ABC DEF GHI JKL MNO PQR STU VWXYZ 

VARIETAT AUTÒCTONA
Es diu de les varietats que són originàries d'una zona. A Catalunya, després de la fil·loxera, podem citar: garnatxa negra, blanca, peluda i roja. Ccarinyena, sumoll, monestrell, mandó, morenillo, trepat, picapoll negre… i moltes altres amb menys presència. De les blanques podríem citar: macabeu, xarel·lo, parellada, garnatxa blanca, picapoll, Pedro Ximénez, moscat, carinyena blanca… entre altres. Val a dir que hi ha una gran discussió entre mantenir aquestes varietats per produïr un vi més identificatiu amb el territori o plantar varietats foranes, sobretot franceses (carbenets, merlot, chardonnay, chenin…). Hi ha qui fa la reflexió que, de fet, no hi ha cap varietat autòctona ja que totes, fa molts anys, van venir del Pròxim Orient i del Caucas.

VARIETAT PREFIL·LOXÈRICA
Cadascuna de les varietats que van sobreviure a la fil·loxera i que van quedar abandonades per raons econòmiques, de modes... Actualment tornen a prendre interès pel seu valor diferencial i autòcton. Diversos cellers n'estudien la seva viabilitat com a varietats d'interès vinícola, recuperant-ne el seu conreu i vinificació. Un treball costòs i lentíssim.

VI NOVELL
El vi just acabat de fermentar.

VI VARIETAL
El vi que és d'una sola varietat de raïm.

VITIS VINIFERA
La paraulota que fa referència al cep que fa raïm per fer vi. És una planta antiquíssima originària de l'Orient Pròxim, escampada per tot el Mediterrani pels fenicis, principalment, i introduïda a Catalunya pels grecs de la zona de l'Empordà.

XAREL∙LO
És una varietat de cep blanca. És una varietat tradicional pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona, emprat per al cupatge dels vins de la D.O. Cava juntament amb el macabeu i la parellada. El xarel∙lo aporta cos i estructura. El vi jove elaborat amb raïm xarel∙lo és afruitat amb notes aromàtiques de poma, que en la criança es converteixen en compota.

XAREL·LO VERMELL
Una varietat que va estar a punt de desaparèixer. La xarel·lo vermella és una mutació de la xarel·lo. Se n'hi diu vermella per la coloració rosada de la pell, una pell que és més gruixuda que la blanca i que ens dóna més acidesa, tocs metolats, untositat i frescor. Pel sud de Catalunya se n'hi diu cartoixà marí.