Es pot prohibir comprar pisos als estrangers, com ha fet el Canadà?

Des de l'1 de gener, els estrangers sense residència no poden comprar immobles al Canadà. Era una de les promeses electorals del primer ministre, Justin Trudeau, per frenar l'increment de preu de l'habitatge al país, sobretot en zones residencials de ciutats com Toronto i Mont-real, que s'atribueix en bona part a la compra d'immobles que els estrangers fan com a inversió. La norma es va aprovar al juny al Parlament canadenc i s'aplica des d'aquest 2023 i per un període de dos anys. Això sí, amb algunes excepcions: estrangers amb permís de treball, estudiants o sol·licitants d'asil. A les illes Balears, prop del 40% de les compres d'habitatge les fan estrangers (ACN/Sílvia Junyent Dalmau) A les illes Balears s'hi discuteix una proposta semblant El vicepresident del Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes (Podem), ja ha demanat d'accelerar els treballs de la comissió que estudia si el cas canadenc es pot aplicar a les Illes. Fa mesos que el Parlament balear va aprovar una moció per limitar la compra d'immobles per part d'estrangers en un intent de frenar la pressió immobiliària. Segons dades del Col·legi de Registradors de la Propietat de les Illes, prop del 40% de les compres d'habitatge a les Balears les fan estrangers, això vol dir que són amos del 30% del parc d'habitatge illenc. Els preus s'han encarit a les Balears com en cap altre lloc de l'Estat i, de mitjana, el metre quadrat costa més de 3.700 euros, segons les últimes dades dels portals immobiliaris. La mesura porta controvèrsia perquè, pel professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de les Illes Balears Joan David Janer, una mesura d'aquest tipus podria grinyolar amb els tractats i el dret comunitari: "Xocaria amb el principi de no-discriminació per raó de nacionalitat dins la Unió Europea, la llibertat de residència i la lliure circulació de capitals." De tota manera, Janer explica que hi ha una sentència de la justícia europea que podria obrir la porta a una prohibició com aquesta: "És un cas del 2013, sobre una restricció que es plantejava a Flandes a l'adquisició d'immobles, i el tribunal va invocar que, si els poders públics justificaven la concurrència d'un interès general per restringir les llibertats comunitàries, seria possible." En aquell cas, el tribunal europeu va tombar la justificació que li van presentar. És l'únic precedent d'una iniciativa com la que volen tirar endavant les Balears. Els casos d'altres països europeus que apliquen limitacions com Finlàndia, Dinamarca, Malta o Croàcia són diferents, recorda Janer, perquè són anteriors a l'entrada d'aquests països a la UE i es van negociar en els tractats d'adhesió. A Catalunya, els estrangers compren el 15% dels pisos disponibles L'efectivitat a Catalunya Al marge del debat jurídic, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, considera que una mesura com la canadenca és poc efectiva perquè a Catalunya els particulars estrangers compren sobretot segones residències a la costa o habitatges més luxosos a Barcelona. De fet, a Catalunya, els estrangers són propietaris d'un 15% dels d'habitatges: "Tenen poca rellevància sobre el total de la demanda i, de fet, la limitació del seu dret de compra no crec que afectés gaire el conjunt del mercat." A més, apunta que, en cas de prohibició, els fons internacionals que volguessin comprar pisos a Barcelona buscarien fórmules per continuar-ho fent. Seria allò de feta la llei, feta la trampa: "Tenen la sortida de crear una societat d'inversió amb seu a Espanya i actuar a través d'aquesta societat per saltar-se la normativa." En canvi, el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, considera que la prohibició al Canadà és una mesura a seguir: "Calen mesures com aquesta, com la regulació del preu del lloguer o dels contractes de temporada. Cal avançar en el dret a l'habitatge. L'habitatge no ha de servir per especular, sinó per viure-hi." Els "visats d'or" actuals Actualment a l'estat espanyol i en altres països europeus s'aplica una política contrària a l'adoptada al Canadà. Els estrangers que hi fan determinades inversions poden aconseguir el passaport o el permís de residència. En el cas espanyol, se'ls concedeix el permís de residència si gasten un mínim de 500.000 euros en la compra de béns immobles o dos milions en bons de l'Estat, entre d'altres. L'any 2019, abans de la pandèmia, se'n van donar més de 8.000.

Es pot prohibir comprar pisos als estrangers, com ha fet el Canadà?

Una prohibició com aquesta genera dubtes, segons alguns experts, tot i que el govern balear intenta tirar endavant una mesura similar i a Catalunya la idea està ben vista pel Sindicat de Llogateres