Guerra oberta entre Albert Rivera i el bufet d'advocats on treballava

No sé com acabarà la baralla entre l'Albert Rivera i el bufet d'advocats on treballava, però m'atreveixo a citar l'exlíder de Ciutadans, que al final d'una campanya electoral catastròfica i amb el nas als rínxols d'un bebè de caniche de color albercoc va dir: "Huele a leche." Va ser visionari. A Rivera les metàfores li surten fins i tot quan no les busca. Tres anys abans, el 2016, havia visitat Màlaga per esperonar els seus caps de llista. Allà va declarar que no venien a donar peix als andalusos, sinó a donar-los una canya i a ensenyar-los a pescar. La cita és un proverbi de Confuci que podria provenir d'una galeta xinesa de restaurant més que d'una obra mestra de biblioteca. Al cap i a la fi, en un altre acte Rivera va recomanar llegir Kant per reconèixer minuts després que no n'havia llegit cap obra. Vol la ironia que el despatx que ara abandona abruptament sigui també de Màlaga. Potser més que per treballar, els va tirar la canya per ensenyar-los a treballar. I també és curiós que s'inverteixi el clixé regional de la mandra. És el bufet andalús qui li ha retret el seu "nivell preocupant de feina, molt per sota del que és raonable". Ell, que liderava un partit que proposava contracte únic i 20 dies per any treballat en cas d'acomiadament, ara demana (retruc de tambors)... 500 dies per any treballat. Potser imbuït d'algun eslògan del maig del 68: "Sigueu realistes. Demaneu l'impossible." O d'aquell altre situacionista: "Ne travaillez jamais!" Home de contradiccions, d'aquelles primeres fotos totalment nu fins a aquells debats electorals on treia mil documents i gadgets al més pur estil Doraemon. Una butxaca còsmica d'on podia treure els seus principis marxistes. De Groucho Marx, vull dir: "Si no li agraden aquests, en tinc uns altres."