El director d'"Els viatgers de la Gran Anaconda" recorda les primeres cobertures de Catràdio.
ESCOLTA-HO ARAEnric Folgosa Martí va començar la seva carrera periodística a Nicaragua retratant el final del règim sandinista. El 1992 cobreix el conflicte dels Balcans i comença a col·laborar amb Associated Press, l'agència americana per a qui ha treballat des d'aleshores. El 95 es trasllada al Caire i des d'allà cobreix Àfrica, Àsia i el Pròxim Orient. Deu anys més tard s'instal·la a Jerusalem com a editor en cap i viu els moments més durs de la segona intifada. El 2006 se'n va a Mèxic com a director de fotografia per a Llatinoamèrica per passar després a Nova York, com a cap d'edició de reportatges globals. Pel seu treball ha rebut diversos premis com el World Press Photo, el Bayeux, el Julio Fuentes i el Fotopress en tres edicions. Amb Enric Martí parlem de les cobertures que més l'han marcat, com la dels Balcans o la de Palestina. També parlem del paper actual del fotoperiodisme i dels reptes que han d'afrontar davant de les fake news o la intel·ligència artificial.
Pilar Bonet Cardona va començar la seva trajectòria periodística a diferents mitjans de les Balears abans de treballar per al Periódico de Catalunya. El 1980 es trasllada a Viena per cobrir l'actualitat dels països de l'est per l'Agència EFE. Tres anys més tard se'n va a Moscou com a corresponsal del diari El País a la Unió Soviètica, on cobreix esdeveniments històrics com la caiguda del mur de Berlín, la reunificació alemanya, l'arribada al poder de Gorbatxov i Borís Ieltsin, la desintegració de l'URSS i la caiguda dels règims comunistes dels països de l'Est. Pel mateix diari va exercir com a corresponsal a Alemanya durant quatre anys, abans de tornar a Moscou el 2001. Amb Pilar Bonet parlem dels principals esdeveniments que ha viscut com a corresponsal a Rússia, des de la desintegració de l'URSS fins a l'actual guerra amb Ucraïna, i la dificultat d'exercir el periodisme en un país on la llibertat de premsa està amenaçada.
Cèlia Cernadas va començar la seva trajectòria periodística a Ràdio Sant Cugat. L'any 1997 es va incorporar a Catalunya Ràdio, on ha treballat des d'aleshores. Ha estat cap de la secció d'internacional dels serveis informatius de Catalunya Ràdio en dues etapes, corresponsal als Estats Units i enviada especial a diversos països per cobrir eleccions, crisis humanitàries i conflictes bèl·lics com els d'Iraq, Síria, Egipte, Líbia, Israel, Rússia, Mèxic, Cuba, Polònia, Hongria, Noruega o la guerra d'Ucraïna. Des del 2020 ha posat el focus en el tema migratori, amb cobertures a Lesbos, Samos, Turquia o el Senegal. És professora de periodisme internacional i autora del llibre "Fora de focus, La vida a les perifèries del món". Amb la Cèlia Cernadas parlem de la seva etapa com a corresponsal als Estats Units, però sobretot de les seves cobertures a Iraq, Síria i Ucraïna.
El periodista Xavier Aldekoa fa dues dècades que recorre el continent africà. Durant aquests anys ha cobert processos d'independència, crisis humanitàries, guerres fratricides o conflictes silenciats. Des de l'any 2009 és corresponsal per La Vanguardia i ha realitzat reportatges per diversos mitjans. És autor dels llibres: "Oceà Àfrica", "Fills del Nil", "Indestructibles", "Quixot al Congo". En tots recopila històries de les seves experiències com a reporter. Juntament amb Alfonso Armada ha publicat el llibre de diàleg "Àfrica endins". El seu treball periodístic ha estat reconegut amb diversos premis, entre els quals destaquen el Premi Revbela de comunicació i el Premi de Periodisme Solidari Joan Gomis. Amb Xavier Aldekoa parlem de la riquesa cultural dels pobles africans i de la seva diversitat acostant-nos al continent en profunditat des d'una mirada àmplia i sensible.
