'Hip-hop per la Pau', o com els joves poden transformar el món amb música

Joves, valors i rap. D'aquesta barreja va néixer, el 2016, el concurs 'Hip-hop per la Pau' impulsat per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i adreçat a nois i noies "interessats a reflexionar sobre la pau, la no-violència i els drets humans a través de la música". L'objectiu: oferir-los un altaveu perquè, des del seu propi llenguatge, puguin reivindicar-se i expressar les seves preocupacions. 

Enguany, en la seva setena edició, 310 joves de 19 centres educatius i entitats juvenils, culturals, cíviques o d'acció socioeducativa de 15 localitats d'arreu de Catalunya, han escrit i gravat els seus temes de rap amb missatges sobre desigualtats socials, racisme i fronteres, i reivindicant la igualtat, l'esperit crític i la necessitat de passar a l'acció per transformar injustícies.

I és que, segons explica a Catalunya Ràdio la responsable de l'Àrea Violències fora de contextos bèl·lics, de l'ICIP, Sabina Puig, des d'aquesta institució pública tenen clar que l'expressió artística i la creativitat, allunyant-se dels llenguatges tradicionals, són instruments clau per a l'impuls d'aquesta mena de propostes: 

"Coneixíem experiències de prevenció de violències, lluita contra l'exclusió, construcció de pau o convivència en el barri a través de diferents expressions del Hip Hop a l'Amèrica Llatina, concretament a la Comuna 13 de Medellín, a Colòmbia. Aleshores, vam decidir fer una prova pilot aquí i va funcionar."

Constructors de pau

En l'acte de lliurament dels premis del concurs, celebrat el passat 21 d'abril a la Lleialtat Santsenca de Barcelona, el president de l'ICIP, Xavier Masllorens, va dirigir-se als joves guanyadors com a "constructors i constructores de pau". Una afirmació en la qual insisteix Puig, que assegura que -al llarg de set anys de concurs- "hem après molt escoltant la diversitat dels temes que aborden i des de quina perspectiva" els expressen: 

"Mostren preocupacions que poden ser globals o que els afectin directament. Això ens reforça la idea que molts joves són constructors de pau en els seus àmbits, petits o grans, i que no se'ls reconeix prou tot el potencial que tenen."

De fet, des de l'ICIP van decidir arrencar el certamen perquè, diu Puig, totes les activitats que es proposaven a Catalunya en aquest àmbit eren "molt adultocèntriques": 

"Volíem arribar als joves, però no anar-los a explicar què és la pau i com s'han de situar davant la necessitat d'aquesta, sinó escoltant-los i veient què tenen a dir en relació amb els conflictes que viuen al seu dia a dia o que hi ha al món, i quines propostes de construcció de pau i transformació tenen."

Un llenguatge universal

L'acte va comptar amb la dinamització del col·lectiu Llobregat Block Party, un projecte sense ànim de lucre que promou el Hip Hop com a eina de creixement personal i comunitari i que va animar els joves a pujar a l'escenari. Un dels seus fundadors, Albert Alarcón (Dj Alar), celebra a Catalunya Ràdio que des de l'administració pública s'aposti per la cultura urbana com a vehicle per impulsar valors: 

"El Hip Hop és un idioma molt universal, que uneix totes les diversitats culturals i d'origen dels joves de Catalunya. A través del Hip Hop, tots parlen el mateix idioma i, a més, és atractiu per a ells perquè el senten seu i els agrada." 

En aquest sentit, Alarcón també apunta al fet que, gràcies a certàmens com aquest, molts joves entren per primer cop en contacte amb un procés creatiu artístic:

"És molt interessant per despertar inquietuds, pot ser una primera espurna que els faci ser creadors artístics en un futur. A més, el fet que comptin amb Llobregat Block Party fa que es generin sinergies que poden desembocar en altres projectes." 

El mateix pensa Puig, que explica com els educadors valoren el procés per crear cada peça i com els serveix d'excusa per parlar d'altres temes: 

"Ens diuen que el fet d'escriure junts unes lletres i interpretar-les a l'aula els ha permès entrar en processos de generar confiances i cohesió en el grup. A més, també ha fet destacar joves que potser no destaquen en matemàtiques o llengua."

Durant el lliurament de guardons, l'artista Reos, del col·lectiu Dirty Hands, va elaborar un mural amb grafiti, inspirant-se en el concurs. 

El paper de les institucions

Des d'altres departaments públics, fa anys que col·laboren amb la iniciativa i -segons Puig- "es nodreixen de la interacció amb els joves i els educadors". La directora de comunicació i educació global de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Marta Grau, creu que és una "bona eina per crear una ciutadania crítica i per construir pau entre el jovent". En aquest sentit, destaca la necessitat d'actualitzar les veus del moviment per la pau a Catalunya per incloure-hi el jovent i apunta que el govern obrirà un procés amb aquesta finalitat.

D'altra banda, la directora general de l'Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós, defineix el concurs com "un espai perquè els joves puguin expressar-se, per dir-hi la seva i explicar què volen canviar". I, des del Departament d'Educació, la subdirectora general de Suport a les Famílies i a la Comunitat Educativa, Marcel·lina Bosch, lloa com "el concurs posa en pràctica els valors de la cultura de pau i els drets humans", vitals per aconseguir "una societat més justa i democràtica".