"Euroordre", és un dels mots estrella d'aquest procés que ja té el seu diccionari particular, un diccionari de conceptes i frases que ha inclòs, per exemple, idees com la que diu "Això Europa no ho permetrà" o "La justícia espanyola no és europea". El ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu, acomiada la temporada mirant a Europa i als pensadors que s'hi han inspirat.
Bernat Dedéu reflexiona, des de la filosofia, sobre el rescat dels nens de la cova de Tham Luang. Actualitat i tragèdia com a espectacle, la capacitat de resistència i la possibilitat d'èxit contra tot pronòstic: el miracle.
D'aquí poques setmanes, uns -alguns ja ho han fet- iniciem una etapa marcada per un concepte molt interessant, o que va interessar a molts filòsofs, que és: el temps lliure. Per què hi ha gent a qui li costa no fer res? Theodor W. Adorno va teoritzar sobre la qüestió i va arribar a preguntar-se per què una pell blanca com la seva es considerava la pell d'un fracassat. En parlem amb el ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu. Bones vacances a tothom.
Són dies de futbol i per la tertúlia filosòfica en Bernat Dedéu s'inspira en una de les frases més dites per aficionats i detractors: "El futbol és l'opi del poble". D'on ve aquesta frase? Doncs de la traducció d'una de les frases més citades de Marx ("Die Religion ist das Opium des Volkes", d'una obra anomenada "Contribució a la Crítica de la Filosofia del Dret" de Hegel). Aquest divendres, el futbol, però amb filosofia.
Donem la benvinguda a Bernat Dedéu i les seves reflexions filosòfiques sobre un dels protagonistes de la setmana. En aquest cas, ha estat al mig de com a mínim dues o tres polèmiques sonades dels darrers dies. Donald Trump i els nens separats dels pares als EUA, la reunió amb Quim Torra i la consulta republicana de demà a Vallecas. Parlem de Felip VI. Parlem de la monarquia. Amb filosofia.
Europa s'enfronta i debat de nou el tema de l'exclusió dels migrants, de l'odi a l'altre, que es deriva en un tema recurrent que ha interessat molt a filòsofs i intel·lectuals del continent: el racisme. Bernat Dedéu repassa una idea tan problemàtica i disputada com la raça.
La publicació de les imatges del vicepresident Junqueras i d'altres consellers a Estremera al diari "ARA", a banda d'entristir molta gent, han indignat molts conciutadans que s'han queixat d'una vulneració del "dret a la intimitat". El ministre d'Afers Filosòfics es pregunta si existeix aquest dret i si, en una societat on estem molt acostumats a publicitar-nos encara té sentit de reclamar-lo. Bernat Dedéu desgrana "24/7" de Jonathan Crary (Editorial Ariel) i les aportacions d'altres filòsofs.
Ser menys optimistes ens faria encaixar millor les derrotes? Voltaire no és un fatalista, simplement ens posa davant d'una pregunta oportuna quan, com avui, reflexionem sobre el fet de saber perdre. En Bernat Dedéu ens confronta amb el pensament d'un altre dels grans, Arthur Schopenhauer, i el seu lema: "Només en la derrota aprenem el valor fonamental de les coses".
El procés d'independència a Catalunya és indestriable de la redimensió i del nou poder que ha agafat allò que anomenem "espai públic" en els darrers deu anys: les manifestacions rècord de la diada, l'eslògan "Els carrers seran sempre nostres", les accions dels CDRs i les lamentables batusses entre conciutadans. Què és exactament això de l'"espai públic"? En parlem amb el ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu.
El secretari general de Podem ha servit amb safata (de plata) el tema de la setmana pel ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu. Ni el preu de la casa que s'ha comprat a Galapagar, ni els metres quadrats de l'habitatge no ens importen, però sí el fet que Iglesias havia criticat els polítics que viuen en grans cases, o complexos residencials aïllats i desconnectats del carrer. La hipocresia és un concepte interessant i exclusiu de l'ètica occidental, i pressuposa que hi ha d'haver un equivalent entre el que diem de nosaltres i del món, i els nostres actes.
I aquests dies que ens mirem el Maig del 68 del dret i del revés, també ho fem des de l'òptica filosòfica amb en Bernat Dedéu. No hi ha una filosofia única d'aquesta revolució. Hi van participar d'una manera o altra pensadors molt diferents. El ministre d'afers filosòfics repassa aquest moviment, tan complex, que va popularitzar idees, conductes, i també polítiques revolucionàries.
Per acabar la setmana, el nostre ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu, ens sorprèn amb l'adoctrinament i la propaganda del procés. Veurem, doncs, algunes visions oposades dels termes des del punt de vista de diferents filòsofs com Marx, Engels, o Kant, i ens centrarem en l'obra d'Edward Bernays.
El nostre ministre d'Afers Filosòfics, Bernat Dedéu, avui es mostra indignat per la desolació, ràbia i impotència que causen alguns fets de l'actualitat que vivim. Els filòsofs, des de fa molt temps, es prenien aquests conceptes com un problema estrictament individual... i Dedéu ens defineix la ira des del punt de vista de diferents filòsofs com Sèneca, Hessel o Sloterdijk.
El perdó a les víctimes formulat per ETA al comunicat dels diaris "Gara" i "Berria" inspira el ministre d'Afers Filosòfics de l'Estat de Gràcia per parlar del perdó. Per Bernat Dedéu és una idea que a banda de les connotacions polítiques que estan d'actualitat té moltes connotacions ètiques i morals. El perdó, diu, és un tema fascinant perquè se'n deriven un munt de preguntes i posa la nostra mateixa ètica entre parèntesi.
Aquesta setmana dediquem la sessió del nostre Ministre d'Afers Filosòfics a un tema apassionant: la mentida. Què vol dir mentir? Podem viure, els humans, sense dir mentides? Com seria un món on només es digués la veritat? Avui, amb Bernat Dedéu resolem tot això i molt més.
D'un total de 323 casos de resistències civils (1900-2006), les estratègies no violentes van funcionar en un 53% dels conflictes. Les violentes, en un 26%. Aquest estudi, fet per les politòlogues nord-americanes Erika Chenoweth i Maria Stephan, està recollit al llibre "Why Civil Resistance Works". Repassem també amb l'obra de Gene Sharpe aquest procediment de resistència activa, que no és el mateix que el pacifisme, que té un fort component de creativitat i que aconsegueix una base de seguidors més àmplia que la lluita armada.
Catalunya viu una situació de violència? Aquesta, segurament, ha estat la pregunta de la setmana. Segurament, molts de vosaltres us heu fet darrerament preguntes com ara: "Es pot fer la independència sense violència?" Ens ho resol Bernat Dedéu.
Entre les expressions que han sortit de boques i xarxes arran de la sessió parlamentària i el discurs d'investidura hi ha la paraula "fracàs". Decepció, frustració, desil·lusió, fiasco, malguany, fallida... en són sinònims. Bernat Dedéu es fixa en el concepte i busca què en diuen els tractats filosòfics.