Torra és l'enèsim president de la Generalitat que és jutjat o represaliat. Els presidents Puigdemont, Mas i Pujol han estat perseguits o condemnats per la justícia. Si mirem enrere, durant el segle XX, veiem dos presidents més a l'exili; o el mateix president Companys, afusellat. Que ara al punt de mira de la justícia hi hagi el president Torra per haver penjat una pancarta al balcó de la Generalitat és tan històric com, a la vegada, rocambolesc. Sembla que ser president de la Generalitat sigui una feina d'alt risc. A "El suplement" fem una ullada als llibres d'història per no oblidar el risc de ser president de la Generalitat.   131 són molts presidents Torra és el 131è president de la Generalitat. Va prendre possessió del càrrec el 17 de maig del 2018. Donald Trump és el 45è president dels Estats Units i, per als britànics, Boris Johnson és el primer ministre número 101, encara que, en el cas del Regne Unit, hi ha una trentena de primers ministres anteriors al segle XVIII que no tenien aquest nom, amb aquest càrrec... el que vull dir és que, quan des de la Generalitat s'evoca el número del president, en realitat es presumeix de l'antiguitat de l'autoritat, com una forma de legitimació històrica. Encara que -igual que en el cas dels primers ministres britànics- les atribucions dels actuals no tenen res a veure amb els de, posem per cas, el 1359. Que el president Torra sigui al Suprem per haver penjat una pancarta al balcó de la Generalitat és tan històric com, a la vegada, rocambolesc.   La Generalitat, una institució medieval Les Corts Catalanes, que eren anteriors, van formar una estructura de govern estable anomenada Diputació del General de Catalunya. Les Corts catalanes eren unes assemblees parlamentàries que es dividien en tres braços: l'eclesiàstic, el nobiliari i el de les poblacions reials. La Generalitat, com a govern, estava format per diputats de cadascun dels braços, però, per prestigi, es va convenir a establir com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així, el primer president de la Generalitat va ser Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, el 1359. I així es va continuar fent de manera ininterrompuda durant gairebé quatre segles.   Vol dir que els primers presidents de la Generalitat eren capellans? Sí, no és per casualitat que la residència oficial del president encara avui s'anomeni la Casa dels Canonges. Els primers presidents eren tots del terç eclesiàstic. Cosa que vol dir que representaven l'Església, però també eren de famílies riques i nobles. Això va ser important per a la consolidació de la institució i per a la seva pervivència en el temps, ja que, igual que en el cas de la jerarquia catòlica, els càrrecs s'escollien -amb influències i compres, és clar-, però no eren hereditaris, almenys formalment. Hi ha presidents que eren nebots i descendents de presidents, però es complia el criteri de representació a través de les Corts. Potser el principal mèrit de Berenguer de Cruïlles va ser precisament aquest, defensar la nova institució. La primera Generalitat bàsicament servia per recaptar impostos per al rei. A cada sessió de les Corts, el rei els convocava, deliberaven i es pactaven tributs, però també lleis. De fet, la Generalitat, com a govern, executava els límits al poder reial a través de l'emissió de deute públic, per exemple. La Generalitat va arribar a tenir forces armades pròpies. Els primers presidents eren tots del terç eclesiàstic. Cosa que vol dir que representaven l'Església, però també eren de famílies riques i nobles.   A molts presidents de la Generalitat, els va tocar fer la guerra Però sobretot van fer de gestors i de polítics, en el sentit més modern del terme. Havien de fer equilibris entre interessos divergents dins la societat catalana, fer-los compatibles amb la voluntat del rei i, en el cas de Catalunya, sempre sota l'amenaça de les potències veïnes, Castella i França. De tots els presidents medievals, te'n destaco un amb aquest perfil: Alfons de Tous, 12è president, al segle XIV. Va ser durant molts anys un protegit del rei Martí l'Humà i, de fet, li va tocar al president Alfons de Tous participar en la gestió de la mort del rei, sense descendència. Quan el casal de Barcelona va quedar sense rei, Ferran d'Antequera, de la família dels Trastàmara, va assumir el tron. D'origen i tradició castellana, Ferran d'Antequera no veia les coses com el president Alfons de Tous. Ell hi va intentar influir, però ja els primers dies del regnat de Ferran d'Antequera es va veure que les coses serien difícils... Alfons de Tous, 12è president, és qui va comprar l'actual Palau de la Generalitat, l'any 1400. El patrimoni i la importància de la Generalitat va anar creixent. Però, òbviament, els presidents gestors són avorrits per a la història. El càrrec de president de la Diputació del General de Catalunya va ser abolit el 16 de setembre del 1714. Trigaríem més de dos segles a recuperar la Generalitat i a sentir la veu d'un president.   Pau Claris, heroi de la Guerra dels Segadors Un dels preferits dels historiadors de tots els temps: el 94è president, Pau Claris. Ell és el qui va portar Catalunya a la lluita contra el rei Felip IV i el comte duc d'Olivares, en defensa de les institucions pròpies i dels drets, entre els anys 1638 i 1641. La Guerra dels Segadors té Pau Claris com un dels seus herois. Sabem poca cosa del president de la Generalitat durant l'embat del 1714. Cap dels herois coneguts del nostre Onze de Setembre. Sobretot perquè aquella data va ser la derrota de Barcelona, la fi del setge, i, per tant, són les autoritats locals les que prenen més relleu i, especialment, les juntes de Defensa. Però els anys 1713-1714 el president de la Generalitat és Josep de Vilamala, un monjo, i ell també va defensar amb coratge les institucions catalanes. El seu càrrec, el de president de la Diputació del General, va ser abolit el 16 de setembre del 1714. Trigaríem més de dos segles a recuperar la Generalitat i a sentir la veu d'un president.   La Generalitat va ser recuperada per la II República i Francesc Macià en va ser president del 1931 al 1933. Després del franquisme es repetiria l'operació de recuperar aquesta institució d'origen medieval, amb el retorn del president Tarradellas després de l'exili. Però aquesta ja és una altra història... Alfons de Tous, 12è president, és qui va comprar l'actual Palau de la Generalitat. Va ser l'any 1400.   Des de Berenguer de Cruïlles, 131 homes presidents, i cap dona! Anem molt endarrerits. D'alguna manera, la Generalitat i els seus 131 presidents fins a l'actualitat són testimoni de la llarga història de l'autogovern de Catalunya, i també de les mancances de la societat durant tot aquest temps. I el masclisme forma part també d'aquesta nostra història.