"A veure si semblarà que és playback", va dir el Joan Colomo, mentre es preparava per tocar. El micròfon a punt, la guitarra penjada al coll i un pedal de loop nou de trinca -fa poc li van obrir el cotxe i li van robar l'antic- per gravar diferents veus i guitarres i fer d'home orquestra. Per això, en aquest vídeo de la cançó "Avui", gravat en exclusiva per al programa "Quan arribin els marcians", la guitarra sona tota l'estona, però ell només la toca una vegada, a l'arrencada, prou per construir-ne l'estructura i dedicar-se a cantar. Igual que les veus. Totes són seves. Les afinades i les no tan afinades. Al Joan, les imperfeccions no el preocupen gaire. És part de la seva manera de ser.           View this post on Instagram                       A post shared by Quan arribin els marcians (@marcianstv3)   Els marcians volíem parlar amb el Joan, però també amb la humorista Ana Polo i el filòsof Eudald Espluga sobre l'obsessió per la felicitat, el dret a la tristesa, a la ràbia i tot un ventall d'estats d'ànim que sembla que no encaixen en un món on el missatge és "si tu vols, pots". Concretament, del Joan volíem que ens expliqués el seu nou àlbum, "Disc trist", que li ha sortit trist, diu, sense voler. I entre gots tombats, entrepans de paté a mig acabar, plats plens de molles de "ganchitos", confeti i garlandes pansides, el Joan va dir-nos que l'alegria està bé, però que no es pot estar sempre content. Que els qui han viscut grans pujades d'endorfines, com ell, saben que l'eufòria permanent no existeix. Que l'important és assumir que les coses s'acaben, i que ell, amb un cigaló de Rom Pujol a vegades ja en té prou. Que tenim dret a no estar sempre feliços.     I tot i així, encara que les cançons del seu nou disc li hagin sortit més tristes del que volia, en Joan Colomo es resisteix al pessimisme. I d'això parla "Avui", de plantar cara quan les coses venen torçades. "Encara que la tendresa, s'amaga miris on miri. Encara que no m'estimis, jo avui vull estar content". En directe rigurós. Res de playback.