Segons dades dels Mossos d'Esquadra, cada dia es produeixen una mitjana de 200 estafes a través d'Internet. Estafes de molts tipus que poden passar a qualsevol usuari, com és el cas d'en Juan Carlos. Ell va posar un anunci a "Wallapop" després de molt temps, per la qual cosa es va haver de tornar a registrar. Aquest nou registre va ser el que van aprofitar els estafadors per triar-lo com a víctima. Estafat a "Wallapop" Els estafadors van contactar amb en Juan Carlos a través del xat, van tenir una conversa molt amable amb ell i li van enviar un enllaç, a priori, per fer el pagament a través de la mateixa app. En aquest enllaç li van demanar el número de targeta i que posés la quantitat de diners que tenia en el seu compte bancari. A través d'un altre enllaç, se li va obrir una pestanya amb aparença del seu banc per confirmar la compra. Un cop signat, li van tornar a enviar una segona vegada, a priori, perquè hi havia hagut un error. Els estafadors van intentar cobrar-li una tercera operació, però el banc li va enviar un missatge que estava fent unes operacions sospitoses, i que per això li havien detingut. En Juan Carlos va trucar a la seva entitat financera i aleshores va saber que l'havien estafat: "El banc va dir que dues operacions de 957 euros i escaig, idèntiques les dues, ja s'havien fet. La tercera era de 1.800 euros i l'havien retingut. A part, ja no tenia tants diners. Vaig demanar que les altres dues les tiressin enrere i em van dir que no es podia perquè ja les havia signat. És la nòmina del mes." Quan va anar a fer la denúncia als Mossos, aquests li van dir que el que passava és que Wallapop va en majúscules, i no pas en minúscules, i que amb això podria haver distingit l'estafa.         View this post on Instagram                       A post shared by 3Cat (@som3cat) Quins consells podem seguir? El cas d'en Juan Carlos és només un exemple de la gran varietat d'estafes en línia que passen cada dia. Per evitar-ho, l'expert en ciberseguretat Genís Margarit dona tota una sèrie de consells. El primer de tot és que tenir una targeta de prepagament, una targeta moneder. Es tracta de targetes que es poden demanar a les entitats financeres i que estan buides, no hi ha diners. A l'hora de fer compres o reserves en línia, Margarit recomana que hi transferim únicament els diners exactes que necessitem per fer-ho. D'aquesta manera, en cas d'estafa, la targeta es quedaria a 0. Una altra cosa important és saber bloquejar la targeta, no només trucant a l'entitat bancària, sinó també congelant-la a través de l'aplicació de manera immediata. Un truc que, en un primer moment de socors, pot ser molt útil. Falsos descomptes També cal anar amb compte amb els dies assenyalats, com per exemple el Black Friday o el Cyber Monday. Marc Jurado, periodista de Catalunya Ràdio, ha explicat al "Planta baixa" que les botigues apugen els preus de base els dies abans, de manera que quan hi apliquen el descompte, sí que és més barat que l'últim preu que tenien posat, però és que aquest està inflat respecte al que tenien fa una setmana o un mes. Per tant, al final, malgrat l'oferta de descompte, acabem pagant més del que hauríem pagat, per exemple, a l'octubre o principis de novembre.