Que l'evolució tecnològica va sempre més ràpid que la legislació és un clàssic que el boom de la intel·ligència artificial ha fet encara més evident. Quan el món ja va ple d'eines que, com si fossin éssers humans, són capaces de crear una imatge, un article o una cançó, encara no hi ha lleis que regulin tot el que té a veure amb els drets d'autor i la propietat intel·lectual. Per crear una obra, la intel·ligència artificial agafa desenes, centenars, milers o milions de trossets d'altres fotografies, textos o cançons que algú ha fet abans i que tenen un autor. Les eines d'IA es multipliquen mentre encara no hi ha una legislació que les reguli (Canva/arbobii) Segons Enric Enrich, advocat de Croma Copyrait, especialitzat en temes de drets d'autor i entreteniment, no es pot fer servir l'obra d'algú altre com si res: "Tot autor i tot artista, si algú vol utilitzar la seva obra o la vol interpretar, li ha de demanar permís. I hi ha sistemes que si no demanes permís, pagues. Per exemple, si interpreto unes músiques en un concert sense demanar permís a tots els autors l'obra dels quals he interpretat llavors pago en concepte de dret de remuneració." Eva Casado, presidenta de l'Associació de Fotògrafs Professionals, reclama que les aplicacions d'intel·ligència artificial hagin d'identificar les obres que fan servir per les seves creacions i que paguin els drets corresponents. "S'ha de legislar, i saber d'on han sortit les fotografies què aprofita l'eina per fer una nova creació. I si ha utilitzat imatges registrades, que tenen drets d'autor, ha de pagar als autors." Les associacions de fotògrafs estan en peu de guerra perquè la IA s'aprofita de les seves imatges (Canva/Albert) Algunes vegades pot ser molt evident d'on s'ha alimentat l'eina. Aleshores els propietaris dels drets sobre aquelles imatges poden presentar una reclamació, segons Marta Insua, presidenta de la Secció de Propietat Intel·lectual i Drets d'Imatge del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. "Hi ha eines que fan quadres. Li pots demanar un quadre amb l'estil de Miró i aleshores la IA agafa les obres que té al seu arxiu o les busca i fa un quadre. En aquest cas els hereus del pintor podrien reclamar drets d'autor perquè és molt evident que l'obra sorgida de la intel·ligència artificial s'ha alimentat dels quadres de Miró." Però si l'eina agafa trossets de moltes obres, que poden ser milers, i a més no diu d'on els ha tret, no es pot saber de qui són i, per tant, és molt difícil que els artistes que en tenen els drets puguin reclamar. I ja ha començat a haver-hi denúncies contra aplicacions d'intel·ligència artificial per aquesta qüestió. L'empresa Getty Images, que és un proveïdor per a empreses i consumidors amb un arxiu de 80 milions d'imatges, ha denunciat la intel·ligència artificial Stable Diffusion per haver copiat més de 12 milions de fotografies de la col·lecció de la companyia per crear les seves. Al món de la música cada cop apareixen més cançons amb veus d'artistes que no les han cantades mai i ni tan sols són creacions seves. Un dels casos més sonats és la cançó "Heart on my Sleeve" amb les veus de Drake i The Weeknd. Però ells no l'han composta ni l'han interpretada mai. És una creació feta amb intel·ligència artificial. Es va viralitzar immediatament i el creador, l'usuari de TikTok anomenat @ghostwriter877, el va publicar a YouTube i a serveis com Apple Music i Spotify. La cançó creada amb IA amb les veus de Drake i Weeknd es va viralitzar de seguida (Getti Images) La discogràfica Universal ha exigit a les plataformes digitals que evitin que les aplicacions facin servir cançons amb copyright per entrenar-se, que puguin utilitzar milions de cançons amb drets per crear-ne de noves basades en artistes del seu catàleg. Qui hauria de pagar drets d'autor als artistes de què es nodreix la IA? Les persones i les empreses que intervenen en el procés de creació d'una obra a través d'IA són múltiples: l'inventor de l'eina, l'empresa propietària, l'empresa que l'aplica, el programador, el treballador que li dona les ordres per fer un contingut, un particular, etc. Tots s'aprofiten a través de la IA de les obres d'altres, però ara com ara ningú paga ningú pels drets d'autor. Marta Insua planteja crear una associació en què la IA faci aportacions que es reparteixin entre els artistes associats, però això, admet, no serà ràpid. "Un mecanisme, com les entitats de gestió, una mena de SGAE d'intel·ligència artificial que cobri de les eines d'intel·ligència artificial i ho distribueixi després entre els autors. Però fins que passi això encara falta." Segons Casado, és sobretot l'empresa que utilitza l'eina d'intel·ligència artificial i que treu profit econòmic de l'obra que crea qui hauria de compensar els artistes de què s'ha nodrit. De moment, ningú de la cadena de creació d'un producte amb IA paga pels drets d'autor (Canva/metamorworks) Qui és l'autor dels productes que s'han fet amb intel·ligència artificial? Segons Insua, l'autor és la persona que dona instruccions a la intel·ligència artificial, a la màquina, perquè creï. "Si li dius 'vull que em facis un vídeo en què surtin aquests elements, o una música amb aquest ritme, amb aquestes notes' Si tu li dius tot això, la intel·ligència artificial no deixa de ser una eina, i l'autor és qui li dona instruccions a la màquina." Bé, això si se'n considera l'autor, perquè hi ha el cas del fotògraf alemany Boris Eldagsen, que ha guanyat un premi i hi ha renunciat perquè la imatge l'havia feta amb intel·ligència artificial.   Però en qualsevol cas, podria inscriure-la al Registre de la Propietat Intel·lectual? Segons Enrich, no. "Una cosa és la propietat de qui hagi fet l'obra amb IA, i la propietat serà seva. Però no tindrà drets d'autor, no podrà protegir-ho sobre la base dels drets d'autor perquè s'atribueixen a una persona, no a una màquina." Els estats han posat fil a l'agulla per legislar sobre tot això, però la intel·ligència artificial avança tant i tan ràpid que el més probable és que quan ho tinguin enllestit la tecnologia ja hagi fet un altre pas de gegant.