Poques vegades fem una excursió per una muntanya amb tanta força i tanta empremta humana, però aquest és, sens dubte, el cas: com ja diu el nom, el Montsant té un regust espiritual únic, tel·lúric, religiós, que ha atret els humans de fa segles. Encara ara es manté la tradició eremítica d'una serralada que conté un bon grapat d'ermites, la majoria en bon estat i en ple ús, i també ens obsequia amb vistes úniques "que en dies clars permeten abastar bona part del país". En Joan Vilaplana s'hi ha ben passejat i ens porta una ruta circular que fa el cim i recorre alguns dels racons emblemàtics de la muntanya, començant per l'ermita de Sant Joan del Codolar, on viu la Montserrat Domingo, ermitana que fa dècades que s'està a la masoveria, i que ens explica com viu el silenci "d'una muntanya que es queixa". Panoràmica general de la serralada (Sergi Boixader) I també comptem amb el nostre geògraf Guifré Lloses, que ens destaca el "misticisme" de la serralada: "Probablement, només l'altre gran massís conglomerat del país, Montserrat, és comparable en l'espiritualitat de l'indret. Arreu hi trobem mostres de la connexió divina amb la muntanya: la cartoixa d'Escaladei o l'ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, amagada enmig del congost del mateix nom en un indret màgic i on la roca pren unes formes capritxosament formidables. Però encara hi ha més exemples: les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena a Ulldemolins, la de la Mare de Déu del Montsant a Albarca o Sant Salvador de Margalef, manifestacions religioses al bell mig del massís que transmeten pau i solemnitat" Ens ajuden a descobrir la muntanya el cap de Brigada del Parc Natural de Montsant, David Martra, i la tècnica d'Ús Públic i Patrimoni del parc, Montse Solà. I si busqueu bones fotos, també ens ensenya trucs i secrets per obtenir bones imatges el fotògraf i col·laborador de la revista Descobrir Sergi Boixader. I com sempre, el nostre enquestador Xavier Soler, el nostre Senyor Soler, pentina els carrers del país per saber si ens coneixem bé entre nosaltres: què coneixen els veïns de Begues, al Baix Llobregat, del Montsant? Dades bàsiques i itinerari: Fem una ruta circular de gairebé 9 quilòmetres, amb un desnivell d'uns 500 metres. Pel que fa al temps, i sempre segons el nostre caminaire Joan, "poseu-hi entre 3 i 4 horetes". "Jo m'hi vaig estar 4 hores i quart. Però és el de sempre havíem d'anar recorrent el terreny amb calma per copsar tots els matisos i poder-ho explicar al 'No cal anar a Suïssa'. I encara vaig haver de córrer perquè a un quart de quatre teníem taula encarregada a Siurana!" De fet, si ens dediquem a buscar una bona fotografia, el temps de l'excursió es pot anar estirant. I el lloc dona per a molt, com ens comenta en Sergi Boixader. Un exemple: doncs buscar una bona panoràmica de les parets amb les vinyes al peu de la muntanya. Com aquesta: Les vinyes i les parets del Montsant, una estampa única (Sergi Boixader) Podeu trobar tot l'itinerari al track de Wikiloc vinculat a l'equip del programa clicant aquí. Reclams 1 - L'ermita de Sant Joan del Codolar L'ermita de Sant Joan del Codolar és, de fet, el punt de sortida de l'excursió. Comencem la ruta ja en un entorn natural espectacular, marca de la casa Montsant. Som a 750 metres d'altitud i tenim els conglomerats de la cinglera just a sobre. Som a 4 quilòmetres del nucli de població més proper, Cornudella. "Envoltada de xiprers, ens hi trobem aquesta petita ermita barroca: Sant Joan del Codolar, de la qual no es va tenir notícies fins al segle XVI, tot i que sembla que la primera construcció es va aixecar al XIII. Està dedicada a Sant Joan Baptista i és un dels principals exponents de la important tradició espiritual i eremítica del Montsant. Sant Joan del Codolar des del camí de la Llisera (Joan Vilaplana) De fet, al llarg de la història Sant Joan del Codolar ha estat refugi de diversos ermitans i ermitanes. I avui en dia ho continua sent. Des del 1977, fa 47 anys, en una austera caseta al costat de l'ermita hi viu una monja anacoreta, que ara té 83 anys, està en plena forma i es diu Maria Montserrat Domingo Batlle. Ens acull a casa i ens explica com gaudeix de tot, començant pel silenci: "Montsant és casa. Casa meva i de tothom, eh? No me la vull fer meva. Montsant té la seva pròpia identitat i per mi és casa." La Montserrat Domingo a casa seva, el Montsant (Joan Vilaplana) "M'aixeco en pregària, això és essencial. Més o menys a les sis, segons l'època... i me'n vaig a dormir tard, mai abans de les onze. I cada dia és diferent. Venint gent, cada dia és diferent. I m'impressiona quan baixa algú del cotxe i se sorprèn... L'altre dia, una amiga que va venir de Tudela, deia: 'M'ha impressionat el silenci en sortir del cotxe.' Va ser el primer que va dir" 2 - El pla del Moloner De Sant Joan del Codolar agafarem el GR 174.1, que ens portarà fins dalt de la serra major del Montsant seguint el grau del Montsant, també conegut com a grau del Tomaset. És un camí sense dificultats tècniques, però que s'enfila sense miraments. I amb bones vistes de la serra en alguns punts. I al cap de poc més de 2 quilòmetres arribarem al pla del Moloner, a 1.050 metres d'altitud. "Som ja molt a prop de la cota màxima de la ruta i aquí al pla del Moloner hi trobem dues cavitats: la cova del Moloner, que des de l'edat mitjana va ser habitada durant uns quants segles, i la cova Santa, una cavitat molt coneguda pels amants de l'espeleologia del país amb quatre cambres, un recorregut de 200 metres i un desnivell de 15 metres." 3 - El cim de la roca Corbatera Cim (emboirat) del Montsant: la roca Corbatera (Joan Vilaplana) Un quilòmetre i 800 metres després arribarem al cim de la roca Corbatera, el punt més alt de la serra i sostre comarcal del Priorat amb 1.163 metres d'altitud. I que no hi falti de res, conté tots els ingredients: vèrtex geodèsic, plaques commemoratives, un petit pessebre i lloc amb sorprenents vistes 360 graus en dia clar. Tot això, amb el permís de la boira, això sí. Si teniu alguna proposta, comentari o qüestió que no pot esperar més, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres a suïssa@3cat.cat.