L'entorn del riu Segre està farcit de racons únics, de la Cerdanya al Segrià, i això inclou un dels trams més bonics que ofereix el seu recorregut: el congost del Mu, un estret feréstec que redescobrim amb aquesta excursió d'aigua entre Alòs de Balaguer i Camarasa, a la comarca de la Noguera, just en el punt en què el Segre rep les aigües de la Noguera Pallaresa. Hi anem aconsellats per la Rosa Torrades, veïna de Vallfogona de Balaguer, que es coneix la ruta com pocs, que ens guia per un entorn únic. L'entorn del Mu ha meravellat, com passa sempre, el nostre caminaire, Joan  Vilalplana. En Xavier Soler ha anat a preguntar sobre aquest racó de país al Tarragonès; en concret, a Altafulla: arran de mar és conegut el Mu?  Tram mitjà de la ruta (Gerard López) I el geògraf Guifré Lloses ens resol qüestions com, per exemple, d'on ve el nom del Mu. La resposta és relativament fàcil: "Segurament la resposta la podrem trobar a l'indret mateix, ja que una de les puntes que s'alcen de la serra Carbonera, el serrat meridional del congost del Mu, és precisament la punta del Mu i és justament un bon mur el que cau des d'allà fins al riu Segre. Així, doncs, avui el nom fa la cosa: un topònim ben descriptiu de l'indret on ens trobem, un pas estret del riu entre grans murs que s'alcen per sobre seu." Dades bàsiques i itinerari: Aquest cop farem una excursió no circular, és a dir, haurem de tornar per on hem vingut. I tal com recorda el caminaire Vilaplana, tenim dues opcions: La primera: deixar el cotxe a Alòs de Balaguer. Aleshores farem uns set quilòmetres d'anada i set més de tornada, 14 en total. I amb un desnivell molt assumible, d'uns 150 metres.  La segona opció es fer els primers tres quilòmetres de pista en cotxe i aparcar a l'inici del congost, on hi ha un petit espai disponible, o bé aparcar en algun lateral que trobem durant la pista. Aleshores ens n'estalviem sis entre l'anada i la tornada. Jo us diria que hi ha molt poc lloc per aparcar, la pista és estreta, i si us trobeu un cotxe de cara pot ser complicat. A partir d'aquí que cadascú decideixi. Vista general del congost, des del tram elevat de la ruta (Gerard López) Com és habitual, podeu trobar informació de l'itinerari al Track de Wikiloc vinculat a l'equip del programa clicant aquí. Per cert, la major part del trajecte el fem per la riba dreta, de manera que de baixada tenim el riu a la nostra esquerra. Això sí: cal anar preparats: "Tota l'estona caminarem pel cantó més assolellat del congost, i si hi anem a ple pic del dia ni l'ombra dels cingles de la serra Carbonera ens ajudaran." Tot plegat, una informació bàsica que rebla el geògraf Guifré Lloses: "En la manca d'ombres, tampoc hi ajuda la massa vegetal: és abundant, sí, però en tractar-se d'un rocallós i amb grans pendents, no ha donat peu a la formació de boscos de gaire densitat ni alçada. Més aviat una vegetació mediterrània arbustiva i uns pocs arbres esclarissats com alzines i arbres de ribera." Reclams 1 - L'aproximació al congost arran d'aigua Les primeres parets del congost, des del camí d'aproximació (Gerard López) Si escollim la ruta llarga, començant la caminada des d'Alòs, gaudirem d'una "ruta deliciosa" d'uns tres quilòmetres, en alguns moments serem arran del Segre, en d'altres una mica més allunyats, però mai gaire separats. "Quan portem un quilòmetre ens trobarem la font de l'Espadella, on trobarem taules i cadires per si volem fer una paradeta. Seguint el camí ens anirem acostant al Congost i ben aviat ja veurem davant nostre el pas estret que hi dona accés." 2 - El camí del Congost Només començar et trobes un cartell de la Generalitat i de l'Ajuntament d'Alòs d'aquells que et posen en alerta. Hi diu: "Perill, risc de Caiguda, aneu amb compte". "En aguns punts cal anar amb prudència perquè tenim la caiguda fins al riu al costat, però si mires bé on poses els peus, cap problema. De fet, és un camí que poden fer els nens: anant en compte, això sí,  però s'ho passaran bé. A més, el camí té poc desnivell. I per acabar-ho d'arrodonir, et trobes passarel·les i ponts que fan la ruta més entretinguda.  Poc abans d'arribar al final del congost arriba la traca final: Ens trobem un pont penjant que travessa el riu sense cap complicació, i just després ens espera una espectacular passarel·la metàl·lica, clavada a la roca, que passa per sobre el riu a certa altura i que és d'aquelles que veus el buit sota els peus. La passarel·la metàl·lica ens deixa al punt de retorn de l'excursió, passada una petita resclosa del Segre i just a sota de la presa de Camarasa de la Noguera Pallaresa, que es deixa endevinar entre la vegetació de l'aiguabarreig entre els dos rius. Passarel·les al tram final de la ruta (Gerard López) 3 - Les panoràmiques a mitja altura En algun dels trams avancem una mica enlairats, amb el Segre encaixonat entre els cingles i la vegetació que baixa del cim del Castellàs, damunt nostre, i a la riba contrària, les parets de Mu, a la serra carbonera. Tot plegat fa que durant tot el camí anem trobant vistes espectaculars del riu amb el seu esplendorós entorn.  "Es tracta un paisatge de pel·lícula i un conjunt bonic per fer bones fotos. Així que aquesta excursió és imprescindible per als amants dels bons paisatges del país." Com sempre, ja sabeu que ens podeu enviar els vostres suggeriments i propostes al correu del programa: suissa@3cat.cat.