Fertilitat i edat: què has de saber si vols tenir fills més endavant

L'edat biològica ideal per ser mare és entre els 20 i els 30 anys, però cada vegada som pares i mares més tard. Una de cada cinc parelles té problemes d'esterilitat, i un de cada deu naixements a l'estat espanyol ja és fruit de la reproducció assistida. I la demanda no para de créixer, mentre que la Seguretat Social només cobreix la reproducció assistida fins als 40 anys. La fertilitat baixa en picat amb l'edat La possibilitat de quedar-se embarassada de manera natural s'ha vist que baixa en picat amb l'edat, explica Gina Oller, embriòloga i psicòloga, autora de "Quiero ser mamá": és del 25% per cada cicle als 25 anys, als 30 anys baixa al 15%, als 35 anys ja baixa al 8% i amb més de 38 anys només arriba al 3%. Si la mitjana d'edat per tenir fills és als 32 anys, vol dir que la probabilitat és només del 15%. Hi ha una gran contradicció entre l'edat biològica i la social. També el descens de la fertilitat masculina ha estat dramàtica en els últims anys, fins al 50%, assegura la doctora Sara López, especialista en ginecologia i obstetrícia, autora del llibre "Quiero quedarme embarazada, claves para entender la reproducción asistida". Els procediments de reproducció assistida impliquen un desgast físic, emocional i econòmic enmig de la incertesa de si arribarà l'embaràs (Pexels/Luis Zambrano) Falta coneixement sobre fertilitat Som la primera generació que sap més d'anticoncepció que de fertilitat, lamenta Gina Oller. S'ha de conèixer la pròpia fertilitat natural: què la potencia? L'alimentació, l'estil de vida, l'esport, l'activitat sexual. I què la perjudica? Alguns tractaments per a la caiguda dels cabells, contaminants ambientals o l'abstinència ejaculadora. Quan és el moment de visitar el ginecòleg per saber si passa alguna cosa? Si després de dotze mesos de relacions sexuals no s'aconsegueix l'embaràs, "hauríem d'anar al metge per esbrinar què passa", recomana Sara López. Com a primer pas, hauríem de saber quin és el nostre estat de fertilitat. Es pot saber la reserva ovàrica a través d'una ecografia o una analítica, que costa entre 20 i 30 euros. I la qualitat l'esperma es coneix a través d'un seminograma, que costa entre 70 i 100 euros. La reproducció assistida és cara Si la reserva ovàrica és baixa i encara no es vol tenir fills, es pot fer una congelació social d'òvuls, que costa entre 2.000 i 2.500 euros, més 1.000 euros de medicació. Però aquest procediment només el cobreix la Seguretat Social en cas de malaltia o quimioteràpia. Les llistes d'espera a Catalunya per a la reproducció assistida són de gairebé dos anys. Si el procés comença als 37-38 anys, com passa en la majoria dels casos, ja no s'hi és a temps, perquè la Seguretat Social només ho cobreix fins als 40 i únicament tres intents. I, per tant, s'ha de recórrer a les clíniques privades, on una inseminació artificial costa entre 600 i 1.400 euros i una fecundació in vitro, entre 3.000 i 5.000 euros, més la medicació. I en el cas de processos amb molts intents, es pot arribar a 30.000 euros o més. La reproducció assistida és un procediment car, reconeix l'embriòloga Gina Oller. Un de cada deu naixements a l'Estat ja és fruit de la reproducció assistida i la demanda d'aquests procediments no para de créixer (Europa Press/Ginefiv) Dues tècniques de reproducció assistida: IA i FIV Amb la inseminació artificial (IA) s'introdueix el semen i s'espera que acabi fecundant un òvul. La taxa d'èxit és d'un 20% amb 35 anys, d'un 14% entre 35 i 40 i de menys d'un 10% amb més de 40. En la fecundació in vitro (FIV) s'extreuen òvuls i semen, i es fecunden al laboratori per posteriorment introduir-ho al cos de la gestant. La taxa d'èxit puja al 79% en dones de menys de 35 anys, baixa al 54% en les dones de 38 a 40 i se situa en el 38% amb més de 40 anys. Moltes parelles comencen per la inseminació artificial, menys invasiva i econòmica, i acaben amb una FIV. Si no funciona es pot recórrer a l'ovodonació: fer servir els òvuls d'una donant, una tècnica utilitzada pel 68% de les dones de més de 40 anys. I també es pot recórrer a la donació de semen i d'embrions de parelles que no els faran servir. De la muntanya russa emocional al miracle La periodista Júlia Bertran va haver de recórrer a l'ovodonació i va experimentar el dol genètic, la frustració i els dubtes sobre si sentiria que el fill és seu. Això la va fer reflexionar sobre les conseqüències del seu desig maternal sobre l'altra mare, i va voler deixar plasmat tot aquest procés a "Estimada desconeguda". El 46% dels pacients amb infertilitat passen símptomes depressius i una de cada tres parelles tira la tovallola per estrès psicològic. Són processos molt durs envoltats de tabús, vergonyes, soledat i secretisme. És essencial acompanyar la muntanya russa emocional, si cal amb ajuda psicològica, recomanen els experts, i saber parar abans que sigui una obsessió. A la il·lustradora Lyona Ivanova, que ha explicat la seva experiència a "MadrEH?", reconeix que li va caure el món al damunt davant la possibilitat de no poder ser mare i no podia parar de plorar. La Gemma ho va intentar tot durant deu anys: va sentir molta tristesa, desànim, frustració i culpa. Ara sent que la seva filla "és un miracle". Les persones que ho aconsegueixen després de múltiples intents senten que el seu fill/a és un miracle, reconeix la psicòloga Gina Oller, que demana que la sanitat pública adapti els tractaments a les edats reals de les dones que busquen un embaràs. Les persones que aconsegueixen tenir un fill després de múltiples intents amb la reproducció assistida senten que és com un miracle (Pexels/Wayne Evans) La doctora Sara López reivindica més facilitats i ajudes per ser mare de forma natural i no a unes edats tan avançades, que és el que porta a haver de recórrer a la reproducció assistida.

Fertilitat i edat: què has de saber si vols tenir fills més endavant

Entre un 15% i un 20% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes d'esterilitat i han de recórrer a la reproducció assistida