"Fa mig any que espero per anar al psiquiatre": reclamen més recursos per a la salut mental pública

"Fa sis mesos de l'última visita amb la meva psiquiatra." Qui ho diu és un veí de Ciutat Meridiana, a Barcelona, que s'ha posat en contacte amb la bústia de queixes i denúncies d'"El matí de Catalunya Ràdio" (636 36 06 09). L'home és usuari del Centre de Salut Mental de Nou Barris Nord, de titularitat pública, i durant l'últim mig any no li ha estat possible tenir cap sessió amb un psiquiatre. 

En aquest escenari ha trobat ajuda al col·lectiu Sísifo, integrat per psicòlegs i ubicat a Ciutat Meridiana. De forma voluntària tracten a pacients que, en moltes ocasions, veuen com les visites al sistema públic de salut mental es demoren. "Al barri no s'estan fent visites de seguiment de psiquiatria, només d'infermeria", diu Lluís Domingo, psicòleg i membre del col·lectiu.

"Això significa que hi ha gent amb els tractaments paralitzats, com aquells que esperen canvis en les receptes de fàrmacs."

La situació no és exclusiva de Ciutat Meridiana i entitats i sindicats de l'àmbit sanitari constaten que es reprodueix a diferents punts del país. El Departament de Salut disposa de dades obertes segons les quals la mitjana de visites per pacient als centres de salut mental és d'aproximadament d'una cada dos mesos. Això se suma a la llista d'espera de primeres visites. En el cas dels menors d'edat, han d'esperar gairebé dos mesos per a visites ordinàries amb el psicòleg o el psiquiatre, mentre que els adults han d'esperar un mes i mig.

Ara bé, les dades són de 2023, hi ha centres que no estan monitoritzats i la informació no està desglossada per perfil professional. Davant d'aquest escenari, Metges de Catalunya, sindicat majoritari entre els facultatius, i el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) reclamen a la Generalitat més recursos per a la salut mental pública. Entre altres, amb l'objectiu d'escurçar el temps que passa entre visita i visita.

Patricia Escalona és psicòloga clínica i membre de Metges de Catalunya i considera que la freqüència actual perjudica els pacients. "Per poder fer un tractament de qualitat les visites haurien de ser setmanals, quinzenals o mensuals, i durar aproximadament 45 minuts", diu. Ara, la situació queda molt lluny d'aquest escenari, ja que segons les dades de Salut la mitjana de visites anuals és de set i Escalona apunta que en molts casos duren només mitja hora.

"En alguns centres, les visites es fan cada quatre o sis mesos. Això no és un tractament psicològic."

"Falten professionals"

Escalona atribueix la freqüència de visites a la falta de professionals a la salut mental pública. Una mancança que considera que té conseqüències sobre els pacients, més enllà de l'espera.

"Hi ha casos menors en què l'atenció prioritària ha de ser psicològica, però com que no hi ha prou professionals, es fa un abordatge farmacològic."

Per revertir la situació, Metges de Catalunya insta Salut a fer una bona planificació per detectar quants professionals són necessaris per als pròxims anys. També amb la convocatòria de places de psicòlegs interns residents (PIR), que és de 53 enguany a Catalunya. 

El FoCAP comparteix la diagnosi de falta de personal. "Constatem que hi ha casos en què les persones necessitarien una atenció més continuada i no l'estan rebent", assegura Eva Segura, metgessa i membre del col·lectiu. Segura assenyala que més enllà de dotar de més recursos els centres públics de salut mental, Salut podria valorar donar més protagonisme als CAP en l'atenció a patologies mentals, sobretot en casos de patologies lleus o malestar emocional.

De fet, ja existeixen diversos programes de col·laboració entre CAP i centres de salut mental, però segons Segura és complicat intensificar-los a causa de la situació de l'atenció primària.

"Nosaltres ja estem infradotats. Podríem assumir visites i evitar derivar a centres de salut mental, però això ara col·lapsaria el sistema."

Davant les queixes de les entitats, el Departament de Salut diu que el temps entre visites respon al pla d'intervenció o seguiment de les persones ateses. El departament argumenta que s'han de tenir en compte el volum de nous casos atesos pel centre, quan la pauta d'intervenció acostuma a ser més intensiva. Pel que fa als centres de salut mental infantil i juvenil, el percentatge de nous casos atesos és del 39,7%, mentre que en els centres d'adults és del 31,5%. En els dos casos, el percentatge és superior al d'anys anteriors.

"Ningú mira la realitat a la cara"

La baixa freqüència de visites té conseqüències en diferents punts del país, com el barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona. "Hi ha molts tractaments paralitzats i persones desesperades perquè estan esperant canvis de receptes que no arriben", diu Lluís Domingo. "Molts pacients que tenien visites per principis d'any han rebut una carta anul·lant les sessions i dient-los que ja els trucaran quan puguin donar-los hora", afegeix.

Ciutat Meridiana és el barri més pobre de Barcelona, amb poc més de 10.000 euros de renda familiar per persona. La pobresa i la privació material és una de les causes dels alts índexs de problemes de salut mental al barri i Domingo alerta de les conseqüències que això pot tenir. 

"Estan deixant els veïns a la seva sort. L'any passat va haver-hi entre 6 i 8 suïcidis i aquí ningú mira la realitat a la cara."

Segons un estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, el percentatge de veïns del barri que diuen tenir patologies mentals és del 48%, mentre que al conjunt de Barcelona és del 27%. Un 7% dels veïns asseguren que s'han intentat suïcidar alguna vegada. Un percentatge que al global de Barcelona baixa fins al 2%.