"Et faran un home", al Vaticà

La cimera del papa Francesc contra la pederàstia, punt d'inici

Durant cinc dies, el papa Francesc va convocar una cimera mundial contra els abusos sexuals infantils i els Serveis Informatius de TV3 la vam anar a cobrir. Érem l'operador d'imatge Albert Arean i jo.

Quan som enviats especials, passem moltes hores del dia junts, i les converses són extenses i multitemàtiques. En una d'aquestes converses, el company Arean em va confessar que a ell l'havien torturat a la mili. Em van saltar totes les alarmes. Em va explicar amb força detalls què li havia passat i com s'ho va fer per sobreviure tres cops a la mort a la caserna d'escaladors i esquiadors de Vielha. També va afegir que ell ho tenia tot documentat en un llibre que va escriure uns anys després, perquè en quedés constància. Li vaig demanar el llibre i quan vam arribar a Barcelona vaig tardar pocs dies a tenir-lo i a devorar-lo.

"La Legió Blanca", el llibre més odiat per veterans i militars

En les primeres 100 pàgines del llibre "La Legió Blanca" (Editorial La Tempestad, 2006), Albert Arean havia documentat gairebé de forma fotogràfica els abusos, les pors, les nits d'assetjaments i bogeria a la companyia i el malson que ell i uns quants companys de lleva havien patit durant els primers mesos de mili. Tenien 18 anys, s'hi havien apuntat voluntaris perquè els agradava la muntanya i Vielha semblava un bon destí. Però el 1984, la caserna de Vielha va esdevenir un escenari de terror que, 40 anys després, els protagonistes han explicat. A la contraportada del llibre ja es deixa molt clar tot el que van patir aquests joves.

"El 1984, un noi de 18 anys ingressa voluntari a la Companyia d'Esquiadors i Escaladors de Vielha. Sense saber-ho, ja forma part d'una unitat disciplinària de l'exèrcit. Els següents divuit mesos es veurà sotmès a tota mena d'agressions físiques, psicològiques i emocionals, i haurà d'aprendre a conviure amb exconvictes, atracadors, violadors i assassins. La permissivitat dels oficials motivarà sovint conductes vexatòries dels veterans cap als soldats novells. Aquestes situacions esperpèntiques, sumades a la fèrria disciplina i a les dures condicions de l'ensinistrament militar, convertiran la Companyia en un veritable malson per a la majoria de soldats".

Les crítiques de companys de lleves diferents (veterans que es van sentir assenyalats), exsoldats que no van patir assetjaments i que neguen la major, i comandaments militars de l'època van ser constants des del primer dia de la publicació del llibre d'Arean. El miler d'exemplars publicats es van exhaurir al cap de poc, i ara és impossible trobar el llibre.

Em va costar molt que Albert Arean i els seus companys en volguessin parlar al documental. I quan van saber que no serien els únics, finalment es van animar a donar-nos el seu testimoni.

40 anys després, els vam reunir a tots una altra vegada a Vielha, on hi havia hagut la caserna, que ara és un aparcament públic.

Trobar agulles en un paller

Teníem clar que si a Vielha l'any 1984 es van viure fets tan dolorosos, havíem d'obrir el focus i mirar si a altres casernes militars espanyoles en plena democràcia estava passant el mateix.

De testimonis sobre quintades a la mili sempre se n'han sentit, però això no va de quintades. Va d'abusos físics, psíquics i sexuals. Un escenari de tortures silenciat per tothom, civils i militars. Havíem de trobar altres testimonis i, avui dia, sort n'hi ha dels grups de WhatsApp. Missatges a grups d'homes d'edats compreses entre els 55 i els 65 anys que ens poguessin explicar el seu malson a la mili. I va funcionar. Van anar apareixent testimonis. I al final, de 25 històries potents, en vam escollir 10.

La selecció es va basar en criteris periodístics: no repetir escenaris i demostrar una radiografia prou àmplia territorialment. I tampoc repetir testimoniatges, per reflectir un catàleg d'abusos prou nombrós que ens permetés entendre que hi havia molt tipus d'assetjaments i que es tractava d'una violència sistèmica entre iguals amb el vistiplau dels comandaments militars.

La radiografia, els arxius i el Me Too

El mapeig de les casernes on hem trobat violència i assetjaments entre iguals ens situa a Madrid, Mallorca, les Canàries, Sant Sebastià, Bétera, Vielha i Melilla. Però també vam rebre testimonis de Berga, Barcelona, el Prat de Llobregat, Ceuta, Candanchú i Jaca. La cap de l'arxiu històric de 3Cat i experta en arxius històrics, Montse Bailac, ha tingut accés als arxius militars del Ministeri de Defensa i del Tribunal Suprem, on ha trobat la informació necessària que ens contrastaven els testimonis dels homes contactats. La radiografia es va anar completant, malgrat les dificultats de trobar xifres, per exemple, de suïcidis reals. Durant molts anys, els criteris dels certificats de defunció van anar canviant i molts suïcidis van quedar encoberts com a "morts accidentals".

Dels 10 testimonis de violències, destaca el de la violació a Àlex Gorina per part de tres sergents i, tot i que ja ho havia explicat, mai ho havia fet amb la contundència que ho fa a "Et faran un home". És Àlex Gorina qui deixa la porta oberta a un Me Too militar: "Em resisteixo a creure que en tota la història de l'exèrcit espanyol jo hagi estat l'única persona violada." Convida així altres homes a aixecar el dit si es van sentir víctimes d'abusos a la mili.

Els Serveis Informatius de 3Cat hem posat a disposició del públic una bústia de denúncia per recollir testimonis, darrere de la qual hi ha periodistes formats en atenció a les víctimes: bustiadenuncia@3cat.cat.