Gairebé 400 persones vulnerables malviuen en locals ocupats a Barcelona

Un total de 386 persones vulnerables, dels quals 137 són menors d'edat, malviuen en 83 locals ocupats a Barcelona, segons dades de l'Ajuntament a les quals ha tingut accés "El matí de Catalunya Ràdio". Es tracta de locals destinats originalment a l'activitat comercial però que han quedat buits i famílies en situació dexclusió social han convertit en el seu domicili.

La xifra evidencia una cronificació d'aquesta realitat a la ciutat. En comparació amb l'any passat hi ha hagut un petit repunt de persones que viuenen locals, ja que el 2022 eren 380 persones, 120 de les quals menors, repartides en 76 locals. Si es comparen les xifres amb el 2021, en canvi, s'observa una petita davallada. Aleshores eren 105 locals ocupats en què hi vivien 481 persones, 156 de les quals menors.

"El matí de Catalunya Ràdio" ha contactat amb testimonis que viuen en aquestes condicions. És el cas d'una veïna del Raval que fa un any que ocupa un local amb els seus dos fills menors. "No tinc on anar perquè amb el cobro no puc pagar el lloguer d'una habitació", assegura. La seva situacó econòmica l'aboca a continuar dins del local:

"És millor aquest local que el carrer. No em quedaré amb els meus fills al carrer"

Rates, escarabats i fred

Aquesta testimoni insisteix que el local no reuneix les condicions mínimes per viure-hi. "Hi ha rates i escarabats", explica. Un dels altres problemes és que a l'hivern no hi ha possibilitat de mantenir el pis a una temperatura adequada. "De moment l'administració no m'ha ofert ca solució", diu.

El Sindicat d'Habitatge del Raval fa seguiment del cas d'aquesta veïna. "Ens trobem constantment amb casos de gent que ha hagut d'ocupar per necessitat econòmica", diuen des del col·lectiu:

"S'ocupen pisos i locals de grans propietaris, que els mantenen tancats per poder especular amb el preu"

Un fenomen estès a la ciutat

L'ocupació de locals és una de les cares de l'infrahabitatge, la definció que engloba totes les realitats en què les persones viuen en un espai que no reuneix les condicions òptimes d'habitabilitat. La quantiat de persones que viuen en locals, doncs, s'ha de sumar a la de persones que viuen al carrer, assentaments o en habitages insegurs, sobreocupats o insalubres. 

Un dels districtes on s'han registrat casos de baixos comercials ocupats és Sarrià-Sant Gervasi. Des de Sindicat d'Habitatge de Cassoles descriuen que el perfil més habitual de persones que hi entren a viure es dediquen a l'economia informal i no podem permetre's un lloguer convencional. L'Albert és membre del sindicat i lamenta la situació actual: 

"Aquestes famílies no reben solucions reals de l'Ajuntament i la resta d'administracions"

L'Albert detalla que la tipologia de locals ocupats és molt variada. "N'hi ha de petits i degrans, alguns que tenen llum i aigua i d'altres no, però en tots els casos són llocs on no s'hi pot viure en condicions", explica.

Racisme i pressió policial

A més de les condicions materials, des del sindicat alerten que les famílies que malviuen en locals han de fer front a altres amenaces, com el racisme. "Hi ha gent del barri que considera que a aquestes persones no els pertoca viure aquí", diu l'Albert. En els darrers mesos han viscut episodis d'insults i han trobat enganxines amb lemes racistes al costat dels locals .El Sindicat d'Habitatge de Cassoles també denuncia la "pressió policial" cap a les famílies:

"Quan s'ocupa un local actuen molt ràpid, però després no els donencap solució i hande tornar a ocupar un altre espai"

Les famílies que ocupen baixos comercials són víctimes d'un espiral administratiu. La normativa vigent a Barcelona no preveu que puguin beneficiar-se d'habitatges de la mesa d'emergència, pensats per a famílies vulnerable si que actualment té una llista d'espera de més de 700 famílies. 

"Agilitzar" processos administratius

La comissionada de Drets Socials, Sonia Fuertes, assegura que el consistori "està treballant" per millorari agilitzar processos administratius que puguin contribuir a millorar la situació d'aquestes famílies. La comissionada defensaque actualment l'Ajuntament aborda la situació amb eines "pioneres" com el Sistema d'Intervenció Social de Famílies amb Menors (SISFAM).

Per Fuertes, hi ha diverses causes que ajuden a explicar la presència de gairebé 400 persones en baixos comercials. Entre altres, les deficiències en el procés d'acollida de persones migrant, les poques garanties per disposar d'ingressos mímins i la precarietat:

"Hi ha gent que treballa i tot i això està en situació de sensellarisme o al carrer"

Davant d'aquesta situació, Fuertes demana una actuació conjunta de les administracions. "Moltes vegades l'acompanament al carrer és millorable", assegura la comissionada, que aclareix que no ésnecessàriament per una qüestió de voluntat política, sinó de "manca de recursos".