasar els conills que estan fent malbé els seus cultius. Ha de comunicar-ho i han de fer-ho els professionals.

D'acord, justament en aquest sentit, aquest estiu s'ha fet una mena de prova pilot, com un pla intensiu que s'ha muntat al poble de Verdú. A l'Urgell concretament. Explica'ns en què consistia, com ha funcionat això, quins resultats ha donat

aquest pla pilot. Doncs mira, en 15 dies s'han capturat 8.000 conills en aquesta acció intensiva per controlar la plaga de l'espècie. Estem parlant de la comarca de l'Urgell. Són molts conills, sí, però ells diuen que perquè ha durat uns 17 dies. El que això hauria de ser és continu, durant tota la temporada i durant tot l'any, i de forma continuada, perquè, bé, s'ha fet durant uns dies concrets, I creuen que això hauria de tenir una continuïtat. Perquè després s'ha anat també al FES, també s'ha fet al FES, això ja és el Segrià. També marxaran altres poblacions com Sarroca de Lleida, Llar de Cans, Aitona o Serós. I el que farà el Departament d'Agricultura és, si els pagesos continuen reclamant. Més captures a les Amazonas per on ja s'ha passat prèviament durant uns dies determinats, doncs es tornarà a Verdú, es tornarà al Fes, es tornarà on sigui per continuar aquesta acció intensiva. Però costa molt, costa molt de reduir aquesta població i ja et dic, hauran de tornar els professionals a continuar les captures.

Clar, tota l'estona estem parlant de batudes, de captures, però vaja, per fugir dels eufemismes, en realitat ens estem referint a caçadors que maten els conills a trets d'escopeta. Això és el que està passant, és tan directe i tan contundent com això. De fet, mira, ara fa uns dies ja ho deia el Pere Roquer, que és el president del sindicat Agrària Saja, ho deia així de clar.

El pla de matar conills ha de continuar obert, s'ha de continuar fent de l'única manera que hi ha en aquest país, que és escopeta i tiros.

Clar, jo entenc que això de matar milers de conills a trets d'escopeta pot ser polèmic, no pot generar debat, però és que, de fet, és el que s'ha demostrat més pràctic i més efectiu. No sé, Pere Joan, si més enllà d'això de la caça hi ha altres opcions per reduir aquesta plaga de conills. No sé, penso en gàbies, en escampar alguna mena d'avarí, no sé. Sí, sí,

perquè hi ha altres solucions, però són més complicades. Per exemple, el fosfor d'alumini. És una substància, és un biocida que acaba amb els conills, però aquí hi ha molts problemes legals per poder-lo estendre a tot el territori. I sí que s'ha autoritzat, però en una zona molt concreta, però de forma extensiva a tot el territori no està legalitzat. Els ecologistes denuncien que posen perill la fauna protegida i altres animals que habiten els mateixos terrenys i, per tant, seria una altra manera per acabar amb la plaga. Però, ja et dic, costa molt que legalitzin la seva aplicació extensiva per tot el territori. De moment només s'ha fet de forma molt puntual en alguna zona i molt controlada perquè no es pot aplicar de forma general.

Escolta, Pere Joan, ja per anar acabant, tu que fa tant de temps que segueixes aquest tema, que has parlat amb pagesos, que has vist l'evolució, tu tens la sensació que ara sí, amb aquestes campanyes intensives que dèiem, amb aquestes batudes que s'estan fent, ara sí, això serà la solució definitiva i hem trobat la via ja per resoldre aquesta plaga de conills o no? Això serà un pedaç i d'aquí poc temps hi tornarem a ser, com ho veus?

Si parles amb els pagesos, hem parlat des de fa ja anys, fora de micròfon d'alguna manera et diuen això, l'únic que ho acabaria és una plaga, però una plaga endèmica, un virus que els afectés de forma general i que matés l'espècie. I si no és així, doncs això són pedaços, el que deies d'anar fent batudes, anar fent plans de joc, són actuacions que serveixen, que evidentment fan que el problema no sigui tan greu, però continua sent greu.

Ja veieu, un problema que fa anar de corcoll els pagesos de Lleida, que va molt més enllà de l'anècdota o de la curiositat, perquè això ens està fent molt de mal i ens genera pèrdues econòmiques importants, com ens ha explicat avui el nostre company de Catalunya Ràdio Lleida, Pere Joan Álvarez. Pere Joan, moltes gràcies, fins aviat. Gràcies a tu, Eloi. Avui a la taula de so ja hem tingut la Conxi Vecino, el muntatge musical és de Luis Ángel Alonso. Jo soc l'Eloi Barrera i això és el Radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.