Ja ho diu en Josep Coromines, el responsable del refugi de Talaixà: si Sant Aniol és el cor de l'Alta Garrotxa, Talaixà en serien els pulmons: "Per mi, és el lloc màgic amb unes vistes excepcionals del Bassegoda, per l'altre cantó pots veure totes les valls d'Oix, Hortmoier, Olot i sobretot, sota el Bassegoda, la vall de Riu. És magic perquè no s'hi pot anar amb cotxe. La quietud i el silenci dominen a Talaixà, perquè no hi ha cap nucli a la vora i el silenci és total." Arguments més que engrescadors per pujar fins a Talaixà: aigua, verdor i quietud a 750 metres d'altitud. Una "maregassa de muntanyes", tal com ho defineix el nostre geògraf Guifré Lloses, que coneix sobradament el nostre convidat del tros, Xavier Grabalosa, veí de les Preses. En Xavier sap de què parla, perquè és impulsor de l'Embardissada, una ruta per l'Alta Garrotxa que cada any organitza el Centre Excursionista d'Olot.  Banc de la felicitat amb l'església de Talaixà (Joan Vilaplana) Amb en Xavier farem camí, juntament amb el nostre excursionista oficial, Joan Vilaplana, que ens ha tornat de Talaixà canviat ("soc una altra persona", assegura amb els ulls vidriosos). I on anem a preguntar sobre si la gent coneix la Garrotxa o no? Doncs a Mataró. Com sempre, les preguntes al carrer van a càrrec de Xavier Soler, el Sr. Soler, que ens ensenya com entre el Maresme i la Garrotxa hi ha prou bona connexió. Dades bàsiques i itinerari: Fem una ruta circular de 18 quilòmetres i uns 850 metres de desnivell. Puja molt? Sí i no. El caminaire Vilaplana explica el perquè: "És una excursió llargueta. És veritat que 850 metres ja és un desnivell important, però com que el quilometratge també ho és, tot es reparteix i el pendent acaba sent força suau i agradable. Compteu destinar a la ruta entre cinc i set hores, segons el ritme i les parades.  El punt de sortida i d'arribada és la població de Sadernes, on cal deixar el cotxe en un pàrquing de pagament per regular la gentada i evitar aglomeracions. Entre el març i el setembre, cal fer reserva. Al juliol i a l'agost es paga tots els dies i la resta de mesos, només els caps de setmana i festius. Preu: 5,56 euros."   Si voleu saber l'itinerari, podeu consultar el track de Wikiloc a càrrec de l'equip del "No cal anar a Suïssa" clicant aquí. Reclams 1 - Talaixà Arribar a Talaixà demana agafar, des de Sadernes, la pista que ens durà al pont medieval d'en Valentí, resseguint la riera de Sant Aniol. Tal com explica el caminaire Vilaplana, un cop passat el pont agafarem un corriol que puja pel mig del bosc i al cap de dues horetes o menys ens plantarem a Talaixà: "El primer a destacar és el paratge bucòlic del coll i el refugi de Talaixà, un indret extraordinari per bonic, a 750 metres d'alçada, la cota màxima de la ruta. Talaixà és deliciós. Tenim unes vistes espectaculars, especialment la de la vall de Riu, amb la inconfusible piràmide del Bassegoda al fons. I  a l'altra banda, vistes a les valls d'Oix i d'Hortmoier." Vistes cap al Bassegoda, des del banc de la felicitat (Joan Vilaplana) A més de les vistes, a Talaixà ens hi espera un refugi regentat pel centre excursionista d'Olot im més endavant, l'ermita romànica de Sant Martí. I fins i tot, un banc amb unes vistes tan espectaculars que l'han anomenat "El banc de la felicitat". Hi ajuda, i molt, la quietud que busquen els visitants (recordem-ho: a Talaixà no s'hi arriba en cotxe). Pel que fa al nom d'origen, en Xavier Grabalosa recorda que una de les teories, força popular, és que Talaixà prové de Talaia, per les vistes que ofereix des d'aquet punt privilegiat. Però hi ha més teories, com la que ens explica el nostre geògraf Guifré Lloses: "Segons Corominas, el nom podria venir d'un predi romà, és a dir, d'una servitud pròpia del dret romà, en aquest cas d'una servitud del camp. Però sembla ser que el seu origen encara es podria remuntar més enllà en el temps i que podria provenir del grec antic, del mot 'thalassus' o 'thalassanianum', és a dir, alta mar".  Costa fer-se una idea de per què els antics pobladors van posar aquest nom a aquest indret, però, en tot cas, vista l'orografia agresta del lloc, sí que podríem convenir que ens trobem en una autèntica maregassa de muntanyes." 2 - Sant Aniol d'Aguja L'espadanya de Sant Aniol d'Aguja (Joan Vilaplana) Per arribar-hi des de Talaixà agafarem el GR11, el que travessa els Pirineus. En farem un trosset petit que ens durà a Sant Aniol passant per l'anomenat Salt de la Núvia: "El Salt de la Núvia és un pas una mica aeri, arran de cinglera, però que podrem superar sense problemes gràcies a un passamans instal·lat a la paret. Jo tinc un vertigen que em moro i, malgrat això, el vaig poder passar força bé." Passat el Salt de la Núvia,  arribarem a Sant Aniol d'Aguja. Portarem 10 quilòmetres i mig de ruta i serem a 660 metres d'altitud.  "A Sant Aniol d'Aguja hi trobarem una ermita d'origen romànic, del segle XI, situada a prop de la riera de Sant Aniol, de fet una mica més amunt hi trobem un gorg espectacular, el Gorg Blau, i un salt d'aigua també d'aquells que fan goig, el Salt del Brull." 3 - El camí de Sant Aniol a Sadernes Riera de Sant Aniol, amb un cabal digne (Joan Vilaplana) Aquesta ruta, força popular, va resseguint arran d'aigua la riera de Sant Aniol. De fet, en alguns punts l'haurem de travessar.  "Si baixa aigua, tindrem moltes opcions al llarg del camí per fer una bona remullada en gorgs d'aigües cristal·lines i turqueses però, això sí, gèlides.  Jo només hi vaig sucar els peuets i ja en vaig tenir prou. Això sí, és una zona de bany molt habitual a l'estiu i pot ser que hi trobem força gent." Com sempre, ja ho sabeu, podeu fer-nos arribar les vostres propostes i queixes al correu del programa suissa@catradio.cat.