Filmoteca d'emergència: sis pel·lícules per morir-se de gust i reviure després

El cinema ens ha descobert que això de reviure no és tan excepcional. Són tants els exemples que no m'he resistit a fer la segona part d'aquest gènere sobre l'eterna esperança humana de trobar la fórmula per burlar la mort. Aquí teniu sis pel·lícules més per anotar a l'agenda. Bon profit i vida nova!!

1. "La pasión de Cristo: resurrección" (The Passion of the Christ: Resurrection) de Mel Gibson (2021)

Sí, sí, aquesta pel·lícula no existeix. La faran...quan puguin...No havíem inclòs a la nostra Filmoteca d'emergència, encara, la resurrecció de les resurreccions, la del Messies! Ni l'escena de la levitació supersònica, més enllà del firmament...Aquesta és la seqüela del film del 2004 sobre la Passió, amb què el director i l'actor Jim Caviezel volen, ara, explicar la seva versió dels tres dies entre la mort i la resurrecció de Jesucrist, amb un apartat sencer dedicat a la rebel·lió dels àngels.

Amb un pressupost monumental, i el mateix codi lingüístic (els personatges parlen hebreu, arameu i llatí de l'època) ha de ser un viatge de l'infern a la glòria, esquitxat per una violència al límit, i una rotunda aposta per la divinitat del Profeta re-encarnat entre nosaltres. No sabem quina serà la reacció del Nou Vaticà del papa Francesc, però en tot cas a Icon Entertainment ja encenen espelmes a santa Rita perquè a aquesta superproducció li surtin els números: si no, els crucificaran!!

2. "La verdadera història de Frankenstein" (Frankenstein: the True Story) de Jack Smight (1973)

No podia faltar a la llista l'ésser viu fabricat amb, morts, aquí no un monstre sinó criatura i víctima de la ciència, però també d'una degeneració que barreja els temes de Dorian Gray, Jekyll i, finalment, Hyde. Les idees de Mary Shelley, transcrites per Christopher Isherwood, esdevenen una Tv-Movie excepcional i oblidada de tres hores (dues a l'estrena als cinemes, on perdíem gran part de la substància) i amb repartiment irrepetible: Leonard Whiting, Michael Sarrazin, James Mason, Agnes Moorhead, Michael Wilding, Margaret Leighton, Ralph Richardson, John Gielgud...i 2 ous ferrats!

Més enllà del terror i la moral paracristiana, el que interessa és la tragèdia de tots els personatges, el maëlstrom d'un període de progressos, i la mateixa maledicció d'Achab a "Moby Dick": el càstig per qui desafia el poder dels Déus és l'autodestrucció. Una joia a rescatar!

3. "Yo anduve con un zombie" (I walked with a zombie) de Jacques Tourneur (1943)

Crist, la criatura de Frankenstein, i ara els morts vivents: ja tenim la tríada perfecte dels resurrectes! Però no penseu en zombis devoradors i campions d'una marató: tan sols un home negre mort i viu, dret, immòbil enmig de les boires d'Haití als platós tropicals de la RKO. I no espereu ensurts i gore, només el so constant dels tambors tribals i la poesia gens expressionista de l'equip genial que van formar el director, el guionista i Val Lewton el productor.

La història és una derivada de la "Jane Eyre" de Charlotte Brontë (Mary Shelley, Brontë i l'Evangeli apòcrif segons Maria Magdalena, quines dones, quins deliris!!). L'acció, a una plantació. La dona blanca és víctima d'una narcolèpsia que pot guarir el vudú. I l'ambient, una nit eterna. "Qualsevol similitud amb persones vives, mortes o posseïdes és accidental" diuen els crèdits d'aquesta obra mestre. Però el zombi, no ho és de debò?

4. "Línea mortal" (Flatliners) de Joel Schumacher (1990)

Parlem de la versió antiga, la bona (és un dir!) Si les heroïnes del vell Hollywood sempre es banyaven als rius plens de cocodrils d'Àfrica, a cinc estudiants estil "Explorers", que no han anat a passar el divendres 13 a un hotel abandonat, només se'ls pot ocórrer matar l'estona experimentant amb la mort d'un minut per descobrir que hi ha a la frontera entre la vida i el més enllà, i tornar a temps! Molt llestos, però no pensen que la memòria dels seus traumes i el subconscient dels seus errors passats els atacaran al lloc, al moment més inoportú.

Kiefer, Julia, Kevin i els altres li posen entusiasme, però jo em quedo amb la llum al final del túnel, aquest clixé benaurat pels que no hagin mai vist "El túnel del tiempo". Bé, és un divertiment una mica / molt desfasat, vàlid només per morir una estona al sofà de casa teva amb la seguretat que, tard o d'hora, obriràs els ulls quan es posin a cridar com els beneits que són!

5. "Milarepa" de Liliana Cavani (1974) A tot alumne li cal un Mestre, i la simetria demana que a tot Mestre li calgui una alumna. La Cavani va passar també la seva etapa budista, com tots els progres d'aquella època, i li va regalar aquesta peli a la memòria del seu Mestre: el yogui tibetà, poeta, asceta, il·luminat, devorador d'ortigues. Aquell Jetsun Milarepa del segle XI de pell verda (menjar ortigues tenyeix moltíssim), que abans era profeta de la màgia negra, i va arribar al karma explorant l'alè del seu fetge. Per entretenir-se, Milarepa es moria i ressuscitava a hores convingudes, gairebé amb el pilot automàtic, o el despertador a punt: "Són les 3, hora de morir!" I després: "Dos quarts de 5, toca ressuscitar!"

La pel·lícula es va rodar a L'Aquila, aquella zona devastada per un terratrèmol a Itàlia, i diuen que al lloc on Liliana Cavani va plantar l'arbre del Milarepa de ficció, desarrelat amb el cataclisme, va créixer un riu balsàmic on la gent hi va, ara, per demanar una bona mort...o una millor resurrecció...

6. "La bella durmiente" (Sleeping Beauty) de Walt Disney (1959)

Com la "Blancaneu", a qui despertava el primer petó, la princesa Aurora de Perrault, i dels Grimm, i de Basile, tornava del somni etern (provocat per la punxada de l'ús d'una filosa) amb la morrejada d'un altre príncep, de nom Felip!! Quina mania, aquests prínceps petonejadors d'adolescents adormides: d'això ara en diem abús i potser violació.

Tot és sexual en aquesta llegenda que explica la maledicció d'una menstruació, la protecció de tres fadrines mig monges de noms Fauna, Flora i Primavera, i la gelosia d'una maga lesbiana dita Malèfica. La música de Txaikovski regala valsos per al "happy end", però jo us recomano anar més enllà: investigueu una mica i descobrireu que el personatge deriva d'aquella Brunilda nòrdica eternament adormida enmig de la foguera de Wotan, o aquella Germana de plaer (sic) de les tradicions catalanooccitanes! Un gran final per a la Filmoteca d'avui...

Això és tot avui. No us perdeu el pròxim capítol d'aquesta filmoteca d'emergència de "La finestra indiscreta". I si voleu dir-hi la vostra, envieu-nos un correu a finestra@catradio.cat o feu servir l'etiqueta #FilmotecaFinestra.