James Rhodes: "Una professora em va trobar amb sang i l'escola no va fer res"

Aquesta setmana, el govern espanyol ha encarregat al Defensor del Poble que investigui els abusos a menors per part de l'Església. Sobre això, el pianista i escriptor James Rhodes ha confessat que està una mica cansat d'aquest tema, però s'ha mostrat a favor d'aquesta investigació, tot i que arriba tard. El músic ha posat el focus en la indefensió dels nens, "invisibles als polítics", i s'ha queixat que l'Església sigui intocable. En aquest sentit, s'ha indignat quan ha recordat les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, on qualificava d'"errors" els abusos de l'autoritat eclesiàstica. "Perdó? Una multa de pàrquing és un error. La violació d'un nen, no." "Les coses estan canviant, per fi, però no sé si tindrà un impacte real. Tots tenim el deure de posar llum perquè aquesta maldat no pot existir". James Rhodes Precisament, James Rhodes ha posat molta llum per denunciar-ho públicament. Les seves confessions no són recents, i des de que va publicar el seu llibre autobiogràfic el 2014, "Instrumental", impactant i colpidor, on explicava com els abusos li havien canviat la vida, no ha deixat de lluitar per tenir una llei de protecció a la infància. El músic britànic-espanyol ha colpit amb les seves declaracions i reflexions, plenes de dolor i, a l'hora, d'esperança. "Hi ha pederastes, però els que encobreixen aquests delictes també són culpables. Tenia un professor de gimnàstica i durant cinc anys em va violar fins el punt que em va trencar l'esquena", ha relatat. "Aquí estic, quatre dècades després, lluitant cada dia amb aquest dimoni. Per això s'ha de fer molt més per protegir els nens", ha demanat. La "llei Rhodes" Rhodes ha confessat que "la culpa, la ràbia, la vergonya segueixen aquí" i que guardar el secret durant tants anys l'ha marcat. "Una professora em va trobar amb sang, va parlar amb el director de l'escola i no van fer res", ha explicat. Van passar molts anys fins que no ho va fer públic, quan ja en tenia 35, i ho havia amagat a la família. Per això creu que és tant important la nova llei de protecció a la infància, aprovada el març del 2021, que amplia la prescripció d'aquests delictes als 35 anys. De fet, aquesta norma porta el nom de "Llei Rhodes" per la implicació que el músic va tenir. "Molta gent va treballar durant anys en aquesta llei, però vaig obrir la porta per posar-ho en marxa", ha dit. No va ser fàcil. "Ho vam aconseguir amb el suport de tots els partits polítics", ha comentat. "Estic molt orgullós perquè les Nacions Unides ara diuen que Espanya és el país número 1 al món amb una llei de protecció a la infància", ha afegit. A més, ara aquesta llei també té un mandat legal i qualsevol persona ha de posar en coneixement de l'autoritat la sospita que un nen pot estar patint abusos. Parlar o morir "Anava al psiquiatre perquè la meva opció era parlar o morir. Hi ha molta gent que no en parla i viuen sense existir. Això és trist", explica Rhodes sobre l'època en què va decidir explicar-ho tot. Ara, es mostra agraït per haver-ho fet, i per haver pogut tenir diners per pagar especialistes. "Necessitem més suports no només per les víctimes d'abusos, sinó per la salut mental de molta gent que ha quedat tocada amb la pandèmia perquè pugui tenir accés a teràpia". James Rhodes Rhodes ha destacat la importància de parlar d'aquest tema amb els professionals adequats, encara que sigui difícil. "Des dels deu anys estic destrossat sexualment, però ara puc dir que m'he casat, tinc un fill, i, tot i les dificultats, la meva dona està al meu costat", ha revelat. De fet, "el llibre que vaig escriure és una carta d'amor al meu fill. I ara tinc eines per gestionar-ho més bé", ha confessat. Música per l'ànima Per acabar, l'artista ha dit que la música li va salvar la vida. En concret, la música clàssica de Johann Sebastian Bach. "Era com una clau que obria la meva ànima i podia escapar-me del que m'estava passant", ha comentat amb satisfacció. "De petit m'imaginava que era Pau Casals tocant el piano." En conversa amb els tertulians del programa, Rhodes ha dit que "no hi ha reparació per aquest delicte; per tant, el millor és tenir eines per protegir els nens i les nenes i construir un món més empàtic". També ha comentat que cada cop que hi ha un nou cas d'abús que surt als mitjans, és un moment delicat per ell. Per això, ha demanat transparència i experts en la comissió d'investigació que ha creat el govern espanyol i ha llançat un crit d'alerta: "Si ets un pederasta, no hi ha cap racó del món on puguis amagar-te. Tampoc els que els protegeixen. Els trobarem", ha reblat. Cada vez que hablo de forma pública sobre abuso sexual, especialmente en la televisión, solo quiero morir después, joder. No importa cuán amable sea la entrevistadora o cuán puro sea el motivo. La vergüenza es un asesino. Es como una herida que sigue abriéndose sola. Rivotril &#128591;&#127996; James Rhodes (@JRhodesPianist) February 13, 2022

James Rhodes: "Una professora em va trobar amb sang i l'escola no va fer res"

La música va salvar la vida al pianista i escriptor. Ho explica en una conversa a cor obert amb Cristina Puig, a "Preguntes freqüents", on relata que va ser víctima d'abusos sexuals per part d'un professor que el va violar dels sis als onze anys.