Interpretar Zelenski

Està en Zelenski interpretant un paper? Des de fa set setmanes és una pregunta que sovint em plantejo com a experta en comunicació política no verbal. El fet que el president ucraïnès sigui actor i ja hagués practicat aquest mateix rol a la ficció, a la sèrie televisiva "Servidor del poble", (ens) provoca certs recels sobre l'autenticitat del personatge. Hauria d'advertir abans de continuar amb aquest perfil no verbal sobre el mandatari ucraïnès que tots, sense excepció, interpretem diferents papers a la nostra vida. No ens comporten igual quan estem a la feina que en un sopar amb amics o quan ens presenten els sogres. Interpretar és molt humà (fins i tot la meva gossa Naya ha après que si munta un drama aconsegueix de mi el que vol). Però certament, Zelenski s'hi dedicava professionalment i entenem que això li dona un cert avantatge per adaptar-ne la gestualitat i les escenografies i aconseguir transmetre així els ambients emocionals que més li interessen en cada moment...

Abans que el 24 de febrer aprenguéssim el seu nom, Zelenski ja retransmetia pràcticament tota la seva vida pública com si fos un reallity. El viralitzat vídeo amb què va confirmar que seguia a Kíiv i no havia fugit, amb tot un recorregut pels passadissos i sales de palau fins a arribar al seu despatx, ja ho havia fet anteriorment amb periodistes i reporters gràfics el primer dia que va començar a governar . Abans i després, Zelenski desitjava que l'espectador pogués posar-se a les sabates (com a nou president i després, com un líder a la resistència). Ja s'havia vestit de soldat per visitar la guerra del Donbass (de fet, durant setmanes, aquestes imatges del 2021 es compartien en xarxes com si fossin actuals). En la seva compareixença anterior a l'ONU, ja parlava de pau i democràcia i buscava tocar la fibra sensible dels seus oients. Abans que prengués una cadira, evitant escudar-se darrere d'un faristol, per seure a prop dels corresponsals de guerra que esperaven una roda de premsa; els ucraïnesos ja l'havien vist renyar un guardaespatlles durant la campanya electoral per impedir-li el contacte directe (proximitat) amb la gent. No hi ha res, ni tan sols el seu famós gest amb el puny alçat i la mà al cor, que Zelenski no hagués emprat en temps de pau. Tanmateix, aquí rau precisament la principal diferència (dificultat) del seu registre interpretatiu: l'escenari ara és de guerra (l'atac militar de Putin, la mort, la destrucció, les violacions, els refugiats, la misèria, la fam, les amenaces són reals). I al seu rostre (arrugues i ulleres) fa efecte.

Els espectadors de Zelenski (Ucraïna i part de Rússia) han crescut també en nombre (el món). Ho sap i en treu profit. Interpel·la ucraïnesos, europeus, nord-americans, jueus, mares russes, animalistes (han vist quantes imatges de soldats ucraïnesos rescatant animals domèstics comparteix a través dels seus vídeos propagandístics?)... És cert que amb la seva comunicació no verbal, Zelenski transmet proximitat i serenitat (amb prou feines agressivitat en els seus gestos), però ens semblen encara més excel·lents perquè les comparem amb el seu adversari. El president rus (exespia del KGB i també format en llenguatge corporal per no transmetre res, ni bo ni dolent) prefereix una estratègia de comunicació no verbal freda i distant; i això fa que en comparar Putin i Zelenski, les seves qualitats ens semblin encara més destacables. I si la proximitat i la serenor en un líder les agraïm (aplaudim i admirem) en un context de pau, imaginin en temps de guerra (acabem convertint aquella persona en heroi)...

Després d'estudiar-lo com a còmic, candidat, president en pau i president en guerra, Zelenski no es presenta com un gran actor, però sí com un gran (i original) comunicador. La seva principal arma de guerra? Un telèfon mòbil i una mirada sincera (cosa que curiosament quan actuava no aconseguia transmetre). Zelenski interpreta el paper de líder de guerra 2.0. Potser serà el millor (i darrer) paper de la seva vida.