Anar a la navegació principalAnar al contingut
Logo 3Cat
Logo 3Cat
Logo 3CatLogo TV3Logo Catalunya RàdioLogo SX3Logo EVA

El periodista reflexiona sobre l'ofici, a "Col·lapse"

Jordi Évole: "L'entrevista a Pau Donés em va acabar de ficar al pou, però també me'n va treure"

El periodista explica algunes de les entrevistes que més l'han marcat. També descobrim la seva faceta de cantant.

21/01/2024 - 14.45 Actualitzat 24/01/2024 - 09.54

Jordi Évole: "L'entrevista a Pau Donés em va acabar de ficar al pou, però també me'n va treure"
Jordi Évole: "M'agradaria fer-li una entrevista a Jordi Pujol"

Jordi Évole entra al refugi de "Col·lapse" coincidint amb la setmana en què TV3 ha celebrat els seus 40 anys. Évole va poder viure retrobaments històrics, com el d'Andreu Buenafuente, a la gala de "40 anys i una nit", o recordar imatges històriques com la detenció del Vaquilla. Explica que tot plegat l'ha omplert de nostàlgia i defensa que, en aquell moment, es tractava d'una cadena "molt fresca i molt nova".

També creu que, en aquests moments, TV3 es troba en un procés d'obertura, i que aposta per formats que atreuen una audiència diferent de la que ha tingut fins ara. Troba que la cadena ara és més transversal que abans.

 

Ara farà 50 anys i, de moment, els porta bé. La crisi, diu, la va tenir més als 40, o en moments professionals concrets. Explica que una entrevista que li va canviar la manera de veure la vida va ser la de Pau Donés, cantant de Jarabe de Palo, amb qui va parlar dies abans que morís per un càncer. Aquesta entrevista, diu, el va acabar de ficar al pou, però, alhora, també va fer que en pogués sortir.

 

Entrevistar un exdirigent d'ETA

Jordi Évole és conegut per fer entrevistes a grans personatges de la nostra societat. Una de les que el van marcar més i que van generar més polèmica va ser la del documental "No me llame Ternera", en què Évole conversa amb l'exdirigent d'ETA Josu Urrutikoetxea, conegut com a Josu Ternera.

Des de molts mitjans de comunicació es va dir, abans que s'estrenés el documental, que blanquejava la figura de Ternera. Un cop va sortir a la llum, però, alguns van rectificar i van reconèixer l'error.

Sabia que el documental estava ben fet i que era un producte molt professional, i, de fet, hi ha hagut una mena de recollida de cable. Em van enviar un parell de correccions de diaris de Madrid en què, directament, deien que s'havien equivocat, i que no es blanquejava Ternera.

Évole explica que va veure el documental juntament amb Josu Ternera, que diu que va acabar decebut. Els criticava que no haguessin parlat de la guerra bruta de l'Estat o de les tortures, però el periodista diu que això no és veritat, i que sí que s'hi tracten aquestes qüestions. Tot i això, Urrutikoetxea els va respectar el resultat final.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 3Cat (@som3cat)

 

Es pot entrevistar tothom?

Arran de les polèmiques que ha generat aquesta entrevista, i d'altres, es planteja el debat ètic de si s'ha d'entrevistar tothom. On és la frontera? Per Évole, és una qüestió difícil, ja que assegura que no té una resposta lògica:

A mi em costaria molt entrevistar els de La Manada, per exemple. Per què? No ho sé, no tinc una resposta lògica. Em seria molt incòmode, amb aquests nois. I em podries dir: amb Ternera no? Per mi, és diferent.

Més enllà de l'ètica, a Jordi Évole hi ha tres entrevistes que se li estan resistint, aquesta temporada. La primera, a Isabel Díaz Ayuso; la segona, a Carles Puigdemont, i la tercera, a Jordi Pujol. Aquestes dues últimes, per a tot Espanya.

 

De periodista a cantant

Més enllà del periodisme, Jordi Évole també ha cantat des de petit. Explica que, en reunions familiars o al poble del seu pare, sempre li demanaven que els cantés alguna cosa. El problema el va tenir quan els seus pares el van apuntar a solfeig, un fet que el va frustrar molt.

El solfeig em va matar. Quan m'anava a examinar al Conservatori, només vaig aprovar una vegada, i perquè el meu pare va dir que estava afònic i que per això no cantava millor.

Tot i això, Jordi Évole s'ha atrevit a acomiadar la seva estada a "Col·lapse" cantant "Grita", de Jarabe de Palo, no sense, abans, demanar perdó a tot Catalunya.