Josep Carner és el gran poeta nòmada de la literatura catalana. La seva va ser una vida moguda, plena i també difícil. Intel·lectual de referència de primers de segle XX, era un superdotat i un dandi. Als trenta-set anys va entrar a la carrera diplomàtica i va viure en una pila de ciutats del món. Després, la guerra i l'exili a Mèxic. Brussel·les va ser la darrera ciutat d'adopció. L'escriptor i traductor Salvador Oliva n'explica: "El Carner sempre salta més del que ell es proposa, és a dir, no decep mai. I el poema "Nabí" és el gran poema català del segle XX."
Miquel Martí i Pol és un dels poetes catalans més populars del segle XX. La seva poesia parla de l'home amb un llenguatge directe i sintètic. L'esclerosi múltiple que pateix des dels quaranta anys el lliga definitivament a Roda de Ter, que sovint retrata i reivindica en la seva obra. Tot i així, Martí i Pol aconsegueix ser conegut i reconegut, tant a Catalunya com a l'estranger. Amb Lluís Llach l'unien una bona amistat i uns quants projectes comuns: "Molta gent es pensa que jo el vaig ajudar a ser conegut. Mediàticament potser sí, però la meva sorpresa era que, quan anàvem pels poblets, la gent li anava sempre a demanar, amb un llibre a la mà, que li signés coses."