En Pol no sap dir que no. Sempre s'apunta a qualsevol pla que li proposin, encara que no vulgui i sàpiga que està mal fet: patinar en un lloc prohibit, saltar-se un càstig de la mare¿ La Minty li haurà d'ensenyar a dir NO; però els seus germans no l'hi pensen posar gens fàcil.
El Pol, la Noa i el Max són al jardí, fent volar els seus estels. Tot i que a la Mei també li agradaria, el seu estel és a les golfes, just al costat... d'un fantasma! La Mei vol deixar córrer el joc amb els seus germans, però la Minty no pararà fins que la nena venci la por i pugi a les golfes, tot i el terrible fantasma!
A la Noa li encanten els animalons i farà el que sigui per tenir-ne un a casa, fins i tot, dir un grapat de mentides. La Minty se les ha de pensar totes, per fer-l'hi entendre, no pot quedar-se amb aquell gosset que s'ha trobat al carrer i que, al contrari del que ella afirma, sí que té una altra mestressa.
A la Mei li agrada molt disfressar-se, sobretot amb els vestits de la seva germana Noa, i avui n'hi ha deixat un fet un nyap. El seu favorit! La Noa s'ha empipat de valent i la Mei no entén a què treu cap tant d'enrenou per una taqueta de no res. La Minty li haurà de donar un cop de mà, a la petita, per posar-se a la pell de la seva germana i que la pau torni a casa.
La mare li ha promès al Max que anirien a comprar el seu còmic preferit al quiosc, però ha sorgit un imprevist i ho hauran d'ajornar unes hores. El Max, però, té molta pressa per tenir el còmic a les mans i farà el que sigui per aconseguir-lo. La Minty, però, fa que s'aturi i pensi un instant... potser l'espera que li demana la mare valdrà la pena.
Al Pol cal que li posin unes injeccions de vitamines, però a ell no li agraden gens ni mica. Les agulles li fan tanta por que se les empesca totes per escapar-se'n, però això no pot ser! El Pol necessita les vitamines!... I la Minty se sap alguns trucs que segur que l'ajuden a veure les injeccions amb uns altres ulls.
Avui la Noa ha convidat a jugar la seva amiga Fiona i es pensen passar tota la tarda jugant a cavallers i princeses. A la Mei, el pla no li sembla tan bé: ella volia el castell per ella sola, així que s'empipa de valent. Però empipar-se no és la millor solució, i això ho sap la Minty, que li donarà un cop de mà a la Mei per trobar la clau que resolgui la situació sense més mal humor.
El Max ha de recitar un poema davant de tota l'escola i, malgrat saber-se'l de memòria, cada cop que assaja es queda en blanc. Atabalat, cada cop es posa més nerviós, convençut que farà el ridícul quan li toqui recitar. Però resulta que la Minty sap com dominar aquests nervis traïdors... ara només falta que el Max li faci cas!
La tieta Nuri és la tieta més petonera de totes les tietes del món! Però, a la Noa, això dels petons i les magarrufes li agrada més aviat poc. D'això a amagar-se de la tieta perquè la deixi estar, però, hi ha un bon tros. La Minty aviat trobarà la Noa i provarà de fer-li veure que, sovint, t'agradin o no, els petons són necessaris! Necessaris? Potser sí...
El Max és mogut, inquiet, xerraire... i, de vegades, se sent una mica diferent perquè tothom li diu que és un desastre. El Max està tan convençut que no val per res, que gairebé desisteix per canviar-ho... Fins que arriba la Minty i li recorda que tots som bons en alguna cosa, només cal trobar quina!
Al Pol li agrada cuinar, dur una samarreta rosa i fer pastissos, però com que els seus germans li diuen que això són coses de nenes, ell decideix canviar-ho. La Minty no entén a què treu cap aquest aquest canvi radical i li haurà de fer entendre que només són bestieses, però... li farà cas, el Pol?
El Max té cagarrines i els pares ja parlen de dur-lo al metge, si no li passen. La Minty, però, sospita que aquell mal de panxa no es deu a cap malaltia ni a res que hagi menjat el Max, sinó que ha estat provocat per alguna altra cosa que ha passat a la tarda a casa...
La Noa està malalta i no pot anar al zoo amb els seus germans. A més, com que la febre li ha pujat, la cangur no la deixa aixecar-se del llit. Empipada i trista, es lamenta de la seva mala sort... ¿Mala sort? ¿Bona sort? Aquí arriba la Minty per fer-li entendre que la sort se la busca un mateix!
La Noa sempre s'enrabia quan perd a qualsevol joc o li toca parar. Els germans n'estan ben tips i la deixen de banda. No tornaran a jugar amb ella fins que deixi d'empipar-se per tot. Després d'una tarda d'avorriment, la Noa demana ajuda a la Minty, que li suggereix un truc molt eficaç per aprendre a no enfadar-se tant: cantar a ple pulmó!
La Noa ja és massa gran per continuar fent la pipa, però creu que, si no es llepa el dit, els dibuixos, les partides de zombis o els jocs de taula no li sortiran tan bé com fins ara. La Minty la convenç que això és una rucada, però ella hi està massa acostumada i creu que no ho podrà deixar fàcilment. Juntes posaran en pràctica uns quants trucs estrambòtics per aconseguir que la Noa no es torni a ficar el dit a la boca.
Els germans han de pintar la caseta de fusta del jardí, però a cadascú li agrada un color diferent i no hi ha manera de posar-se d'acord. Farta de discutir, la Noa tira pel dret i decideix que la pintaran de vermell. Ni els seus germans ni la Minty hi estan d'acord! La fada se les haurà d'empescar per fer entendre a la Noa que, les decisions, val més prendre-les entre tots.
En Pol està fent un drac per presentar-lo a una exposició de l'escola. Quan el té llest, li ensenya a la Noa, que li diu que està bé, però que el de la Rita és molt més guai. A en Pol no li fa cap gràcia el comentari de la seva germana i, tan bon punt entra a la seva habitació, comença a carregar-se el drac. Per sort, la Minty arriba a temps per aturar-lo i ensenyar-li que hi ha crítiques constructives que val la pena escoltar!
En Max mai té temps per fer les coses: quan ha de berenar encara està acabant els deures, quan toca fer els deures ell està jugant a la consola, i quan és hora d'anar a dormir encara li falten un munt de tasques per acabar! La Minty l'ensenyarà a organitzar-se perquè cada cosa tingui el seu temps i ell tingui temps per fer totes les coses.
El Carnestoltes s'acosta i els germans no saben de què disfressar-se. No se'ls acut res de res, així que la Noa, farta, ho deixa córrer i se'n va al parc a patinar. La Minty no té intenció de rendir-se tan ràpid i fa aparèixer un gran núvol dins del qual hi caben totes les idees del món. Ara només cal agitar-lo i esperar que plogui!
En Pol sempre pensa el pitjor: si els seus germans xerren entre ells, creu que l'estan criticant. Si arriben tard, és perquè l'han deixat plantat. No ho pot evitar, sempre pensa en negatiu! La Minty li haurà d'ensenyar a fer servir un tirador màgic que atura aquests pensaments i els fa fora del seu cap per sempre més.