La Covid i la pandèmia han fet més evident que mai la importància de la investigació científica, un sector que sovint és invisible, però que és imprescindible, com s'ha demostrat amb les vacunes contra la Covid. Però, en quines condicions treballen els investigadors? La realitat és que la majoria tenen sous irrisoris, de 1.000 euros al mes, amb contractes temporals, i sovint tenen molts problemes per aconseguir diners per finançar les investigacions. El cas de la Cristina Aresté és un exemple d'aquesta precarietat. Té 47 anys i cobra 1.100 euros. Té un contracte laboral a temps parcial. El contracte és de cinc hores diàries, però la realitat és que acaba fent les hores que calgui perquè la investigació tiri endavant. Com que no hi ha places per a investigadores doctorades com ella, per poder-la contractar li han hagut de fer un contracte de "tècnic de laboratori". Treballa en una investigació contra el càncer a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i, tal com explica, el seu futur és totalment incert. "Porto des del 2017 encadenant contractes temporals. Amb 1.100 euros al mes és evident que no puc sostenir la meva família, depenc del meu marit. No pots fer plans de futur,  i, a la meva edat, marxar fora ja no és una opció." Fuga de cervells forçada Marxar a l'estranger a treballar és l'opció que acaben escollint molts investigadors, sobretot els més joves. Fora d'Espanya, els investigadors acostumen a cobrar el doble.  El Grup d'Investigació d'Enginyeria Cel·lular i Bioprocés de la UAB té un projecte per optimitzar la fabricació de vacunes anti-Covid (UAB) La Blanca Cucarull té 28 anys i està acabant el doctorat a la Univeristat de Barcelona, on estudia com millorar les teràpies existents contra el càncer de fetge, però aquest juliol se li acaba la beca que tenia. Davant la impossibilitat de continuar treballant com a investigadora a Catalunya, s'està plantejant marxar. "Ara cobro 1.250 euros, que és el màxim que es pot cobrar amb la beca. El mes que ve vaig directa a l'atur. No hi ha opcions de contractació com a investigadora, només donen unes 200 beques 'postdoc'. És molt complicat." Explica al "Catalunya migdia" que no sap què fer, perquè, si marxa fora, sap que no tornarà. I l'opció que té per quedar-se és intentar treballar en una farmacèutica.  Estudiants de doctorat com la Blanca es plantegen marxar a buscar feina fora de Catalunya (IIBB-CSIC) Qui ho va tenir clar des del principi i va marxar fora des que va acabar la carrera és l'Ester Caffarel-Salvador. L'Ester explica que tan bon punt va acabar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona va marxar a fer pràctiques al Regne Unit. "Aquí, les coses estaven molt malament, així que directament vaig decidir marxar a fer el doctorat al Regne Unit i m'hi vaig quedar a fer el 'postdoc'. Allà, els investigadors tenen molt prestigi, i tenia molt bon sou." Gràcies a la feina que va fer al Regne Unit, l'Institut Tecnològic de Massachusetts, el prestigiós MIT, la va fitxar. Ara acaba de publicar el resultat de la seva investigació: una insulina oral en pastilla per tractar la diabetis i evitar les punxades. Ara bé, segons l'Ester, viure de la investigació a les universitats dels Estats Units és complicat, perquè el cost de la vida és molt alt. "He estat quatre anys al MIT. Cobrava 50.000 dòlars l'any. Us pot semblar molt, però aquí, a Boston, tot és tan tan car que havia de compartir pis amb cinc persones. Ara que ja he acabat la investigació he passat a la indústria privada, on cobro el doble."  A diferència del que passa aquí, als Estats Units molts investigadors que treballen per a empreses privades continuen vinculats a la recerca científica, com explica l'Ester. "Aquí, les empreses et permeten destinar el 15% de la teva jornada a seguir investigant, així que continuo vinculada al MIT." Fer el pas a l'empresa privada i treballar per a empreses farmacèutiques és l'alternativa per als que es queden a Catalunya. Ara bé, això significa renunciar a la investigació, com explica la Cristina. "Si porto tot aquest temps aguantant és perquè no em fa cap il·lusió passar a l'empresa privada. Reconec que en algun moment he enviat el currículum, però prefereixo continuar amb la recerca." L'Ester Caffarel-Salvador ha desenvolupat un medicament per eliminar les agulles que es fan servir per tractar la diabetis La Covid i la falta de finançament públic per investigar  A la precarietat laboral dels investigadors s'hi afegeix la falta de finançament per tirar endavant els projectes i recerques. El Grup d'Investigació d'Enginyeria Cel·lular i Bioprocés de la Universitat Autònoma de Barcelona té un projecte per optimitzar el procés de fabricació de les vacunes contra la Covid. Ara bé, no ha aconseguit finançament per poder fer la investigació, com explica una de les investigadores de l'equip, Laura Cervera. "Hem presentat el nostre projecte en diverses ocasions al ministeri, però no hem aconseguit que el financin. Treballem amb el que es coneixen com a vacunes recombinants, i amb la pandèmia, més que mai, s'ha demostrat que són necessàries." Davant la falta de finançament públic han posat en marxa un crowdfunding amb què han aconseguit recaptar 8.000 euros dels 60.000 que necessiten. Tot i això, tiraran endavant, com explica la Laura. "Arribarem fins on arribin els diners. La investigació amb cèl·lules animals és molt cara, així que no la podrem fer, ens quedarem en la fase prèvia a l'espera d'aconseguir més finançament." Els pressupostos estatals en recerca científica havien caigut un 42% des del 2009, però les esperances ara estan dipositades en els fons europeus anomenats Next Generation. A partir de la previsió de rebre'ls, el pressupost espanyol en recerca ha crescut un 60% aquest 2021. Per part de la Generalitat, la previsió és créixer dels 800 milions invertits en R+D+i el 2019 fins als 1.300 el 2024, però per a això caldrà l'aprovació dels pressupostos.