"Jo soc fruit d'una violació": el camí de les víctimes de Bòsnia contra la invisibilitat

Les guerres no acaben quan acaben. La de Bòsnia va acabar fa gairebé trenta anys, però el procés de reconciliació és lent. Les víctimes del conflicte encara lluiten pel reconeixement legal i la visibilitat social, amb petits avenços, i per combatre la impunitat. L'Institut Català Internacional per la Pau, l'ICIP, ha lliurat aquesta setmana el Premi Constructors de Pau 2023 a dues associacions de Bòsnia que treballen per les dones víctimes de violència sexual, documentant els seus testimonis i oferint-los assessorament, i també pels infants nascuts d'aquesta violència. "Lluitem contra la invisibilitat legal: jo soc fruit d'una violació" Anja Jusic té avui 30 anys, és psicòloga i presidenta de l'associació Infants Oblidats de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, una de les associacions guardonades per l'ICIP. "Jo soc fruit d'una violació. Una raó per la qual soc aquí és per la nostra invisibilitat legal, la discriminació social, el prejudici, la invisibilitat dins del sistema." El reconeixement de les #víctimes és essencial per avançar cap a la #pau. És un orgull atorgar el #PremiICIP2023 a supervivents de la guerra de Bòsnia que lluiten, dia a dia, contra l'estigma i l'oblit. &#9997;&#65039;Resum de l'emotiu acte celebrat al #Parlament &#10145;&#65039;https://t.co/F3hBjJ5SpT pic.twitter.com/OQZhVUnDHU ICIP (@ICIPeace) September 22, 2023 La mare de l'Anja, la va violar un soldat croat, segons ens explicava, i només tenia 21 anys. Ara, l'Anja en té 30, va néixer fruit d'aquesta violació i va créixer amb una mare i un padrastre que l'estimaven. Diu que aleshores pensava que el seu pare havia mort en la guerra o que havia fugit. Malgrat tot, va créixer amb l'estigma de no tenir un pare biològic, tant a l'escola com al seu poble natal, Zavidovici. "Quan era una nena, no em plantejava res sobre el pare, però és la societat qui et posa en aquesta tessitura. Que la meva identitat fos ser filla d'una violació ni em va passar pel cap, perquè ni tan sols sabia què era, una violació." "Els violadors són per tot arreu" Anja Jusic va néixer en una casa segura per a dones embarassades l'any 1993, en plena guerra. Després, la seva mare i ella van tornar a Zavidovici: "Per a la meva mare, tornar al seu poble natal va ser molt dur perquè els violadors i les seves famílies són per tot arreu. Hi ha tants violadors que estan lliures, que viuen la vida com nosaltres. Te'ls trobes a les institucions, a la policia, al carrer... A tot arreu." Va créixer amb amor a casa i amb discriminació a l'escola i al carrer per no tenir pare biològic. Fins que als quinze anys va saber la veritat: que havia nascut d'una violació. Aleshores se li va obrir un abisme i s'ha sentit molt sola. Ha necessitat molts anys per entendre què li estava passant i com fer-hi front. A partir d'aquell moment, va cercar a Google "violació", "Bòsnia", per saber quants n'hi havia, però la cerca no va donar cap resultat. Malgrat que no hi ha cap registre oficial, es calcula que les víctimes d'aquesta violència són entre 25.000 i 50.000 dones i entre 2.000 i 4.000 nens. El càlcul sobre els infants encara és més complicat, perquè molts no saben que són fruit d'una violació, o se'ls va donar en adopció o se'ls va endur el pare biològic. L'associació a la qual pertany l'Anja va néixer inicialment amb 33 infants, alguns dels quals són fills de soldats de l'ONU o de treballadors humanitaris. Record del feble paper que va tenir l'ONU en la guerra a Bòsnia (Cèlia Cernadas/Catalunya Ràdio) Reclamen més suport d'institucions i polítics La reivindicació més important que fan és que l'estat assumeixi l'abast del problema. Expliquen que, com en molts conflictes, la violència sexual va ser a Bòsnia una arma de guerra. Anja Jusic explica que hi ha multitud d'informes, comissions i proves per concloure que la violació es va utilitzar com a estratègia de guerra al conflicte de Bòsnia, i que es va aplicar una clara metodologia sobre com i quan violar. Per Jusic, això significa que la violació és una qüestió política. "Aquest món patriarcal ha decidit que tot recaigui a l'esquena de les supervivents. A Bòsnia han passat 30 anys des de la guerra i encara és necessari que ens expliquem, encara estem demanant. Però la violació no és només problema de la meva mare. Jo soc la prova que també és problema meu, de la meva família, de la nostra societat. Estem demostrant que és un problema d'estat." Han aconseguit que es reconegui aquests nens com a víctimes civils de la guerra. Això els dona accés a drets com la sanitat gratuïta o l'habitatge. Anja Jusic, presidenta de l'associació Infants Oblidats de la Guerra de Bòsnia i Hercegovina, no confia en el paper dels organismes internacionals (CCMA) Anja Jusic ha assumit el pes de la seva història i la d'altres infants com ella. És molt crítica amb els polítics del seu país i institucions com l'ONU o la Unió Europea. Assegura que les "estratègies" de les Nacions Unides o la UE no funcionen sobre el terreny. "Els polítics no han fet bona feina. Durant aquests 30 anys han utilitzat la guerra per omplir-se les butxaques, per la corrupció. Ho roben tot a aquest país. El que saben fer millor en aquests moments és utilitzar la guerra com a eina de manipulació. I, desgraciadament, funciona." Tot i això, manté intacta la seva estima per Bòsnia i confia que els joves marcaran un altre camí. "Mai més volem viure en guerra", conclou.

"Jo soc fruit d'una violació": el camí de les víctimes de Bòsnia contra la invisibilitat

L'Institut Català Internacional per la Pau, l'ICIP, ha lliurat el Premi Constructors de Pau 2023 a dues associacions de Bòsnia que treballen per les dones víctimes de violència sexual i pels infants nascuts d'aquesta violència