La caminada entre el castell de Llaers i el castell de Milany, al Ripollès i a la frontera amb Osona, és un bany de boscos, balmes, muntanyes i patrimoni aturat en el temps. Prepirineu i Catalunya vella en estat pur que decobrim en una ruta circular que surt del peu del castell i ermita de Sant Bartomeu de Llaés, i té el seu punt àlgid a les restes del castell medieval bastit a més altitud de Catalunya: el castell de Milany (1.529 m).  Fem l'excursió amb el consell d'una ripollesa de pro: la tècnica de turisme de Ripoll, Virtudes Cuadros, que posa nota a les explicacions de la ruta que ens fa el nostre caminaire, Joan Vilaplana. En Guifré Lloses, el geògraf nacional del "No cal anar a Suïssa" ens fa una primera aproximació "acadèmica" del terme: "A Llaés hi domina un paisatge de poblament dispers i de grans masos que van ser l'enzim d'un assentament i repoblament de la Catalunya Vella a l'alta edat mitjana. Poc més que un petit nucli amb església, un castell i un reguitzell de masies espargides per un territori de massa forestal notable.  Castell i església de Llaés (Gerard López) "Llaés  ha sigut terra de pas, de camins i traginers. Durant molt de temps, la vila de Llaés havia tingut un antic hostal d'aquells que ja no en queden: un foc ben encès tot l'any, una bona cuina-menjador, una gran cavalleria, i un parell de dormitoris per donar acollida a excursionistes, traginers de pas i veïns que es desplaçaven per fer tractes." I és molt conegut Llaés fora del Ripollès? Ho preguntem lluny d'aquí: entre els veïns de Sant Cugat del Vallès, tasca que com sempre executa a la perfecció el nostre home-enquestes, Xavier Soler, conegut com el nostre "senyor Soler amb erra". Dades bàsiques i itinerari: La ruta entre Llaés i Milany té una anada per la carena, que passa per l'ermita de la Cau i ens obsequia amb grans perspectives pirinenques i prepirinenques, i una tornada per la vall, que ens reobsequia amb fondalades i balmes i més estampes bosquetanes. Faigs, pins, alzines, roures, bedolls, boixos... vegetació de tota mena que pobla uns boscos que ens acompanyen en tot moment.  Això, passat a números, o si més no als números del nostre caminaire Joan Vilapana, es tradueix en el següent: "Farem una ruta circular de poc més de 14 quilòmetres, amb uns 600 metres de desnivell i, per tant, jo calcularia unes 5 o 6 horetes." Com sol ser habitual, us en pengem l'itinerari al "track" de Wikiloc vinculat a l'equip del programa, que podeu consultar clicant aquí. Reclams 1 - El castell de Llaés i el panteó El castell de Llaés és en realitat l'església de Sant Bartomeu amb tot de construccions adjuntes, que es troben dalt d'una muntanyeta. És el punt de sortida de la ruta que ens mostra un entorn de boscos i pocs sembrats, amb grans masos dispersos com el mas de la Vila, al peu del castell, o l'hostal de la Serra de Llaés, que es troba a un quilòmetre escàs del castell. L'església va ser consagrada el segle X, quan a Sant Joan de les Abadesses hi havia, efectivament, monges i abadesses. Actualment és un establiment de turisme rural. Però tal com recorda el nostre caminaire Vilaplana, Llaés té altres atractius històrics, si bé són d'èpoques més recents: "Un altre dels elements que mereixen visita és el panteó dels carlins, un petit mausoleu que s'aixeca rere el castell, a la zona obaga de la muntanya, en honor a uns 70 carrabiners afusellats pels carlins dalt del cementiri de Llaés. Els fets es remunten a la tercera i última guerra carlina, el 1874." Panteó de la tercera guerra carlina (1874) (Gerard López) 2 - L'ermita de la Cau Aquesta petita ermita ens apareix a mig camí, pujant cap a Milany. La trobem en una obertura del bosc, a l'inici de la carena de la serra de Milany. Hi arribarem al cap de 3 quilòmetres i mig de ruta i després d'anar guanyant alçada per camins envoltats de faigs i boixos. De fet, la Cau és a 1.323 metres d'altitud, i aquí ja haurem fet més de 300 de desnivell positiu.  "Es curiós per què no diries que la Cau és una ermita o un edifici religiós. No seria la típica església romànica és una caseta allargada, molt humil això sí en un entorn magnífic, en una plana en alçada envoltada de bosc que transmet una sensació de tranquilitat d'aquelles guapes." Ermita de la Cau (Gerard López)  I de la Cau, ens n'arriba també una dita típica, com ens recorda la Virtudes Cuadros. Tot un prec per demanar i trobar un bon marit: "Fadrina que va a la Cau, torna amb promès; i, als dos anys, ja n'hi pugen tres" 3 - El castell de Milany i les Balmes Passada la Cau, agafem el camí que ressegueix la carena i ens porta, ara ja per ruta força més planera, fins al castell de Milany. Les vistes en aquesta part de trajecte, sobretot del Bisaura i Nord d'Osona, són úniques, però milloren notablement quan arribem al castell: "Des d'allà tindrem una vista  d'aquelles que no  s'obliden: Ensija, Pedraforca, Puigmal, Taga, Pirineu,  Prepirineu,  Bisaura, Bellmunt, el Lluçanès, Ripollès... tot, tot, tot." Vistes des del castell de Milany mirant cap a Osona (Gerard López) Pel que fa al castell, es calcula que va ser aixecat a finals del segle IX.  "El castell està bastant fotut. Hi ha estances que es reconeixen: un forn, l'antiga església, i la torre de l'homenatge, que és l'últim vestigi del castell que s'aguanta dret.  La tornada la podem fer tornant pel mateix camí o baixant per la vall, i això ens portarà a fer una ruta de balmes: passem per la balma de Fleus i per la balma del Teixidor. En tots dos casos es tracta d'avencs de grans dimensions que encara conserven antics habitatges que aprofitaven el seu aixopluc natural. Van ser habitades fins ben entrat el segle XX. Balma de les Fleus (Gerard López) Com sempre, ja sabeu que ens podeu enviar suggeriments, rectificacions o aplaudiments al correu del programa: suissa@3cat.cat.