Exiliats saharauis: abandonats per Espanya, amenaçats pel Marroc

Milers de saharauis que viuen exiliats a l'estat espanyol es mobilitzen aquests dies al carrer i a les xarxes contra la decisió del govern de Pedro Sánchez d'assumir les aspiracions del Marroc d'annexionar-se el Sàhara Occidental i convertir-la en una regió autònoma dins el seu territori.

Moltes d'ells han nascut als campaments de refugiats del desert d'Algèria i van ser acollits per famílies catalanes i espanyoles gràcies al programa de vacances per a nens i nenes saharauis. Són la segona generació de saharauis que no ha pogut tornar al seu país.

Aquest és el cas de Mamía Martorell, de 29 anys i veïna de Tortosa, i de Taleb Alisalem, també de 29 anys i resident a Andalusia.

La distància i el fet de no haver conegut gairebé la seva terra no els impedeix defensar la causa del seu poble. Ho fan com a activistes, a través de les xarxes i manifestant-se al carrer.

Denúncia dels abusos al Sàhara

Allà on poden denuncien la repressió que viuen els saharauis als territoris ocupats. Els familiars de la Mamía han estat testimonis directes de violentes actuacions de la policia marroquina contra manifestants.

"La vida de la meva família allà és molt dura. No els deixen treballar i pateixen pressió psicològica. El meu germà, com tots els joves, va a les manifestacions. Anar-hi pot comportar rebre una pallissa, desaparicions o anar a la comissaria i ser torturat.

En una ocasió l'exèrcit tenia ordre d'anar casa per casa a buscar els manifestants i van entrar a casa nostra colpejant i se'l van endur."

En Taleb també denuncia la detenció d'activistes saharauis als territoris ocupats per publicar comentaris crítics amb Rabat a les xarxes o per participar en manifestacions. I acusa Marroc d'aplicar una política d'assimilació contra la comunitat saharaui dels territoris ocupats.

"El poble saharaui ha estat obligada a acceptar l'ocupació i ha estat privat de les seves senyes d'identitat. Amb una política educativa i demogràfica, el Marroc ha intentat diluir la cultura saharaui.

Quan van ocupar el Sàhara, van portar milers de colons al nostre territori. Ara es calcula que els saharauis no representen més del 30% de la població."

El cost de ser activistes

La seva repercussió a internet els converteix en objecte d'amenaces a través de les xarxes socials. Algunes han acabat en denúncia, explica la Mamía.

"Abans de ser tan activa a les xarxes socials ja havia rebut insults pel simple fet de ser saharaui i tortosina. Ara que m'estic mobilitzant molt més, estic rebent amenaces més fortes, fent servir els termes 'rata refugiada' o 'us eliminarem aquí i al Marroc'. Vaig rebre també una trucada anònima dient-me que m'esborrés els meus perfils a les xarxes si volia continuar vivint."

D'altres les reben directament familiars que sí que viuen al Sàhara ocupat pel Marroc. Com és el cas de la família d'en Taleb.

"Al meu pare, que viu a la zona ocupada, l'han advertit que si el seu fill que és a l'exterior no deixa de donar suport al terrorisme del Polisario, com li diuen ells, pot tenir conseqüències. Els meus germans que van a la universitat poden ser expulsats o al meu pare el poden suspendre de sou. Comença així, però pot acabar amb la represàlia física."

El simple fet d'haver nascut a un campament de refugiats com el de Tindouf és motiu perquè les autoritats marroquines els puguin denegar un visat per visitar la seva família als territoris ocupats. En Taleb va haver de conèixer el seu pare al país veí.

"He intentat viatjar-hi en diverses ocasions sense tenir èxit. Sempre hi ha processos burocràtics que t'impedeixen arribar al Sàhara Occidental ocupat. Per trobar-me al meu pare per primer cop vam haver de viatjar a Mauritània."

Els saharauis no es rendeixen

La pressió per part de les autoritats marroquines i el forat mediàtic que sovint és el conflicte del Sàhara Occidental no els desanima a continuar reivindicant el dret del seu poble a decidir el seu futur.

Tampoc la nova posició del govern espanyol sobre la seva excolònia. Per en Taleb, plantejar que el Sàhara sigui una autonomia dins d'un règim com el marroquí és un engany.

"Qualsevol persona sap que Marroc és una monarquia absoluta. Tot el poder el té el rei, no tenen autonomia ni els ministres. És un insult a la intel·ligència que des de La Moncloa i el Ministeri d'Exteriors es defensa una autonomia per al Sàhara dins del Marroc. No funcionarà perquè som un poble petit però molt resistent."

Si bé la comunitat saharaui ha rebut la notícia com l'enèsima traïció d'Espanya, la Mamía es mostra convençuda que el conflicte no acaba aquí perquè els saharauis mai acceptaran formar part del regne del Marroc.

"No ho acceptarem mai. Es pensen que som una moneda de canvi. Som persones que tenim les nostres conviccions. Batallarem fins al final amb Espanya o sense, amb la comunitat internacional o sense. El nostre objectiu és deslliurar-nos dels colons marroquins i anirem fins al final."

Igual que la resta d'exiliats saharauis, la Mamía i en Taleb són fidels a la promesa que van fer els seus avis quan van marxar de la seva terra a finals de la dècada dels setanta: només hi tornaran quan puguin onejar la seva bandera en un Sàhara lliure.