Guia infantil per iniciar-se en la tecnologia, entre la platja i el gelat

Arrenca la temporada d'estiu, o el que és el mateix des del punt de vista de la logística familiar, arrenca la temporada sense col·le. Les agendes domèstiques bullen amb els horaris coberts pels avis i àvies, els casals, les cangurs i les colònies. Entre casella i casella hi ha estones per pintar, dibuixar, ballar, cuinar, jugar a cotxes i amb nines i, si ets dels que consideren que la tecnologia és important per a les criatures i que n'han d'aprendre, també tens opcions.

Abans dels 2 anys: només videotrucades

Criatures a partir de 2 anys: AR VID –una aplicació que et permet agregar objectes animats 3D a l'entorn on et trobis. És apte per a iOS i Android (i també tens la versió per al Metavers amb ulleres de RV)

Hi trobaràs gossos, gats i cabres però també cérvols, elefants, tortugues marines, pandes, lleons, orques, taurons o dinosaures. A més, la mateixa app ens permet dibuixar a l'espai.

L'app és gratis i inclou 15 animals gratuïts, però si en volem més té un cost d'entre 1 i 2 euros al mes.

Els filtres d'Instagram o Snapchat també serveixen. N'hi ha de gallines, d'os panda, de gosset i d'altres. Alguns ens converteixen en animals, i d'altres ens col·loquen animals al cap o a la cara. També hi ha filtres que ens deformen els ulls o la forma de la cara. D'alguna manera és com els miralls del Tibidabo però al mòbil.

Criatures a partir de 3, 4 i 5 anys: Google Earth o Google Maps, que ensenyen com és el món. Podem veure on vivim, on és l'escola, on viuen els avis o on anirem de vacances. La diferència entre Maps i Earth és que a Earth els gràfics són espectaculars, en 3D, i ofereix una manera de viatjar d'un cantó a l'altre molt atractiva. A banda de poder visitar virtualment llocs famosos, ens ofereix informació a través dels enllaços amb la seva base de dades, com la Wikipedia o fotografies i vídeos.

Criatures a partir de 6 anys: Llibres de criptografia, llibres de problemes de lògica o desxifrar codis com els jeroglífics egipcis i els escape rooms. També hi ha canals de YouTube de continguts diversos. Una bona recomanació és NEURONES FREGIDES.

La programació

De la mateixa manera que fa anys un nen ja era capaç de programar un vídeo VHS o navegar pel Teletext, els nens d'aquesta era ja programen altres coses.

Podem començar amb coses simples, com per exemple, programar codis QR. Agafem un generador de codis QR (n'hi ha centenars i de gratuïts per internet a través de webs i apps) i fem que ens deixin un missatge, una cançó o una web quan els fem una foto. Un exemple seria tenir un codi QR al costat del llit perquè quan anem a llit ens posi la nostra cançó preferida per adormir-nos.

Si el nivell puja, poden fins i tot programar un comandament de l'Alexa o l'OK Google perquè a través d'una contrasenya l'assistent virtual faci el que ells vulguin.

L'app d'Alexa té un apartat de RUTINES on podem establir que amb unes paraules o un soroll s'activi alguna cosa: per exemple, que quan diguis "Alexa, és el meu aniversari" ens posi la cançó "Anys i anys, per molts anys".

Fins aquí les opcions que molt probablement tenim a casa o a la butxaca, però si es vol anar una mica més enllà i descobrir la programació com una eina per fer-nos la vida més fàcil, tenim l'opció dels robots.

Els robots "infantils"

Abans, però, un factor a tenir en compte, segons la periodista digital Gina Tost, a l'hora de decidir com ho abordes a casa: diuen que la gran diferència entre els nens i les nenes amb la tecnologia és que els nens volen estudiar la part tècnica, i les nenes, la part pràctica. Per exemple, els nens volen programar, les nenes volen fer pàgines web. Les nenes busquen l'aplicació de la tecnologia, la utilitat, i això segons Tost, també serveix per a totes aquelles persones profanes en la tecnologia.

Del catàleg de robots, en tenim per a nens a partir de 3 anys i que fan mil coses. Un dels més originals és l'SPHERO, una pilota que la pots programar perquè rodi cap on vulguis, giri, o faci sons o llums. Per exemple, li poses uns cons i uns obstacles i la programes perquè els esquivi tots. També la pots conduir com si fos un cotxe teledirigit. Estem parlant d'uns 60 € la versió més senzilla.

El BeeBot (90 €) o Matatalab (150 €) són uns robots programables sense pantalla. Al Matatalab posem unes peces amb fletxes en un tauler i el robot es mou pel taulell amb les instruccions que li hem donat. Dos endavant, un gir a l'esquerra, un enrere, fes una volta i fes sonar una musiqueta. Aquests ja serien per a nens i nenes de 4 a 9 anys.

Iniciar-se en la robòtica

Per a nens ja més grans hi ha mil opcions de robots, però el més recomanable és anar a una botiga especialitzada i deixar-vos assessorar. L'oferta canvia any rere any i es pot adaptar als pressupostos i gustos de cada família.

Tot i així, aquí s'apunten algunes idees. A partir dels 7-8 anys els ARDUINO, un projecte cofundat pel català David Cuartielles, que no és un robot però és una meravella, sobretot si voleu una cosa seriosa. Es tracta d'una placa de codi obert amb sensors i pins que podem programar perquè faci el que nosaltres vulguem. Per exemple, que tenim plantes i volem saber quan la terra està seca per regar? Posem un sensor d'humitat, o el connectem a internet per saber quan plourà, cosa que alhora ens permetrà apagar el reg i estalviar aigua.

Per als interessats, s'ofereixen uns lots d'iniciació per 100 € on ensenyen a programar la placa a través de 15 projectes com un llum, un instrument, una bola de vidre que prediu el futur. La placa estèticament no és tan suggerent com un robot però les possibilitats són infinites.

Videojocs

Aprofundint en la iniciació a la programació, una altra línia és la creació de videojocs. De fet, a moltes escoles, a partir de 6 anys ja fan SCRATCH, un projecte del MIT perquè els nens aprenguin a programar. Una eina gratuïta on hi ha milers de recursos per pares i educadors a través d'internet.

Un graó més seria continuar amb SNAP! o GP, ja que continuen la mateixa filosofia del SCRATCH. Si no, també pots mirar mBlock5 o Makecode. Ara bé, cal tenir clar que l'objectiu final no és aprendre a programar. Es tracta de saber com funcionen els llenguatges de programació i entendre la resolució de problemes de manera seqüencial.

Els més grans que s'aventuren ja a programar ho fan amb Phyton, C o Java, el que es fa servir al mercat laboral. I encara una altra opció, recomanada a partir dels 15 anys, és descarregar-se el motor gràfic UNITY, específic pera la creació de videojocs. En aquest cas, el nivell ja és alt però, això sí, com amb la resta de propostes, el més interessant és no perdre l'enfocament de joc i de descoberta.