"És un càstig i també una oportunitat": la vida al centre de justícia juvenil Can Llupià

A Catalunya hi ha uns 2.200 menors d'edat i adolescents que depenen dels 7 centres de justícia juvenil que la Generalitat té repartits arreu del país. El de Can Llupià, situat al barri de Montbau de Barcelona, és el més gran de tots i representa la porta d'entrada al sistema per a molts d'aquests nois.

Catalunya Ràdio ha pogut parlar amb dos joves adolescents que estan internats en aquesta instal·lació: un, a l'espera de judici i l'altre, complint sentència. Tots dos confessen que no els agrada viure al centre.

Pel Miguel -de 19 anys i que està complint una sentència per un delicte comès quan era menor d'edat-, el pitjor és quan arriba l'hora de tancar-se a l'habitació.

"Jo ja porto aquí 11 mesos i, per sort, comparteixo l'habitació amb un company amb qui em porto bé. Prefereixo estar amb el company perquè a l'habitació no hi ha res, només un MP3 i, si se t'acaba la bateria, t'avorreixes."

Les estances no tenen televisió ni gaires distraccions. Per això, el Miguel sol invertir el seu temps a fer esport: "Sovint faig gimnàstica a l'habitació, el que puc amb l'espai que hi ha". De vegades, també fan competicions aprofitant la rampa que hi ha a l'edifici.

Les habitacions solen estar ocupades per tres persones, però els interns puntualitzen que, actualment, el centre no està ple del tot.

El Pedro sí que és a l'habitació. Té 18 anys i està complint una mesura cautelar. Ens diu que no té l'hàbit de llegir, per això el vespre és el que se li fa més feixuc.

Admet que sí que "pots anar a estones a veure la televisió si estàs en l'estadi tres, si t'ho has guanyat", però matisa que ho has de fer en una sala específica i no al teu propi espai. "Moltes vegades matem el temps jugant al parxís amb el meu company d'habitació", explica.

Diverses realitats sota un mateix sostre

Dels 65 interns que hi ha actualment a Can Llupià, la majoria són autòctons, per bé que una tercera part són d'origen estranger, sobretot marroquins i sud-americans.

25 estan en règim tancat; és a dir, que no poden sortir-ne per a res. Els altres 40 estan en regim semi-obert, que vol dir que se'ls permet anar a l'exterior, especialment per estudiar o formar-se.

La majoria estan interns com a mesura cautelar, a l'espera de judici, mentre que la resta hi han entrat ja amb una mesura judicial ferma, complint sentència.

Els delictes més habituals que han comès són furts i robatoris, així com el tràfic de drogues.

Allunyar-se de l'estigma

El Pedro i el Miguel no ens volen explicar quin delicte han comès, asseguren que ja l'han deixat enrere i estan convençuts que a Can Llupià han après hàbits i formació que evitaran que tornin a delinquir.

També valoren que la família que tenen fora els fa costat, i des de la direcció ens expliquen que les visites al centre són molt habituals, per bé que algunes vegades els familiars s'han d'esperar si els nois estan fent algun taller.

El Miguel participa en un taller que s'anomena "productiu".

"Només engreixo peces i en fabrico, no és molt divertit però em paguen. M'agrada molt més fer esport o el taller de jardineria que faig a la tarda."

En Pedro enyora el taller que feia uns mesos enrere, però té claríssim a què es dedicarà quan surti d'aquí. "Ara faig manteniment, però m'agradava molt més quan feia el d'hostaleria. Feia cafès i pastes. És per això que, quan surti, em vull dedicar a la restauració", explica.

De fet, el menjar és un dels punts positius que més destaquen. El Miguel n'està satisfet, diu que és bo i, sobretot, agraeix poder fer quatre àpats al dia.

"Si no hagués entrat aquí, segurament estaria molt pitjor, seria al carrer. Aquí, tant si vols com si no vols, agafes hàbits: fer-te el llit cada dia, netejar l'habitació i el mòdul, tenir cura de la higiene personal..."

Tots dos preferirien no estar tancats, però són conscients que han de superar aquesta etapa i coincideixen a dir que, fins i tot, en poden treure conclusions i aprenentatges que els poden ajudar en el futur, com admet el Pedro.

"El fet d'estar aquí, en part, és un càstig, però també és una oportunitat, perquè aprens coses i així, quan surti, podré reconduir el meu camí i no recaure en les mateixes coses que m'han dut a Can Llupià."

Set de cada 10 adolescents que delinqueixen no ho tornen a fer després de passar pel sistema de justícia juvenil.