Anar a la navegació principalAnar al contingut

Catalunya Migdia

Jaume Giró: "A Madrid no es perdona el gir sobiranista de Convergència"

Pluja de querelles per l'operació Catalunya, entre les quals la de l'exconseller d'Economia en contra de l'exministre Jorge Fernández Díaz

Aida Clemente

06/03/2023 - 13.49 Actualitzat 06/03/2023 - 14.12

Jaume Giró: "A Madrid no es perdona el gir sobiranista de Convergència"
El dirigent de Junts i exconseller d'Economia Jaume Giró

Als jutjats d'instrucció de Madrid s'acumulen les querelles contra exministres del PP i exalts càrrecs de la policia espanyola per l'anomenada operació Catalunya, l'intent sistemàtic de perseguir i desprestigiar personalitats independentistes per frenar el procés. Després que el jutjat d'instrucció número 13 de la capital espanyola hagi acceptat investigar la guerra bruta contra l'independentisme arran de la querella de l'expresident del Barça Sandro Rosell, ara és l'exconseller d'Economia Jaume Giró qui en presenta una pel suposat espionatge que hauria patit quan era un alt càrrec de l'entitat financera La Caixa.

La querella de Giró va dirigida contra l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz; el seu número dos d'aleshores, Francisco Martínez; l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, i l'excomissari José Manuel Villarejo.

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Giró ha assegurat que el van espiar per la relació propera que tenia amb diferents personalitats de l'òrbita de Convergència.

"A qui atacaven era sobretot a Convergència. El que no es perdona a Madrid i a bona part de l'establishment de Catalunya és el gir que fa Convergència, d'un partit autonomista a un partit sobiranista que vol decidir."

Giró era una de les persones que formaven part de la llista negra que haurien elaborat conjuntament Villarejo i l'actual senadora del PP Alícia Sánchez-Camacho, i on també figurarien noms com els d'Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida o l'aleshores director de La Vanguardia, José Antich.

El comissari Villarejo arribant a l'Audiència Nacional el passat 14 de juny
El comissari Villarejo arribant a l'Audiència Nacional (Europa Press)

Segons recull la querella, a què ha tingut accés Catalunya Ràdio, Sánchez-Camacho va assenyalar així Jaume Giró:

"A Jaume Giró, a Enric Lacalle i al de Sumarroca, a aquests tres se'ls ha d'investigar, però Jaume Giró ara ja s'ha tornat totalment independentista."

L'exconseller d'Economia acusa Fernández Díaz, Francisco Martínez, Cospedal i Villarejo de descobriment i revelació de secrets, malversació de diners públics i organització criminal.


Comissió d'investigació al Congrés, abans de les municipals

El degoteig de querelles i els nous àudios i whatsapps que han sortit a la llum fa poc han revifat la petició de diversos grups parlamentaris al Congrés per constituir la comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya, impulsada per ERC, JxCat, el PDeCAT, la CUP, Bildu i el BNG.

El Congrés va donar llum verda a crear la comissió el setembre del 2022, amb el suport del PSOE i d'Unides Podem, però sis mesos més tard encara no s'ha constituït.

El president del Grup Parlamentari d'Unides Podem, Jaume Asens, ha reclamat fer-ho abans de les eleccions municipals. Ho ha dit durant una entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio".

"Abans de les eleccions municipals s'hauria de constituir, perquè la comissió ja es va aprovar. Crec que constituir-se seria un missatge important. És el cas més greu de corrupció dels últims anys."

Segons Asens, el PP "s'ha comportat com una organització criminal que ha perseguit els seus adversaris polítics", entre d'altres, Unides Podem.

L'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'excomissari Villarejo
L'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz i l'excomissari Villarejo


Un dinar a Madrid, l'inici de l'operació Catalunya

Mentrestant, continuen fent-se públiques noves proves que posen al centre de l'operació Catalunya la cúpula policial en l'època en què governava el PP de Mariano Rajoy.

En aquest cas, el digital El Món.cat ha publicat nous àudios entre Villarejo, l'exdirector adjunt de la Policia Eugenio Pino i Agustín Linares, màxim responsable policial durant els anys 80 i 90, que situarien l'inici de la guerra bruta contra l'independentisme en un dinar a Madrid el setembre del 2012, dues setmanes després de la manifestació massiva de la Diada a Barcelona.

En aquest dinar, els agents culpen Convergència del procés independentista, asseguren que el govern espanyol està indefens i constaten que el problema català està generant un malestar molt gran a l'exèrcit i a les forces de seguretat.

Eugenio Pino albira, fins i tot, un cop d'estat. Villarejo i els policies també asseguren que Catalunya no sap gestionar els seus diners i estan convençuts que l'independentisme guanyaria en un hipotètic referèndum.

Entre les querelles que s'han presentat fins ara vinculades a l'operació Catalunya, hi ha també la de Banca Privada d'Andorra, la de la família Sumarroca i la de Narcís Ortega, excap superior de la Policia a Catalunya.