El nostre caminaire oficial, Joan Vilaplana, considera que aquesta ruta és de les més reconfortants que ha fet, tenint en compte l'equació entre esforç i resultat. Fem una caminada circular amb punt de sortida i arribada al nucli d'Ordal (terme de Subirats, l'Alt Penedès) que passa per tres cims: el Montcau, el Roc de Forellac i el Puig d'Agulles.  El camí és fàcil i ben fressat, i ens discorre entre pins, alguns camps de vinyes, vistes àmplies i un munt de patrimoni de pedra seca que el nostre convidat, el veí de Subirats Joan Esteve, de cal Serafí, coneix prou bé: Fins a 160 cabanes inventariades que ell mateix, juntament amb altres veïns del poble, es cuida d'anar restaurant. Els boscos de l'Ordal des del peu del Puig d'Agulles (Joan Vilaplana) També comptem amb el geògraf Guifré Lloses, que ens dibuixa un racó de país que va més enllà del "lloc de pas" que molts catalans tenen com a referent: "Estem parlant d'un conjunt de muntanyes i petites valls ben delimitat a l'est sobre la vall baixa del Llobregat i a nord i oest sobre la plana penedesenca, però que, en canvi, es difumina a sud i oest amb el massís del Garraf. D'aquí que els seus límits siguin un pèl imprecisos.  "La pervivència del seu riquíssim llegat agrari i rural és una tasca ben difícil, especialment a llevant d'aquest territori, ja que l'Ordal és el dia d'avui un espai fragmentat ple d'urbanitzacions, infraestructures i pedreres." I tot això ho reguem, com sempre, amb les enquestes al carrer del 'Senyor Soler', el nostre entrevistador, Xavier Soler, que pregunta per l'Ordal als veïns de Sant Celoni, al Vallès Oriental. I sí, efectivament: per a molts ciutadans d'aquest país, l'Ordal "és un lloc de pas". Dades bàsiques i itinerari Farem una ruta circular de 10 quilòmetres i mig, majoritàriament a través de pistes forestals no asfaltades. Amb un desnivell de 390 metres amb el punt de sortida al nucli d'Ordal, un dels quinze nuclis de població del municipi de Subirats. En concret, a la torre de Can Parellada. Segons Joan Vilaplana, una estirada de cames com cal: "És una excursió apta per a tothom amb una mínima forma física. Una sortida que podrem completar perfectament dedicant-hi entre 2 i 3 horetes." Si cliqueu aquí, podreu consultar el "track" de Wikiloc vinculat a l'equip del programa. Vinyes a tocar de Can Parellada, al punt de sortida de la ruta (Joan Vilaplana) Reclams 1.  Els tres petits cims de la serralada El Montcau de 644 metres d'altitud, el Roc de Forellac, de 629 metres i el Puig d'Agulles, de 644 metres. Per cert, aquest últim és el cim més alt de l'Ordal. En molts casos, cims suaus farcits de bosc de pi blanc que en alguns casos passen gairebé desapercebuts. És el cas, per exemple, del Montcau: "El Montcau, de 644 metres d'alçada és un dels cims amb més poc caràcter de cim que he vist mai. Al costat del camí, aquí gairebé sense vistes, un petit monòlit amb una placa de l'Ajuntament de Gelida ens diu que som al capdamunt de la muntanya." Al sostre de l'Ordal, al Puig d'Agulles, hi trobem un element poc habitual: una gran esfera blanca i metàl·lica. Què és? Doncs és un radar meteorològic de l'Agència Espanyola de Meteorologia, l'AEMET. Ben a prop d'aquest, al Puig Bernat, en terme de Vallirana, hi ha un dels 4 radars meteorològics que conformen la xarxa del nostre sistema nacional, el Servei Meteorològic de Catalunya.  2. Les panoràmiques Al voltant del Montcau, tant abans d'arribar-hi com de camí cap a la resta de cims, tindrem punts amb molt bones vistes cap al Nord. En primer terme veurem Montserrat, a la nostra esquerra i el Montseny cap a la dreta. "I també es veu el Pirineu: des del Costabona, o el Roc Colom a l'extrem oriental, fins al Puigmal, la Tossa d'Alp, el Puigpedrós, el Montsent de Pallars, o l'Aneto i el Posets, a l'extrem ja més occidental." Montserrat amb el Pirineu darrere, vistos des de prop del Montcau (Joan Vilaplana) I és en aquest entorn on, ja fa uns quants anys, el nostre convidat, en Joan de cal Serafí, seguia els partits de futbol del Barça: "Quan la temporada 1973-1974 el Barça de Cruyff va guanyar la lliga, amb un grup de joves del poble pujàvem allà a dalt amb un transistor, i ens posàvem en un racó arrecerat a escoltar els partits per ràdio." 3. La pedra seca Durant la ruta, en Joan diu que en va trobar unes cinc o sis, però tota aquesta zona n'està farcida. Només al terme municipal de Subirats, se n'han inventariat 160. "Parlem de Pedra Seca quan ens referim a construccions fetes només a través de blocs de pedra, sense cap element de cohesió o d'unió entre si, ni argila, ni morter, no fang ni res. Les pedres encaixen entre si gràcies a la seva forma natural i es falquen amb d'altres de més petites." Una de les barraques de pedra seca de la ruta (Joan Vilaplana) El nostre convidat és un dels veïns que es dediquen just a això: a restaurar les cabanes que s'han inventariat al voltant del poble. "Sortim cada dia amb un petit grup i ens hi estem un parell d'hores. La majoria estan ben arreglades, però de vegades n'hi ha alguna que li cau algun tros, però solen estar en ben recuperades." Com sempre, ja sabeu que podeu enviar-nos les vostres propostes i suggeriments al correu del programa: suïssa@3cat.cat.