Pablo Tosco és un fotoperiodista que ha cobert la ruta migratòria dels subsaharians que busquen un futur a Europa i el conflicte de l'Iraq i Síria i el seu impacte en països veïns. Ha documentat la vida als camps de refugiats al Txad, la República Centreafricana i el Sudan; projectes d'associacions de dones al Marroc i en diversos països de Sud-amèrica; les víctimes del terratrèmol a Haití, el Nepal i l'Equador; l'impacte de la sequera a Tanzània, Somàlia, Etiòpia, Mauritània i Burkina Faso, i l'epidèmia d'Ebola a Libèria i Sierra Leone. La seva obra ha estat publicada a El País, La Vanguardia, la BBC, Al Jazeera, la CNN, The Guardian, The Washington Post i The New York Times. És un dels guanyadors del World Press Photo del 2021. Amb Pablo Tosco parlem de les principals injustícies i desigualtats que ha denunciat amb la seva càmera al llarg de la seva trajectòria com a fotoperiodista.
Maribel Izcue ha desenvolupat bona part de la seva carrera periodística a Àsia, on ha treballat durant 10 anys entre les Filipines, l'Índia i el Japó com a corresponsal per a l'agència EFE. Al Japó va cobrir les conseqüències del tsunami i la crisi nuclear de Fukushima i la mort i successió del líder nord-coreà Kim Jong-il. També va cobrir el conflicte separatista a Mindanao. És cofundadora i redactora en cap de la revista 5W, i de Sonda Internacional. Amb Maribel Izcue parlem dels principals conflictes de l'Àsia i del repte de fer un periodisme d'anàlisi i reflexió, reposat i profund, lluny del "breaking news".
Mayte Carrasco és directora de documentals, periodista, i una de les poques reporteres que ha cobert els conflictes bèl·lics més importants i perillosos dels darrers 15 anys. Va ser corresponsal a França i a Rússia, i des del 2008 ha cobert per a diversos mitjans internacionals les guerres de Geòrgia, Afganistan, Mali, Líbia, Síria o Iraq, i els conflictes a Colòmbia i Veneçuela. Ha rebut diversos reconeixements com el premi IRIS de l'Acadèmia de les Arts i les ciències de la televisió, i el de millor corresponsal a l'estranger del Club Internacional de Premsa. És especialista en estudis per la Pau a la càtedra UNESCO, i en Terrorisme i resolució de conflictes per la Universitat de Reading al Regne Unit. Amb Mayte Carrasco parlem de la condició de freelance i de treballar en territoris i situacions d'alt risc, també de com compaginar-ho amb la família i la maternitat.
Roser Oliver i Olivella va començar la seva trajectòria periodística a TV3 el 1990. Ha viatjat a més de 70 països per acostar-nos la seva realitat i actualitat. Ha cobert conflictes com el de Ruanda o el d'Israel i Palestina, i també les guerres de Bòsnia, Kosovo i Afganistan. Durant onze anys va formar part de l'equip del programa "30 minuts". A mitjans del 2022 es va fer càrrec de la corresponsalia de TV3 i Catalunya Ràdio al Pròxim Orient. Amb Roser Oliver parlem del paper de la dona en el món del reporterisme televisiu, de la seva incursió en els conflictes bèl·lics en el context de la guerra dels Balcans, i de les seves cobertures al Pròxim Orient.
Tomàs Alcoverro i Muntané va entrar a la secció d'internacional de La Vanguardia el 1964 i des d'aleshores no ha canviat mai ni de diari ni de secció. Ha estat corresponsal a Atenes, París i Beirut. Des de la capital del Líban ha cobert tots els conflictes de l'Orient Mitjà dels últims cinquanta anys. Ha signat més de vuit mil cròniques per narrar l'actualitat d'una de les zones més convulses del planeta. Tomàs Alcoverro és possiblement el corresponsal, a escala mundial, que més temps ha cobert una zona de conflicte. Ha escrit diversos llibres com "Espejismos de Oriente", "El decano", "La historia desde mi balcón", "La noria de Beirut", "Un barceloní a Beirut" o "Tot està per dir". Tomàs Alcoverro ha entrevistat figures importants de l'Orient Mitjà com Yasser Arafat, el rei Hussein o Bashar al-Assad. Amb ell parlem de l'evolució de la figura del corresponsal i de les vivències que ha viscut a l'estranger durant mig segle.