Pujar al castell del Montgrí des de Torrella de Montgrí, el poble que té als seus peus, és un clàssic. Fer una ruta una mica més llarga, circular, que passi per les Dunes, el Montplà, el castell, i torni per l'ermita de Santa Caterina, ja no és tan, tan conegut (excepte pels de casa, és clar). I fer-ho amb el consell d'un veí del poble, que s'ha fet uns farts d'anar-hi, això ja és un luxe.  I això és el que fem amb aquesta ruta del "No cal anar a Suïssa": voltem pel Montgrí amb l'acompanyament expert del veí de Torroella Joan Pintiado, les vivències del nostre caminaire Joan Vilaplana, els apunts acadèmics del nostre geògraf Guifré Lloses, i les preguntes al carrer del nostre apreciat senyor Soler (Xavier Soler). Aquest cop, pels carrers de Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat. Vistes del castell mirant cap al sud (Gerard López) Una ruta de costa amb alguns trams d'ombra, però que és majoritàriament pelada (a l'estiu, alerta amb el sol: millor fer-la a primera o última hora) i que ens sorprèn per tot el que hi descobrim. Dades bàsiques i itinerari Farem una ruta circular de poc més de 9 quilòmetres amb un desnivell de 300 metres. En Joan Vilaplana ha fet números i ens en dona més detalls: "Es una excursió tranquil·leta. En 3 o 4 hores ho tenim de sobres. Pel que fa al punt de sortida, hem d'arribar fins a la població de Torroella de Montgrí i anar fins al veïnat de les Dunes, a la carretera de Estartit. Podem deixar el cotxe en aquest veïnat mateix. A partir d'aquí, a caminar!" Podeu consultar l'itinerari fent una ullada al track de Wikiloc de la sortida associat a l'equip del programa. Hi podeu anar clicant aquí. Reclams 1 - El Montplà Es tracta del cim més alt del massís del Montgrí, que supera per molt poquets metres el de Santa Caterina, la muntanya del Castell. En concret, el Montplà té 310 metres d'altitud i Santa Caterina, 302.  "Coronarem el Montplà quan portem poc més de 2 quilòmetres i mig de ruta i després d'haver passat per l'anomenada Casa de les Dunes. Quan serem al cim ens adonarem que fa honor al nom de la muntanya: ben pla i sense cap ombra on resguardar-nos. Això sí, ja divisarem la inconfusible forma de la muntanya del Montgrí amb el castell de protagonista. A partir d'aquí haurem de baixar al coll d'en Garrigàs i des d'allà atacar la muntanya estrella del massís." 2 - El castell del Montgrí És la visita estrella de la ruta. Hi arribarem quan portem 4 quilòmetres d'excursió. Es tracta d'una fortificació medieval de planta quadrada que manté les 4 parets aixecades, però que està buit per dins.  Interior del castell (Gerard López) "Tot i que està buit i no té sostre, podem pujar fins als merlets i les torres i recórrer tot el perímetre superior, des  d'on tindrem vistes 'apostoflants': al nord el golf de Roses, les Alberes, el Canigó i la Catalunya Nord. Al sud-oest albirarem fins al Montseny, i al sud-est la Gola del Ter, la seva desembocadura a l'Estartit i les illes Medes." A diferència d'altres castells, aquest no està a mig destruir, sinó que està mig construït: "El castell va ser encarregat pel rei Jaume II  per vigilar el comtat veí d'Empúries. La seva construcció va començar l'any 1294, però al cap de pocs anys, amb les parets a mig aixecar, es van aturar les obres per què ja no feia falta. El motiu és fàcil d'entendre: per un seguit d'anades i vingudes polítiques, el comtat Empúries havia deixat de ser una amenaça. " 3 - Santa Caterina  A l'ermita de Santa Caterina hi arribarem baixant del Montgrí, quan portem 6 quilòmetres de ruta. És una ermita fundada l'any 1392 per frares de Montserrat que van marxar del monestir per desavinences amb els seus superiors.  Santa Caterina (Gerard López) Als segles XVII i XVIII es va convertir en un espai molt popular i des d'aleshores cada diumenge anterior al 25 de novembre s'hi celebra un aplec en honor a Santa Caterina. "A Santa Caterina hi ha diversos menjadors interiors que es poden reservar, una zona de barbacoes, tot i que ens hem d'assegurar que no està prohibit fer-les servir per perill d'incendis, i un petit espai que serveix begudes, tot i que cal consultar quan està obert." Però més enllà d'això, i tal com recorda Guifré Lloses, Santa Caterina va ser font d'inspiració d'una de les autores més importants de la literatura rural catalana: "Estem parlant de Victor Català, altrament Caterina Albert, amb la seva obra "Solitud": Caterina Albert era de l'Escala, a l'Alt Empordà. L'ermita de Santa Caterina i els espais del massís van ser font d'inspiració per escriure la novel·la." Com sempre, si voleu fer-nos arribar suggeriments, correccions, queixes o amables felicitacions, ja ho sabeu: suissa@catradio.cat.