"Hem anat a Turquia a salvar vides sense el suport de Catalunya, i això fa mal"

La brutalitat del terratrèmol que va afectar Turquia i Siria a principis d'aquest mes va mobilitzar el món per ajudar els milers de damnificats per la tragèdia.

Una de les persones que van sentir ben viva la crida per ajudar va ser en Jordi Vidal, un bomber del GRAE, el Grup d'Actuacions Especials del cos de bombers de la Generalitat, emmarcat en la unitat canina de rescat del cos, amb base a Lleida. La unitat canina té una altra seu a Vic. 

La crida a actuar va venir esperonada per la trucada que Vidal havia rebut de Miguel de Prado, un antic instructor seu, ensinistrador d'elit, connectat amb grups de rescat, "una eminència en gossos", segons Vidal, i qui li demanava si estava disponible per anar a Turquia.

Prado l'hi pregunta malgrat saber que el gos de rescat de quatre anys d'edat del bomber Vidal, en Kraken, no té la titulació que s'exigeixen els mateixos organitzadors del viatge. 

Per Vidal, però, la situació era clara:

"Si la persona en qui més confio em diu que estem preparats, per mi n'hi ha prou."

I, l'endemà, el bomber i en Kraken ja eren a l'aeroport del Prat.

Via Istanbul, van aterrar a la zona d'Andiaman per buscar supervivents. Un tràmit, però, que a posteriori va entristir Vidal pel que considera falta de suport institucional:

"Jo no tinc disponibilitat per marxar perquè aquí la Generalitat no es mou com a col·lectiu, igual com ho han fet els bombers de València i Alacant.

Les coses s'han de treballar."

Un entramat paral·lel per viatjar

Vidal forma part d'una associació estatal per formar els gossos de rescat, l'ANGPS, l'Associació Nacional de Grups del Gos de Salvament, i sosté que --a nivell de Catalunya-- l'estructura de treball per a l'ensinistrament dels animals és insuficient:

"Ho fem a nivell particular, el gos és particular, ho fem de forma exterior al cos, amb els nostres ingressos."

Aquesta associació està unificada amb el grup d'emergències de Catalunya, l'EREC, que busca crèixer per ser autosuficient davant desastres com el de Turquia. 

L'exigència de l'associació és molt gran, segons Vidal. Es fan proves anuals, s'atorguen graduacions per gos i guia, i van a competicions internacionals per posar a prova el gos.

"En canvi, a la Generalitat, no; vas a un curs, entres, i tot val."

I és en aquest context que Vidal rebla el clau en la denúncia:

"Dins d'aquests col·lectius, hi hem anat sols. No hi hem anat amb el suport d'una comunitat a Catalunya, i això fa mal.

Hi hem estat amb el suport d'amics i col·lectius, i no pas com a administració. Això fa mal. No vull reconeixement, però veient col·lectius com el de València..."

Vidal elogiava, en canvi, el rol clau --diu-- de la IAE, Intervenció, Ajuda i Emergències, una associació sense ànim de lucre amb membres voluntaris que tenen en comú l'amor pels gossos i la vocació d'ajuda.

Va ser la IAE la que va esperonar els permisos per al viatge i en va facilitar l'èxit. 

La resposta de l'administració

Preguntades per Catalunya Ràdio, fonts del Departament d'Interior de la Generalitat sostenen que l'ajuda que s'envia a desastres com el de Turquia es canalitza des d'Europa i la centralitza Protecció Civil.

Un cop el govern espanyol rep la petició específica d'ajuda, diu Interior, es distribueix la petició a les comunitats autònomes. 

Interior manté que es van enviar tres unitats canines dels Mossos d'Esquadra a Turquia, així com "personal" del cos de bombers. 

I davant la denúncia de Vidal respecte a la manutenció dels gossos de rescat, fonts dels bombers de la Generalitat han explicat això a Catalunya Ràdio:

"Els guies canins, una vegada habilitats com a especialistes, reben diners o fons per completar el menjar i l'assistència veterinària que calgui per a dos gossos per dia".

Experiència contrastada

Jordi Vidal forma part del cos de bombers de la Generalitat des del 2003.

Va estar sis anys al grup subaquàtic, i més tard va esdevenir guia caní, que és especialitat a la Generalitat.

La unitat canina a la qual pertany ara dins del GRAE és una especialitat única des del 2022. Com a bomber, per tant, només treballa amb gossos. I forma part de la rotació diària de dos guies canins de guàrdia.

Aquesta experiència li va permetre viure moments inesborrables a Turquia. 

🎞️Testimoni gràfic de la feina excepcional dels Bombers del Grup d'Actuacions Especials de la Generalitat i dels seus gossos de rescat en la recerca de damnificats pels terratrèmols a Turquia

🐶En Kraken, gos de 4 anys, furga entre la runa malgrat una lesió a la pota pic.twitter.com/QBOOEvjfnX

— Catalunya nit (@Catalunya_nit) February 21, 2023

Al Kraken el té des de fa 4 anys, provinent d'un veterinari de Navarra. Es va fer mal al primer dia de feina a Turquia, però va continuar buscant mentre sagnava, amb la pota embenada.

Vidal recordava la duresa de parlar amb els supervivents del terratrèmol:

"Calia dir-li a la gent que no hi havia possibilitats, o que no hi hauria vius, i t'ho agraïen, es picaven al cor, i amb la mirada t'ho agraïen.

En totes les recerques on vaig anar, a cada unitat de desbrossament, hi havia fora una cinquantena de persones, amics, familiars, veïns, que esperaven vius o morts per enterrar gent.

Quan tu arribaves amb el gos s'apartaven, hi havia silenci, i et generava una pressió, esperaven en qualsevol moment el bordar del gos, que vol dir que marca.

El lloc que et marca no vol dir on és la víctima, pot ser lluny; després el problema és localitzar-la, i més allà on hi ha tones de runa.

Vidal explicava com --malgrat no trobar indicis de vida-- la gent agraeix molt la feina.

"I acabes molt tocat. Perquè tu vas amb l'esperança de dir: 'Va, traurem algú amb vida'."

El bomber diu que ell i en Kraken estàn llestos per tornar-hi, "sense pensar-s'ho":

"En tornar, em vaig despertar després de dormir 17 hores, i em vaig sentir completament buit.

Buit.

Mira que aquí ho tinc tot. Però era a casa i no em trobava bé. Suposo que això passarà."